Prendre la paraula

jordimartifont

12 de novembre de 2022
0 comentaris

Poema “Un patriota”, escrit el 1895 i inclòs a l'”Antologia de la poesia anarquista del segle XIX” que publicaré abans no m’arribi la mort…

Un Patriota

Aixequem-se i… aneu-hi
Hacia Cuba me voy,
te lo vengo a decir…
que diu que els insurrectes
ens-e la volen fregir,
Espanyols valents i dignes,
nobles, honrats i lleials,
que esteu promptes a tothora
per la pàtria a dar la sang,
ara podeu posar a prova
vostra generositat
allà a Cuba, encar’ que hi quedin,
de dotze mil, les tres parts,
i els restants que amb vida tornin
tornin tots descalabrats:
l’un, sense la cama dreta;
aquell altre, sense un braç;
el d’allí, amb els peus de fusta;
el d’allà, amb només mig cap;
l’altre, cego; l’altre borni;
l’altre, sense peus i mans;
dos o tres amb sense orelles,
i amb sense nas altres tants;
uns quants amb esquena i panxa
com llençols apedaçats;
una colla amb cames, braços,
mans, orelles, cap i nas
farcits d’ungüents i pomades,
venes, desfiles i draps;
i, en fi, fets uns eccehomos
de des dels peus fins al cap.
Espanyols! Ja ha arribat l’hora
de per la pàtria lluitar:
no havem de témer les bales:
anem allí i com a braus,
fem comprendre als insurrectes,
d’una manera formal,
que dependeixen d’Espanya;
que, si volen llibertat,
se l’hauran de pintar a l’oli
i que no hi valen quebrats.
Anem allí, res importa,
deixar els pares i els germans:
primer que tot és la pàtria
i per ella hem de lluitar,
i havem de donar la vida
per la seva integritat.
Anem allí sens demora:
la pàtria ens està cridant;
anem allí, a buscar la glòria,
i orgullosos, al tornar,
els llorers i les victòries
satisfets, contents i ufans,
passejarem per les viles
i pels pobles i ciutats.
No us facin por les ferides
que, sent guanyades lluitant,
honren a qui les ostenta
i el món us admirarà.
Obrers, deixeu que enraonin
aqueixos descamisats
que es diuen anarquistes:
deixeu-los, que us volen mal,
puix que ni seran capaços,
si tornem d’allí esguerrats,
de donar-nos una almoina
si no podem treballar.
Obrers, valents voluntaris,
anem allí, a posar pau;
però per ara, vosaltres,
aneu passant endavant
que jo us prometo venir-hi…
quan tot estarà arreglat.
[La Tramontana, número 653, 22 de març de 1895, pàgina 2]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!