Prendre la paraula

jordimartifont

25 de novembre de 2021
25 comentaris

No al ‘passaport covid’, no a l’estigmatització de cap persona

https://expresolatino.net/wp-content/uploads/2021/07/green-pass-protestas.jpg

El doctor alemany Günter Kampf, de l’Institut Universitari per a la Higiene i la Medicina Mediambiental, ha publicat un article en la prestigiosa revista científica The Lancet que crec que val la pena de comentar. El setmanari mèdic britànic es publica des de 1823 i el seu prestigi, sobretot, és conseqüència de la feina que ha fet per fer arribar la ciència al gran públic sense abandonar mai el rigor. Kampf hi exposa al seva preocupació per la utilització pública, per part de diversos alts funcionaris dels Estats Units i Alemanya, de l’expressió «pandèmia dels novacunats» com si les persones vacunades fossin irrellevants per a la malaltia, com si no la transmetessin. Segons les seves investigacions, no hi ha cap prova científica que avalin aquestes afirmacions i, en canvi, coneixent el passat recent o més llunyà d’aquests dos estats, li fa por veure com s’assenyala suposats «culpables» amb l’únic objectiu de relaxar la tensió que una epidèmia com aquesta suposa per a la població en general, buscant culpables que no ho són perquè són les persones infectades les úniques que poden transmetre la malaltia, no els vacunats o els no vacunats.

Coincideixo completament amb les paraules de Kampf. De fet, ens les darreres setmanes hem vist com el conseller de Salut del Govern principatí afirmava públicament que els hospitals estaven plens de no vacunats, fins al 70% deia. Pocs dies després, en fer-se públiques les dades oficials, hem vist com aquests mateixos hospitals estaven plens, fins al 64%, de persones vacunades. Immediatament, han aparegut gràfics que ens han explicat per què eren vacunades la majoria de persones hospitalitzades, però deixant de banda els gràfics, que em crec tots un darrere l’altre, d’aquests fets es desprèn una veritat que hauria de ser motiu de cessament per a qualsevol polític i més encara si ocupa un càrrec de tanta importància com és el de conseller. Perquè el que queda clar és que Josep Maria Argimon va enganyar tot el país en donar unes dades que no es que fossin inexactes sinó que eren radicalment falses. Per què ho va fer? Doncs si fem cas a Kampf, perquè volia crear por i ressentiment contra les i els catalans no vacunats per aconseguir que s’acabessin vacunant o, en el pitjor dels casos, per entretenir-la la majoria social amb carnassa no vacunada i que aquesta majoria social no s’acabés entretenint fent-se preguntes o fent-li a ell…

Perquè cal molt entreteniment per no afartar-se de tantes afirmacions categòriques de científics-que-mai-s’equivoquen i voltants sobre la data en què s’acabarà la pandèmia (fins ara n’hem sentit a dir no menys de quatre), l’efecte protector de la transmissió de les vacunes (van començar amb el 90%, van pujar fins al 96% i ara parlen d’un 40% als sis mesos), d’aquell objectiu tan anomenat i cada cop mes oblidat de la «immunitat de ramat» que primer estava en el 60% de persones vacunades i ara ja ronda el 90 o el 100% com a objectiu, de la desaparició de drets bàsics eliminats per una misteriosa colla secreta anomenada Procicat que va substituir el Govern de Catalunya durant mesos i del qual no en tenim ni les actes de les reunions per saber com prenia les seves decisions perquè «no en redactaven»…. Una colla que ens va confinar a casa tres mesos, alhora que feia desaparèixer l’atenció primària i ens llençava a una cursa boja de dades sense sentit per a la majoria de la població que veia com, mentrestant, morien milers d’avis confinats en residències que quan feien malament la seva feina, bàsicament per falta de personal, eren intervingudes per la Generalitat i tornades als seus amos un cop sanejades per tal que en poguessin continuar fent negoci sense canvis significatius.

Si aquestes coses, i moltes altres, les veus i no t’enfades encara que sigui una mica, és que no ets massa humà. Però en certa manera han aconseguit que acabem veient coses que no quadren amb els discursos oficials i alhora que no desitgem saber com són en realitat angoixats com estem amb tantes dades negatives i tanta mort. Per tant, assenyalar com a culpables els no vacunats és una bona manera de destensionar i tensionar una bona part de la població no contra els de dalt sinó contra els del costat.

És aquí on arriba l’hora del nostre amic «passaport covid», sobre el qual pronostico que mutarà de nom aviat i passarà a anomenar-se potser Green Pass o algun altre nom bonic i ampliable més enllà de la covid. Un nom bonic que no amagarà el que realment és aquest «passaport». Ni més i menys que una eina de control social digital implementada a la major part de la població amb la possibilitat de créixer i créixer fins a l’infinit. Perquè si algú es pensa que la Patronal espanyola CEOE o Foment del Treball Nacional s’han convertit en «bons» de cop i volta sense més, és clar que està apanyat. Les dues organitzacions empresarials han demanat fins i tot exigit el «passaport» per poder anar a treballar, tal com es fa ja a Itàlia, per exemple. De fet, alguna empresa com Seat ja ha creat espais separats i diferenciats per a vacunats i no vacunats. És la protecció de la salut de treballadores i treballadors l’objectiu d’aquests empresaris i d’aquest «passaport»? Es clar que no. Si les patronals volguessin protegir la vida o la salut dels seus treballadors, el que farien seria aplicar les lleis de riscos laborals de forma extensa i intensa i no és el cas, tot el contrari. Ara bé, si veiem exemples de control total a partir de mecanismes digitals com passa ja a a la Xina o l’accés a dades mèdiques per part d’empreses i administracions com passa als EUA, la cosa pren molt més sentit. Foment del Treball busca la porta oberta que suposa aquest mitjà de control social per afegir-hi més informacions i tenis accés a l’historial mèdic nostre, un cop perduda al confidencialitat que teníem fins ara. Si som capaços de donar dades mèdiques personals destacades a un cambrer per entrar a un bar, qui es negarà a donar amb safata de plata les nostres dades mèdiques a un empresari que potser ens donarà feina? Doncs gairebé ningú. I d’aquí a l’exclusió de les persones amb malalties de llarga durada, amb malalties complexes o directament amb malalties no hi ha ni tan sols un pas. I quan passi no valdrà haver estat en el bàndol dels que exigien mà dura contra els no vacunats perquè aleshores els assenyalats hauran canviat de nom però continuaran sent assenyalats…

Estem jugant amb foc i enmig hi ha tants interessos que l’únic que no es pot fer és callar. I malgrat sigui tan complicat d’entendre, tenim bona part de l’esquerra anticapitalista i de mitjans de periodisme socials (abans contrainformatius) es mantenen muts. S’entèn, perquè qui parla és crucificat públicament pels més arrauxats. Així que la gent calla per no semblar als ulls de la resta de la societat uns «magufos» de merda, uns emuladors de Bosé, etc., perquè una de les coses que sí ha funcionat bé en aquesta pandèmia ha estat la construcció de models i contramodels, el control damunt les paraules i la seva clara manipulació per tal que acabessin assenyalant l’únic camí possible.

En el darrer any i mig hem vist com mots i expressions com «nova normalitat», «negacionista», «magufo», «immunitat de ramat», «per solidaritat», «immunitat» «antivacunes», «egoistes» i moltes altres variaven en els seus significats i es plegaven a noves definicions, nous continguts i nous usos. No, no es tracta de la normal evolució del llenguatge sinó d’un control fet des de dalt. I ho podem veure quan fem una comparativa de llengües i ens adonem que les variacions s’han donat en pràcticament totes les llengües del món occidental, que és on més s’ha centrat aquesta pandèmia mundial. El comandament lingüístic únic ha esdevingut real i aquesta coincidència també fa por, avisats com estem de l’ús que la novoparla ha tingut en distopies literàries trasbalsadores que cada cop esdevenen més referencials i, desgraciadament, reals.

A les nostres mans continua estant la capacitat de confrontament que sempre hem tingut quan ens hem dedicat a analitzar la realitat sense doctrines del xoc al damunt, aplicades en aquest cas aquí i no en un altre lloc del planeta. Analitzar la realitat, veure on ens volen portar i, si no és on volem anar, fer-los front és encara possible, però és clar que no ho serà sempre. Si avui acotem el cap i assumim la cleda que els amos ens han preparat, assenyalem els leprosos del segle XXI i els condemnem a la mort civil pensant que així ens salvarem, darrere seu hi anirem els altres i al seu darrere, uns altres. El «passaport covid» no té res a veure amb la salut de ningú i sí que té molt a veure amb aquesta forma de feixisme que tendeix a la dominació total, nega els drets bàsics humans com els enteníem fins ara i ho fa, sobretot, en nom del bé comú. No callem, ni ara ni mai, perquè si ara callem, demà no tindrem llengua o, encara pitjor, la nostra serà la seva i el que diguem ja no voldrà dir res.

  1. ☝️Molt bó!!!
    a Israel, amb l’enèsima onada de COVID galopant, estan buscant amb lupa no vacunats, amb prou feines n’hi ha algun, el gairebé tot % de la població està vacunada.

    Qualsevol cosa abans de reconèixer-ne l’error, l’engany i la seva responsabilitat.

  2. Molt d acord amb aquesta reflexió!!!
    El que em sorprèn és que cap intel.lectual, persona mediàtica, científic…no sigui capaç d’ alçar la veu per tal de contraposar opinions i demanr explicacions…

  3. En semble perfecta tot el que acabàs de dir,ja era hora veure un escrit amb cara i ulls de tot el què ha passat i passarà ,anem per el camí de una distòpia monstruosa i tota l’esquerra mirant cap un altre lloc, Gràcies Jordi.

  4. El primer periodiste honest ,amb inteligencia i coratge
    Gràcies , ens abriga l,esperança enmig d,un mon cec, histèric i totalitari.He deixat d,escoltar catradio per vergonya aliena

  5. Totalmente de acuerdo.
    Simplemente apelar a la consciencia individual de cada persona, buscar nuestro propio equilibrio interno, sentirnos seguros y en paz. Tanto los políticos, como los periodistas, tanto de izquierdas o derechas, están demostrando su falta de respeto y empatía, hacia las personas que no pensamos y comulgamos con el discurso oficial. En el fondo después de la rabia…me dan pena, de como han llegado a estar tan desconectados de la realidad, de ese vacío interno, que les ha llevado a la frustración, sino hoy en el mañana, al perder los valores que quizás algún día tuvieron.
    Me dan pena……..

  6. Moltes i moltes gràcies Jordi, crec que articles com el teu arriben com la pluja després de la sequera… moltes i molts l’estem anhelant perquè pensem o intuïm el que està passant… perquè més enllà del bombardeig diari de dades i “directrius necessaries” que ens arriba dels mitjans, es respira en l’ambient tot aquest rerefons que comentes, al carrer, a la feina, al metro… així que moltes gràcies per la teva valentia, per la teva implicació, i per les teves paraules, que aclareixen el camí, inspiren, i encoratgen a fer com tu, i no callar davant d’aquesta fal.làcia.

  7. Es el “divide y venceras” de tota la vida, que cada vegada es va sofisticant mes amb la evolució dels temps.
    Estem davant d una manipulació amb tècniques d enginyeria social.
    El mes dificil es obrir els ulls a la gent, perque patim una dissonància cognitiva col. lectiva.

  8. Moltes gràcies per aquesta valentia i claredat que obre una petita escletxa cap a l’ampliació de discursos.
    Hem d’anar alerta, el relat o discurs únic és molt perillós, no ens deixa alternatives, ens anul·la com a persones amb criteris diferents, bloqueja i immobilitza una societat democràtica apropant-se a funcionaments d’un model únic: la dictadura.

  9. Gràcies!!!
    Tant de bò hi hagués més periodistes com tu, i tant de bo les dades científiques de veritat prevalguessin sobre la xerrameca i la merda que aboquen polítics, tertulians i gent que no té ni idea de res i nom÷s volen sembrar la por.

  10. Moltes gràcies! Feia molts mesos que estava esperant un article com aquest. Gràcies altra vegada. Només un comentari. Als anys 80 i 90 amb “la Sida” ja es va intentar fer una discriminació d’aquest tipus. Al final no ho varen aconseguir. Ara ho tornen a intentar encara amb més força i amb molta menys resistència per part de la societat. La por es barreja amb una espècie de “menfotisme”. Aquesta barreja ja ens està passant factura. Esperem que estiguem a temps de rectificar.

  11. Gràcies per l’article!! Ja havia perdut l’esperança de que a Catalunya i hagi un sol periodista lliure i amb valors. Ho llegirà “l’Honorabilíssim”, màxim responsable de tot això?

  12. Moltíssimes gràcies Jordi! Estic molt contenta de veure que ja hi ha periodistes valents i que parlen clar al nostre país. Esperem que se’n afegeixin més i anem agafant força. Necessitàvem sentir a dir per una veu del món de la comuniciació el que ja pensem de fa temps. La divisió no ha de ser entre nosaltres. Només plegats podrem encarar una nova lluita pels nostres drets. Endavant!!!!

Respon a Rosa Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!