En quaresma
Diumenge de passió. Isabelina
d’un confessionari anava enrere;
negra i lluenta la sua cabellera
la feva bella com una reina.
I ella mirava, blanca com la cera,
lo nostre Déu coronat d’espina;
i ella pregava. Ma d’una manera
que pareixeva una serafina…
Pregava engenollada en l’escalinata
ama lo llibre recamat en cera;
negra i lluenta la sua cabellera
la feva bella com una reina.
[Il Burchiello (Sàsser), a. I, núm. 8, 31 de març de 1901]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!