Prendre la paraula
jordimartifont
Qui es qui -si u no és ningú- al ‘Catalunya’ de la CGT
La gent d'”El Pèsol Negre” de Berga em va demanar un article explicant com fèiem el “Catalunya” per al número especial del darrer “Pèsol”, que per cert no he aconseguit descarregar del seu web. Els vaig enviar això, un article que no ha agradat a la resta de Col·lectiu Catalunya, què hi farem! Bé, en tot cas, llegiu-lo si us ve de gust que jo m’ho vaig passar bé escrivint-lo i ara tot canviarà (per continuar igual, és clar).
Qui és qui -si u no és ningú- al ‘Catalunya’ de la CGT
El 22 de febrer de 1937, sortia el primer número del diari de la tarda “Catalunya”. Era la primera publicació orgànica de la CNT de Catalunya escrita únicament en català i des d’aleshores ha tingut vuit etapes plenament diferenciades, ja que la seva aparició ha estat sempre condicionada pels diversos moments de la Regional de Catalunya i Balears de la CNT primer i de la CGT de Catalunya després, de la qual n’és l’òrgan d’expressió des del seu darrer Congrés celebart a Sant Joan Despí, tal com posa a la seva capçalera.
El “Catalunya” actual es troba en el que anomenem “la segona part de la vuitena època”. Aquesta segona part comença al número 36 amb una portada d’Azagra en què es llegeix “Catalunya anarcosindicalista” i respon a un projecte inconscient en aquell moment d’obertura i d’infectació tant de la revista com de l’organització que ja fa anys que dura. Fins aleshores, sortia cada dos mesos, tenia dotze pàgines, imprès a una tinta amb l’afegit del roig a la portada, tirava 3.500 exemplars i parlava bàsicament de CGT, tot i que ja obria els ulls a l’exterior amb l’equip de la Lluïsa, la Maite, la Judith, el Dani, el Xavi i el Dídac (els dos darrers continuen des d’aquella època en l’actual Col·lectiu). El “Catalunya” d’ara surt cada mes, té 28 pàgines, amb portada, contraportada i entrevista central a tot color, treu 10.000 exemplars al carrer i suposa una aposta decidida de l’organització pel periodisme sense complexos, sense voler ser només la revisteta interna de CGT o el pamflet per convèncer els convençuts, sinó molt més. “Catalunya”, a través de les diverses ponències aprovades per àmplies majories en els darrers congressos de la CGT del Principat, ha apostat per la interrelació amb el que hi ha fora de l’anarcosindicat, amb els moviments socials i amb molt més… i no té vergonya de dir-ho sinó tot el contrari.
El “Catalunya” es fa des del Col·lectiu Catalunya, del qual jo en sóc coordinador per decisió dels dos darrers congressos, un col·lectiu obert a qualsevol membre de CGT que en vulgui formar part; i formar-ne part és decidir i, sobretot, treballar seguint la norma de “cadascú segons les seves possibilitats”. Hi escriuen columnistes molt diversos, des d’historiadors com Joan Zambrana, Pepe Gutiérrez o Ferran Aisa, fins a militans de moviments socials com Pep Cara (el coneixeu?), Joni d’Hace Color, Carlus Jové o gent de l’Assemblea d’Insubmissos de Catalunya. En l’apartat d’economia i treball, hi fan columna l’Emili Cortavitarte, el Pepe Berlanga i el Vicent Martínez -hi trobo a faltar el Busqueta- i parla d’imatges i tele, el Josep Estivill. Les entrevistes se les reparteixen entre el Josep Garganté, la de Treball-Economia, i el Xavi Roijals, la gran interior; i fa sovint la contra i qualsevol cosa que faci falta i es necessiti el totterreny Pau Juvillà. A banda, permanentment hi ha la col·laboració de la Secretaria de Comunicació de la CGT, que coordina el Joan Rosich, i de sindicats i seccions sindicals de l’organització, cada cop més, així com d’afiliades i afilats a títol personal i de forma puntual. Com a fotògrafs, permanentment tenim el Dídac Salau, que s’encarrega de la imatge de moltes portades, i la Mireia Bordonada, tot i que també en són col·laboradors assidus el Gabi de la Federació Local de Barcelona, l’Antonio Aranda del Baix Llobregat (també amb textos quan era secretari de Relació amb els Mitjans de Comunicació) i el Joan Ramon Ferrandis del Sindicat Federal Ferroviari. Per fer el “Catalunya”, resulta imprescindible la feina que fan el Mario López, muntador i creador de la maqueta, i el Ramon Aubà, que és qui fa els pdf i envia la revista a la impremta cada mes. I il·lustren la revista els companys d’Àcido Crítico, a la pàgina 2.
A banda de la publicació, com a Col·lectiu hem fet també traduccions de textos, cartells i llibres al català (les fan la Núria Rimbau i la Sílvia Lorente, bàsicament) i hem tret el llibre de Joan Peiró “Problemes sobre l’anarquisme i el sindicalisme” i un llibret publicat per Baladre contra la Constitució Europea. Darrerament, junt amb “La Directa”, “L’Accent” i “Solidaridad Oberta”, hem tret la revista “Dos dies” per donar suport a la lluita dels conductors i les conductores del bus de Barcelona.
El “Catalunya” té una versió digital que es pot consultar a www.revistacatalunya.cat, que porta el Josep Estivill, i té una relació directa amb la pàgina web de l’organització (www.cgtcatalunta.cat) que porta el membre del Col·lectiu i treballador incansable Jose Cabrejas, cos i ànima de l’internet cegetista a Catalunya. El Joan Anton és una nova incorporació a l’equip que ha endegat un nou projecte de tele per internet i ha posat al dia molts dels continguts fixos de la pàgina. I tenim projectes grans i llargs d’explicar en aplicació dels acords del darrer congrés de la CGT, però ja en parlarem un altre dia.
Per acabar, com que també estem de celebració, volem felicitar el “Pèsol” per la part que li toca i recordar-li que esperem el seu article per al nostre número 100, que arribarà al mes de setembre.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
home més enllà de les opinions sobre l’article que en tot cas seran els d’El Pessol els que hauran d’opinar. però del tema nostre seria interessant també conéixer els canvis anunciats 🙂