Prendre la paraula

jordimartifont

22 d'abril de 2016
0 comentaris

#quatreroses

https://quatreroses.net/

Comunicat

El desallotjament de Can Vies es va produir el matí del 26 de Maig del 2014. L’Ajuntament de Barcelona trencava així el diàleg amb el Centre Social, tot emprant un desallotjament policial que resultà desproporcionat a nivell veïnal. La institució, a instàncies dels interessos de TMB i el Districte de Sants-Montjuïc, posava així fi a disset anys de trajectòria d’un projecte popular. Un projecte que es consagrava com un dels grans impulsors socials i culturals que abraçava diverses entitats i col·lectius del barri.

La indignació de tal desallotjament es transformava en resposta veïnal. Sants trencava el silenci amb varies manifestacions al carrer o cassolades de suport. Durant els següents dies el barri aflorava de solidaris a peu de carrer i la crida s’estenia a arreu dels PPCC i altres territoris de l’estat espanyol. La resposta era cada cop més massiva i això implica una repressió policial que envaïa la normalitat al barri.

La tercera nit consecutiva de protestes i persecucions, quatre joves de distintes procedències es trobaven a Sants amb la voluntat de participar de la manifestació convocada i que la pròpia policia va impedir celebrar. Davant aquest clima hostil, els joves, disposats a retornar cap a casa, es van trobar que un dispositiu antidisturbis els barrà el pas. Tot i no oferir resistència, els antiavalots van utilitzar la força, fins el punt de causar greus lesions als joves. Un dels joves pateix el síndrome de Tourette i no es van practicar el protocols adequats. Els quatre joves van patir humiliacions.

Les mobilitzacions van continuar, alhora que es va sumar la solidaritat amb les detingudes, aconseguint guanyar la batalla a l’ajuntament i recuperant Can Vies, malgrat que l’edifici quedés parcialment enderrocat.

A l’espera d’un judici en un procés, la Fiscalia de l’Estat, present en tots els casos judicials, sol·licita una pena d’entre any i mig i tres de presó pels quatre joves. Però aquest cas presenta una aparticularitat: la Generalitat de Catalunya es presenta (per primer cop en un procés similar) com a acusació particular. La seva sol·licitud eleva les penes dels quatre joves fins als 7 anys de presó, sumant-hi acusacions de delictes que freguen l’absurd.

Abans que reconèixer una irregularitat dins les seves forces d’ordre públic, la Generalitat de Catalunya decideix tirar pel dret i acusar als quatre joves activistes de greus delictes sense aportar cap tipus de prova. Denunciem la repressió que aquesta institució duu a terme contra els moviments socials a través dels Mossos d’Esquadra, així com la seva pràctica arbitrària en detencions i criminalització dels manifestants. Exigim la retirada immediata, tal i com feu l’Ajuntament de Barcelona d’Ada Colau, dels greus càrrecs que pesen sobre els quatre detinguts.

Només un govern autoritari assimila la dissidència a la delinqüència. Tan sols una dictadura empra la repressió per tal de silenciar allò que no és capaç d’aconseguir amb les seves pràctiques possibles. Tenim clar que les acusacions que pesen sobre aquests quatre joves no són exemples aïllats, sinó que responen a una pràctica habitual que únicament cerca destruir el teixit popular que planta cara, alça la veu i inunda els carrers.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!