Prendre la paraula
jordimartifont
I Plató (427-347 aC) era només el seu propi reflex en una
paret qualsevol, sense gairebé llum i, per tant, difícil d’establir en els seus
propis límits. Dins la caverna intel·lectual on sempre el dibuixen els savis de
la trona, les paraules canviaven de forma però les idees romanien inalterables.
“Allò que no canvia és la Idea
i és aquesta la que fa possible els canvis d’embolcalls que són les paraules”.
l’atribució de significants nous a idees velles seria potestat de qui manava o
de la majoria social. I és lògic del tot que no hi quedés perquè el llenguatge,
malgrat treure-li nits de son, no era el seu gran tema. Davant dels discursos,
un parlant i la resta escoltant, trià els diàlegs, i inaugurà la dialèctica,
amb Sòcrates de protagonista
La reinterpretació del mite de la caverna en la
postmodernitat ha estat un continu que té un punt i a part en el film Underground
que Emir Kusturika va dirigir basat en la novel·la de Dušan Kova?evi?. Deixant
de banda la historieta que s’hi explica, m’interessa el poeta Marko Dren, que
té el seu amic Petar Popara i part de la seva família tancats en un soterrani
fabricant armes per fer front als nazis a la Segona Guerra
Mundial.
Les úniques notícies que arriben de l’exterior els les porta Marco el
poeta i aquest construeix un món fals només amb paraules que acaba sent l’únic
real per als que viuen al soterrani. La veritat és feta de paraules, mentides
en aquest cas. L’únic que els qui viuen a la caverna veurasn serà el reflex de
les coses que passen en la veu de Marco, que els enganya permanentment per
mantenir l’adhesió dels de baix.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!