No publicat a la revista Catalunya De l’Atlàntic fins als Urals hi ha Europa, el que alguns anomenen "vell continent" és per a mi una part del que geogràficament és el continent eurasiàtic. La nostra memòria històrica, basada sempre en imperis i guerres, en recorda tantes que han esdevingut al sòl d?aquest subcontinent, des de
Publicat al número 61 de la revista CatalunyaL’Europa que jo vull és la que respon al criteri geogràfic per utilitzar el seu propi nom i no als interessos dels estats ni dels rics. L’Europa que jo vull està basada en la solidaritat interior (de la nostra classe amb la nostra mentre aquestes no desapareguin)
Publicat al número 55 de la revista Catalunya. Foto: lo Miquel pixa mentre obseva el Camp de Tarragona com a paradigma de l’espectacle (observeu que a la foto no hi ha cap fumera de cap indústria). La construcció de l’espectacle comporta, un munt d’anys després que aquest es convertís en arma de distracció massiva per
Publicat al número 27 de la revista Catalunya (27 desembre 2000-gener 2001) Quin paradís el de les paraules, on no calen ni les bones obres, ni fer el posat escaient i passar per un ésser positiu, ni creure ni en res ni en ningú per entrar-hi. Quina facilitat per moure?s entre el no res i
Publicat al número 33 de la revista Catalunya Mentre els diaris obliden parlar per a la gent i es refugien en els tecnicismes de l’economia per fer-nos adonar que qui res no té res no val, nosaltres continuem amb el cap dur. No ens els creiem. No ens ho empassem, sobretot perquè les nostres vides
Publicat al número 76 de la revista Catalunya No parlar és negar la nostra condició humana, és a dir racional, animal i comunicacional. Perquè és mentida que aquestes tres paraules anteriors es contradiguin o s’excloguin, just tot el contrari. I parlar, dialogar, conversar, contradir-se, admetre, negar, afirmar, assimilar, entendre i dir són característiques humanes de
Publicat al número 55 de la revista Catalunya Ja em sonava estrany que els empresaris, en diversos fòrums no de les cultures, estiguessin dient que el que calia era l’estabilitat en els contractes, que no podia ser tanta temporalitat en la contractació. S’han tornat bojos? Han perdut els papers? No, els empresaris mai no
Publicat al número 40 de la revista Catalunya Tot el que hi ha al món és nostre, de les treballadores i els treballadors, perquè som nosaltres qui ho hem fet, perquè som nosaltres qui ha posat el nostre temps i les nostres hores de treball, la nostra força física, el nostre esforç intel·lectual, el nostre
Publicat al número 39 de la revista Catalunya Parla de futbol al teu costat i t’hi sentes proper perquè és del mateix equip que tu; tu el veus per la tele i ell, quan en té ganes, va al camp, "que tampoc és tan car" afegeix. Es lamenta que s’ha quedat pelat després de
Publicat al número 72 de la revista Catalunya Diu el ?oeDiccionari de la Llengua Catalana? de l?Institut d?Estudis Catalans que civisme és el ?oeZel pels interessos i les institucions de la pàtria?. I jo em pregunto un cop i un altre què hi tinc a veure jo amb els interessos de la pàtria. M?ho pregunto
Publicat al número 77 de la revista Catalunya Centre Al mig no hi ha res, és a dir, hi és tot… el que no és res. Com el blanc, que suma tots els colors i al final no és cap dels que en formen part, el centre polític absorbeix les idees i les converteix en
Publicat al número 74 de la revista Catalunya El lloc on vivim és casa nostra, independentment que en tinguem la propietat o no, independentment que l’espai sigui producte d’una herència, del nostre treball, d’un robatori o, el que és el mateix però sona diferent, d’especular amb els preus de les coses que ens són necessàries
Publicat al número 70 de la revista Catalunya. Foto de Dídac Salau. Que no som infalibles ho tenim clar, tot i que molts cops les nostres pròpies actituds ens dibuixen com a tals davant companyes i companys, amics i amigues, gent coneguda, saludada… I és que costa tant d?admetre errors que preferim no fer-ho i
Publicat al número 37 de la revista Catalunya La màxima expressió del capitalisme «Els treballadors sempre hem tingut clar que el feixisme és la màxima expessió del capitalisme». Aquesta vella frase de Bonaventura Durruti, perduda enmig d’una entrevista a un corresponsal de guerra anglès a Bujaraloz el 1936, ressona amb força fa uns dies dins
Publicat al número 47 de la revista Catalunya Anticapitalistes Jordi Martí Font (Priorat) Cada cop estic convençut que estar de moda no és bo, o com a mínim no és perillós per als perillosos, per això entre dir-nos antiglobalitzadors o altermundistes i anticapitalistes jo trio la darrera parauleta, perquè això d’altermundistes i antiglobalitzadors s’ho apropiaran