Prendre la paraula
jordimartifont
3 d'octubre de 2008
5 comentaris
“Ni Nadal…”, presentació i a Tot Tarragona
Arribo de les Jornades contra la repressió de Terrassa, després d’un matí a Can Guimerà del Vendrell. Ahir, la Sala d’Actes de l’Ajuntament de Tarragona, gairebé plena, va acollir la presentació del llibre aquest. Hi van parlar tots els convidats, presentats pel periodista Jordi Prades (el Xavi Roials, el Josep Maria Yago i el Pau Juvillà) i el Toni Álvarez hi va llegir un text del David Fernández d’aquells que fan enrojolar, que podeu llegir aquí a baix.
Avui, a més, ha sortit aquest editorial del Pitu Tarrasa a Tot Tarragona (http://www.tottarragona.cat/opinio.php?idopinio=230). Moltes gràcies a tothom i a totdon.
Respon a P Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Fer les coses fàcils és lo més difícil. Arribar a tenir un esperit d’humilitat i senzillesa resulta de fer un camí dur i llarg, de vegades. Per caminar per la vida així, humil i senzill, s’ha de ser fort i gran, amb unes botes que “conocen como duele el suelo”, com deien els Barricada, doncs un calçat és importantíssim. Deia Primo Levy de la reclusió a Auschwitz:
“Para sobrevivir lo más importante son los zapatos. Si tienes unos buenos zapatos podrás obtener comida. Si no puedes caminar, morirás”,
i per que les Paraules d’Amor (Serrat), les paraules de lluita Para la Libertad (Miguel hernández) fan que Quasevol nit pot sortir el sol (Jaume Sisa) i així Todo es más sencillo (Leño). Ningú ens va dir que el camí seria fàcil però
“En Orense suena el rock por todos los rincones
los músicos estan listos para tocar.
En Orense suena el rock por todos los rincones
así seguiremos, no nos van a parar” Los Suaves.
Gràcies Jordi, i a tots i totes els que tenen un esperit fort, el cor calent amb un món nou dins, els ulls ben oberts i la ment desperta. SALUT!!!
pel llibre, i sobretot per presentar-lo a una de les coves que els lladres ens han portat a casa. Ets un gamberro amb classe, amb molta classe. Lo millor, crec, és imaginar-se la cara d’alguns dels protagonistes del teu llibre en saber que el presentaves a l’ajuntafems. Amb tota la merda que han escampat continuen tenint cara de no haver cagat. Visca la terra mano!!!!!!