Prendre la paraula

MOCIÓ QUE PRESENTA LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR (CUP) DE TARRAGONA PER DEMANAR LA RETIRADA DE PRIVILEGIS A NIVELL DE REBRE GRATUÏTAMENT ENTRADES DE DIVERSOS ESPECTACLES QUE TENEN LES CONSELLERES I CONSELLERS D’AQUEST AJUNTAMENT

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Des de temps immemorials (ens podríem remuntar a l’imperi Romà de poc grata memòria democràtica en què érem capital), les conselleres i els consellers de l’Ajuntament de Tarragona (és clar que no hi havia ajuntament aleshores però sí càrrecs públics triats a dit), tal com els regidors i regidores de la major part dels ajuntaments catalans (tornem a la contemporaneïtat, ara), inclosos els i les de Reus, reben una sèrie de “regals” com a conseqüència del seu càrrec.

Per entendre’ns i perquè quedi clar. Tal com mestres, metges i metgesses eren “distingits” abans de tenir sous dignes amb gallines i botifarres per acabar de passar, conselleres i consellers som alimentades amb entrades gratuïtes d’espectacles que tenen a veure amb l’Ajuntament. Cal aplaudir aquí la reducció de la quantitat disponible, que en temps del Nadal alcalde (per Setmana Santa i la resta de l’any) era escandalosa i ara ha quedat reduïda a una quantitat diguem-ne que “menor”, però encara existent.

Des de la Candidatura d’Unitat Popular de Tarragona veiem aquests “regals” com a privilegis que no haurien d’acompanyar uns càrrecs que ja estan dotats econòmicament i pels quals les persones que tenim la sort d’exercir-los cobrem un sou (la CUP continua proposant un topall salarial TOTAL de dues vegades i mitja l’SMI provinents de diners públics. Especificarem encara més, per no deixar lloc a dubte: el nostre topall inclou TOTS els SOUS i DIETES a l’Administració Pública, incloent el consell comarcal, les Diputacions, el Parlament, etc.). I insistim que els salaris són més que dignes perquè gairebé tothom que els rep està d’acord amb la remuneració que li correspon si hem de fer cas de les votacions recollides en el plenari en què aquests es van aprovar.

Un privilegi, segons el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, és un “Avantatge excepcional concedit a algú, alliberant-lo d’una càrrega, concedint-li una exempció.” “Excepcional” és allò contrari de normal i és normal anar al teatre o a qualsevol espectacle pagant l’entrada corresponent. Qui concedeix aquest “avantatge excepcional” en aquest cas és el mateix càrrec que se n’aprofita i la “càrrega” esperem que no sigui anar precisament al “teatre”. No s’entendria que una consellera o conseller de Cultura, per exemple, o qualsevol altre, veiés com a càrrec pagar per anar al teatre i demanés la gratuïtat de la suposada “càrrega” com a alliberament del pes que aquesta li provocaria. Parlem sempre suposant, no afirmant.

Aquesta preocupació per la netedat de l’exercici de les funcions públiques derivades del càrrec de conseller o consellera no és només pròpia de la CUP. N’hem vist de tots colors i és normal que entre tant de xoriço -per sort no present en aquest plenari- la ciutadania assenyali qui exerceix qualsevol càrrec públic com a allò que potser no és. Però volem recordar que tothom està posant fil a l’agulla i no som els i les cupaires les úniques. Així, en una data tan assenyalada per als membres del PSOE com el de l’inici de la invasió i submissió dels pobles d’Amèrica, el 12 d’octubre, en aquest cas del 2014, el renovat PSOE va prohibir a tots els seus càrrecs públics “aceptar regalos, en efectivo o en especie, de personas relacionadas con su actividad política y cuyo valor supere los 60 euros.” Era una sola de les mesures incloses en un catàleg que el líder del PSOE, Pedro Sánchez, va presentar durant la celebració del Foro Ciudadano de Limpieza y Calidad Democrática celebrat a la ciutat de Madrid.

Des de la CUP, una organització en què també ens reconeixem com a socialistes (amb e, no amb o) prenem l’exemple ètic del Sánchez aquest (que no és Camacho) i defensem que de regals ni de seixanta, ni de vint ni de dos euros en calen a cap conseller o consellera. El càrrec sol ja ens honora. I quan anem a veure qui sigui que des de dalt d’un escenari ens fa gaudir amb amors, penes o treballs convertits en arts escèniques allò que desitgem abans que res és pagar l’entrada, per tal que qui fa al seva feina dalt de l’escenari pugui, tal com nosaltres mateixos, cobrar els diners que li permetran continuar amb la noble feina d’actor, cantant o pallassa.

Per tot plegat, la CUP de Tarragona, proposa al Ple l’adopció dels següents ACORDS:

PRIMER: que tots els grups municipals deixin de rebre les entrades a espectacles diversos assignades als membres de consistori.

SEGON: que tots els grups municipals deixin de rebre “entrades regal” provinents d’espectacles que tenen a veure amb l’administració pública però no en depenen totalment.

TERCER: que s’aconselli l’increment de l’assistència al teatre o a qualsevol altre espectacle escènic o no escènic de consellers i conselleres previ pas per guixeta.

QUART: que des de la Conselleria de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona es redacti un protocol (que proposem que sigui obert i solidari, “amb tantes poques normes com sigui possible però amb tan bon cor com calgui”) per tal que qui tingui un accés més restringit al teatre o a qualsevol altre espectacle en aquests moments a la ciutat de Tarragona també hi pugui tenir accés.

Grup Municipal de la CUP
Ajuntament de Tarragona
Tarragona, Països Catalans
10 de juliol de 2015

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!