Prendre la paraula

L’any 1992, el director japonès Hayao Muyazaki dirigia Porco Rosso, una pel·lícula d’anime sobre un pilot d’avions de combat que perseguia pirates al mar Adriàtic després de la I Guerra Mundial a canvi de diners. L’aviador Porco Rosso realment es deia Marco Pagot però el seu cos tenia la forma d’un porc com a conseqüència d’una maledicció. La pel·lícula és una fantàstica història d’amor i desamors enmig d’aventures inquietants. En una d’elles, Porco Rosso ha d’anar fins a Milà a reparar el seu avió, destrossat en un combat aeri. D’allí n’acaba fugint perquè el govern italià li exigeix que posi els seus coneixements pràctics i teòrics al servei de la causa feixista. Porco, amb tot en contra, s’hi nega i pronuncia una frase que per ella sola ja val el metratge de tota la pel·lícula: «Prefereixo ser un porc que un feixista». La frase és tan rotunda que quan la vaig sentir per primer cop, a la Universitat Catalana d’Estiu en una d’aquelles sessions de cinema en català al Lido de Prada de Conflent, va fer aixecar de la butaca part de l’auditori: «Prefereixo ser un porc que un feixista».

A les darreres enquestes s’assegura que Bocs i la racista de Ripoll creixeran en propers comicis; mentre a Europa ja governen Meloni i Orban; guanyen les eleccions a Àustria i Bèlgica opcions de dreta extrema racista; a estats com el francès, el polonès o l’alemany tenen opcions de quedar primera o segona força partits ultres; i en les darreres eleccions al Parlament Europeu el 25% dels vots els van acumular partits de dreta extrema. Un panorama fosc al qual hem de sumar el domini de l’Estat d’opcions ultraliberals, racistes, masclistes i autoritàries fins a l’extenuació a llocs com Argentina, Rússia o els Estats Units, amb un Musk entestat a aconseguir que l’extrema dreta governi Europa i destrossi les restes de l’estat del benestar. I aquí m’aturo perquè aquest és el centre de tot: la destrucció de les conquestes socials posteriors a la Segona Guerra Mundial en bona part del món capitalista.

L’objectiu d’aquesta colla de criminals mudats és fer desaparèixer totes les conquestes socials del darrer segle i mig (sanitat, escola, garanties socials, jubilacions…), fer desaparèixer el dret laboral i construir una internacional del terror amb diversos bocs expiatoris i amb l’assenyalament, com sempre, d’enemics externs i interns a cada un dels països. A nivell internacional, coincideixen en la culpabilització i estigmatització de la immigració, de les persones migrades, com a culpables de tot. Repeteixo: de tot. I hi torno: de tot.

Tenim prou experiència històrica per entendre que la funció d’ase dels cops que fa cent anys van fer «els jueus» avui és més necessària que mai. Una funció que, evidentment, ara no va dirigida contra «els jueus» sinó que assenyala nous «culpables» i aquests són, tatxan!: «els immigrants». Trobar un nou ase dels cops és imprescindible per als que manen, que són els mateixos que desmunten les restes de l’estat del benestar per continuar folrant-se entre amics. Això provoca dolor, perquè si estàs malalt i no pots anar al metge perquè el metge ara l’has de pagar sempre és més fàcil trobar un «culpable» que no es pugui defensar que assenyalar als manaires de cada estat amb noms i cognoms i fer alguna cosa. Per tant, la funció que fa cent anys van tenir «els jueus» avui la tenen «els immigrants» i de forma especial els que practiquen la religió musulmana.

En la sèrie d’articles que obro amb aquest, que aviso ara que serà llarga i ho explicarà tot tal com ho veig, no m’estalviaré de dir noms concrets, partits i fets no només identificables sinó reals, d’ara mateix, perquè parlar en abstracte mai no ha portat res de bo i no és el meu estil. I sé que això pot generar problemes que assumeixo des del primer moment. No m’importa massa perquè el que tenim al davant és molt més preocupant i fastigós.

És per això que començo aquesta sèrie d’articles parlant de Porco Rosso, perquè el llenguatge el tenim tan manipulat com el tenien els europeus de fa cent anys. Avui no pots anomenar feixistes als feixistes per múltiples motius, però jo crec que cal fer anar les paraules, també, com a punys i per això els anomeno, també, feixistes. I ho faig conscient de la construcció lingüística que ells han fet per tal de dominar. Ja sabeu que als que no responem a pulsions assassines, de baixa o alta intensitat, contra altres persones ens anomenen «bonistes». I sí, jo soc un «bonista», sempre abans que assassí. I també soc «woke», sempre abans que neoliberal i racista. Jo soc un «woke» abans que inhumà. I vull afegir, perquè això he començat, que també soc un «porc roig». Jo soc un «porc roig», qualsevol cosa abans que un feixista.

I m’ho dic i me’n sento orgullós (jo que sempre he considerat l’orgull com una paraula patètica i ridícula) perquè «Prefereixo ser un «bonista» que un feixista», perquè «prefereixo ser un «woke» que un feixista» i, també, perquè «prefereixo ser un porc que un feixista». I tu?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!