Prendre la paraula

jordimartifont

6 de setembre de 2016
0 comentaris

[NdP] La CUP presenta al·legacions per donar a conèixer el “despropòsit de Santagadea”

09agost_3_al·legacions
La CUP ha presentat les al·legacions al projecte presentat per l’empresa Santagadea Gestión SL, que fa referència a la gestió privada de l’Anella Mediterrània dels JJMM2017.

El passat divendres, 2 de setembre, el Grup Municipal de la CUP de Tarragona va presentar al registre municipal el plec d’al·legacions al projecte en qüestió, que, segons asseguren els anticapitalistes, és “una de les nostres maneres de mostrar disconformitat i d’evidenciar els punts més descarats”. Aquesta oferta, que titllen de “despropòsit” i de “contrària als interessos de la ciutadania”, té diversos punts que han volgut posar de relleu amb les seves al·legacions.

Tot i que la consellera Laia Estrada ha posat de manifest que són conscients que les al·legacions del seu grup municipal no aturaran el procediment, “és necessari rebatre els arguments que s’han anat desprenent des del govern municipal a favor d’aquesta gestió privada i donar a conèixer a la població el contingut de la proposta”.

Estrada i Martí han explicat els sis blocs en què estan distribuïts els vint-i-quatre punts que conformen el document d’al·legacions. La manca de fonament legal per situar el termini concessional en 40 anys; la desaparició del ric operacional (que caracteritza totes les concessions) via el cànon anual de 2,5 milions d’euros; la inviabilitat econòmica d’una proposta que contempla com a principal client de dues de les instal·lacions (la ciutat del futbol i la residència d’esportistes) el Gimnàstic de Tarragona SAD, que no hi ha manifestat el menor interès; la possibilitat de modificar les tarifes i les indemnitzacions derivades; les conseqüències per al conjunt de polítiques públiques derivades d’haver de pagar anualment durant 40 anys 2,5 milions; i les implicacions de caràcter social que tindria un projecte que té com a objectiu el lucre.

Els consellers cupaires també han apuntat que la concessió d’un cànon anual de 2,5 M€ durant un termini prolongat de temps fa evident que es condicionarà la política municipal, perquè hipoteca el futur de la ciutat, que comptarà amb menys diners per fer actuacions en l’àmbit esportiu i en qualsevol altre.

Per últim, el conseller Martí i Font ha emplaçat a l’equip de govern a resoldre dos dubtes que la CUP considera essencials. El primer fa referència al procés que es va seguir perquè Santagadea presentés el projecte, perquè “existeixen contradiccions entre el que han explicat l’alcalde i el conseller Villamayor a diversos mitjans”. El segon és si existeix la possibilitat real que l’empresa reclami a l’Ajuntament els prop de 180.000 euros del projecte, malgrat aquest no es tiri endavant, ja que també existeixen contradiccions al respecte.

Grup Municipal de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP)
Tarragona, Països Catalans, 5 de setembre de 2016

AL·LEGACIONS A L’ESTUDI DE VIABILITAT PER A LA CONCESSIÓ ADMINISTRATIVA DE
L’ANELLA MEDITERRÀNIA DELS JOCS DEL MEDITERRANI 2017, PRESENTAT PER
SANTAGADEA GESTIÓN, SL A L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA

El Consell Plenari de l’Ajuntament de Tarragona del 22 de juliol de 2016, acordà acceptar a
tràmit l’estudi de viabilitat de Santagadea Gestión SL, el qual romandrà en exposició pública
durant un mes a partir del dia 4 d’agost de 2016, data de publicació al BOPT de la resolució
del Consell Plenari municipal. Així doncs, en compliment d’aquest termini el Grup Municipal
de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona presenta les al·legacions següents. Cal però fer
algunes consideracions prèvies. Així, des del Grup Municipal de la CUP entenem que
l’acceptació a tràmit de la proposta presentada per Santagadea Gestión SL representa una
desesperada aposta de l’Equip de Govern municipal (PSC-PP-UDC) per tal d’aconseguir noves
fonts de fiançament privades que es puguin sumar a les aportacions de la Generalitat i del
Govern espanyol que permetin endegar el pressupost operatiu dels Jocs Mediterranis 2017.

Tanmateix, la proposta de Santagadea Gestión SL suposarà un endeutament municipal
considerable, tal com demostra l’abismal diferència entre les inversions previstes per aquesta
empresa privada i el beneficis obtinguts a la gestió directa durant quatre dècades de les
instal·lacions de l’Anella Mediterrània. És a dir, una empresa privada especialitzada en la
gestió d’instal·lacions esportives administraria els 279.248 m 2 de terreny públic on s’està
construint l’Anella Mediterrània, inclòs els terrenys en què Santagadea proposa aixecar una
residència d’esportistes dintre dels límits del PPU-10, conegut com a barri Ikea.

L’aprovació definitiva de la proposta de Santagadea Gestión SL suposa l’esmicolament del
Patronat Municipal d’Esports de Tarragona (PMET), que apel·la a la lògica empresarial
privatitzadora de la col·laboració publicoprivada. D’aquesta forma, l’Ajuntament de
Tarragona perdria el control del Complex Esportiu de Campclar i s’afebliria notablement la
1infraestructura pública municipal, que es traspassaria al sector privat i arriscaria la
supervivència econòmica del PMET. D’aquesta forma, la gestió privada d’instal·lacions
públiques de referència, i de vital importància per a la població dels barris de Ponent,
quedaria sotmesa als criteris de benefici empresarial, la qual cosa afectaria l’accés dels
sectors de població amb menys recursos econòmics a unes instal·lacions esportives sota gestió
privada.

Aquests fets que indicàvem anteriorment comporten un evident risc d’alteració dels preus
públics, atès que el projecte de Santagadea preveu que el PMET (és a dir, el Consistori) no
estableixi preus inferiors als de l’empresa concessionària, perquè s’entendria com una
competència il·lícita. Es pot afirmar, per tant, que de facto Santagadea estaria establint la
línia dels preus públics. Alhora, i com a conseqüència d’aquesta privatització i del nou model
de gestió que s’hi introduiria, és legítim sospitar que es produirà una gentrificació esportiva,
o expulsió de la població amb rendes baixes de les instal·lacions de l’Anella Mediterrània en
benefici dels sectors amb més ingressos, és a dir, els nous residents que s’instal·larien al barri
Ikea (PPU-10).

En aquest sentit, cal recordar que a l’empara de les línies estratègiques del Pla del Llegat
dels Jocs Mediterranis presentat al maig de 2016, ja es parlava de “professionalitzar la
gestió” del sector esportiu mitjançant la incorporació del “suport empresarial” i de la “xarxa
publicoprivada”. En aquell document, s’emfasitza que la dinamització econòmica de l’Anella
Mediterrània es vincula amb la indústria esportiva i la tecnificació que s’hi relaciona. A la
llum del projecte presentat per Santagadea Gestión SL, es pot afirmar que l’objectiu del Pla
Estratègic del Llegat de “potenciar sectors i espais d’activitat econòmica i ocupació de futur”
és un eufemisme per eludir el termes com ara privatització o externalització abusiva. No es
pot perdre de vista, en definitiva, un potencial impacte negatiu de la concessió
administrativa de l’Anella Mediterrània a Santagadea, ja que si es gira l’esquena als veïns dels
barris de Ponent el principi de cohesió social quedarà seriosament afectat.
Així doncs, identifiquem al projecte presentat per Santagadea Gestión SL diverses mancances
d’ordre econòmic, social i de compliment del marc normatiu que explicitem a continuació.

I. En relació al termini concessional:
1. El contracte que es pretén formalitzar es troba tipificat en l’art 7 del text refós de la
llei de contractes del sector públic, aprovat pel Reial decret Legislatiu 3/2011, de 14
de novembre i que d’acord amb les característiques que presenta, s’inclou en la
modalitat dels contractes administratius per a la concessió d’obra pública. En aquest
sentit, l’art. 268 del Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic (TRLCSP)
estableix un període concessional màxim de 40 anys. Tot i així, aquesta regulació ha
de ser obligatòriament complementada per la Directiva 2014/23/EU DEL Parlament
Europeu i del Consell, que a l’art. 8 estipula que en aquelles concessions de durada
major a 5 anys, la duració màxima de la concessió no pot excedir el temps estimat de
recuperació, per part de l’empresa concessionària, de les inversions realitzades per a
l’explotació de les obres i serveis. Aquest límit també és recollit en l’art 2 del Decret
Llei 3/2016, de 31 de maig, de mesures urgents en matèria de contractació.

2. Tenint en compte que la normativa és explícita pel que fa a la durada de la concessió
i els criteris que han de determinar-la, no existeix cap argument legal per situar-la al
màxim dels 40 anys. Així mateix, essent el cost total de la inversió de 15.661.185
euros i establint-se un cànon de retribució anual de 2,55 milions d’euros per part de
2l’Ajuntament a l’empresa concessionària, calen només 15 anys per donar per
amortitzada la inversió. Allargar la concessió 25 anys més resulta del tot arbitrari i
suposa que l’empresa incorri en un enriquiment injust i desmesurat, a més a més de
posar en risc la sostenibilitat econòmica del Patronat Municipal d’Esports.

3. Encara que a l’informe d’aclariments, presentat per l’empresa, es justifica la llargada
de la concessió al topall legal màxim en base a unes previsions, bàsicament
especulatives, el cert és que els números no enganyen. Així, si l’Ajuntament de
Tarragona deixa d’ingressar, durant un període de 15 anys, els 535.617,46 euros
anuals corresponents al Complex Esportiu de Campclar, es conclou que l’Ajuntament
perdria 8.034.255 euros, als quals hauria de sumar-se el pagament d’un cànon de
retribució anual a pagar pel municipi a Santagadea durant 15 anys (en total, 45,9
milions d’euros).
És a dir, l’Ajuntament hauria d’abonar gairebé 46 milions a Santagadea en concepte
de cànon, als quals cal sumar 8 milions d’euros més. Un total, llavors, de 54 milions
d’euros en 15 anys. Evidentment, molt per sobre dels 15.661.185 euros d’inversió
que destinaria Santagadea al complex de Campclar i la piscina olímpica (5.459.342
euros), a la construcció de la Ciutat del Futbol (3.823.916 euros) i de la Residència
d’Esportistes als terrenys del PPU-10 (6.377.926 euros).
S’acompanya al present com a document annex, còpia de la resposta de la presidenta
del PMET, Maria Isabel Negueruela, a la petició d’informació de la CUP sobre els
ingressos del Complex Esportiu de Campclar corresponents a l’any 2015.

4. L’afirmació de l’empresa en el seu informe d’aclariments (pàgina 10), que indica que
en aplicació de l’art. 268 del TRLCSP la durada de la concessió pot arribar als 40 anys,
obvia de forma preocupant que aquesta normativa ha de cenyir-se al que conté la
Directiva 2014/13/EU, i que, per raó de la jerarquia normativa, va ser incorporada al
nostre ordenament jurídic per la Generalitat de Catalunya a través del Decret Llei
3/2016, de 31 de maig, de mesures urgents en matèria de contractació, en el seu art.
2. Per tant, la durada màxima de 40 anys és obertament abusiva i desproporcionada,
ja que suposaria una transferència de fons públics per un total que excediria els 128
milions d’euros.

II. En relació a la transmissió del risc operacional
5. Entenem el risc operacional com a risc que deriva de factors que escapen al control
de les parts contractants. Es tracta d’un risc sorgit de l’exposició a la incertesa del
mercat, ja sigui per una mala gestió, incompliments del contracte per part de
l’operador econòmic, situacions de força major i d’altres situacions imponderables.
En definitiva, el risc inherent a qualsevol tipus de contracte. Tant és així, que la
transmissió d’aquest risc operacional a l’empresa concessionària es configura com la
característica principal i necessària de les concessions. Així ho expressen diverses
sentències del tribunal de Justícia de la Unió Europea, en aplicació de la Directiva
2014/13/UE. Així mateix, als apartats 18, 19 i 20 de dita Directiva, s’indica que la
reglamentació de l’adjudicació de les concessions, mitjançant normes específiques,
no estaria justificada si l’adjudicador (l’Ajuntament) alleuja a l’empresa
concessionària de qualsevol possible pèrdua garantint uns ingressos mínims. Aquests
ingressos mínims es rebrien en forma de cànon anual per import de 2,55 milions
3d’euros anuals, durant els 40 anys que duraria la concessió, si aquest projecte arriba
a aprovar-se i executar-se.

6. Quan s’elimina el risc perquè s’estableix una garantia en virtut de la qual es
compensarien les inversions i costos per a l’execució del contracte, aquest últim mai
podrà considerar-se una concessió a efectes d’aquesta Directiva (recordem que és de
compliment obligat al nostre territori per haver estat trasposada per la Generalitat de
Catalunya mitjançant el Decret Llei 3/2016). En aquest sentit, l’informe
d’aclariments presentat per Santagadea Gestión SL, a l’hora d’abordar aquest
extrem, en el seu punt 2, anomenat “Modelo de concesión”, recull un seguit de
despropòsits jurídics en un intent de justificar l’existència d’un risc operacional que
no existeix per les característiques de la proposta.

7. Com a principal argument, l’empresa Santagadea Gestión SL esgrimeix l’argument
basat en en l’informe 15/2014, de 17 de desembre, de la Junta Directiva de
Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya (assumpte: Determinació
del risc de l’explotació per part de l’empresa contractista, en motiu de la qualificació
d’un contracte de recollida de brossa i duració máxima dels contractes de serveis).
Dit informe versa sobre contractes de serveis, no de concessions, i utilitza l’existència
o no dels risc operacional per distingir un contracte de concessió d’un contracte de
gestió de serveis. L’anàlisi que l’empresa en fa és del tot subjectiva i interessada, i
en cap cas pot revertir-se el risc i ventura sobre l’adjudicatari, ni tant sols de forma
parcial.

III. En relació a la inviabilitat econòmica de la proposta presentada
8. La proposta presentada per l’empresa Santagadea no és clara. Si bé, per una banda,
concreta la proposta en la construcció i gestió del servei d’un complex esportiu, unes
pistes de futbol i una residència d’esportistes, per altra banda, al llarg del document
presentat per l’empresa, es fa esment de possibles projectes complementaris, com
ara: la cessió de la gestió del Palau d’Esports, la conversió d’espais d’aquests
equipaments per a un ús comercial, la construcció d’un camp de rugbi… posant en
evidència, la manca de fonament del projecte plantejat, així com la intencionalitat
de l’empresa de modificar el projecte inicial a mesura que li sigui d’interès.

9. En la mateixa línia, el document “Análisis de los diferentesequipamentosdeportivos
del municipio de Tarragona, realitza un estudi detallat de les infraestructures
municipals -entenem per considerar quina és la que li surt a compte demanar-ne la
gestió- amb la suposada finalitat d’analitzar la competència i l’estat actual del
mercat. Més enllà, que com reconeix el propi document no s’ha pogut fer una anàlisi
del sector privat, l’informe tampoc té en compte la competència que suposaria per a
l’empresa l’existència de camps de futbol i pistes de pàdel, tant de titularitat pública
com privada, en diferents punts de la ciutat.

10. Un altre dels factors que qüestionen la viabilitat del projecte, i seguint amb la línia
exposada en el punt anterior, és la manca de coneixement de la ciutat per part de
l’empresa. En aquest sentit, cal destacar -a més de la manca de seriositat del
document esmentat anteriorment- la manca de solidesa de l’anàlisi de mercat
potencial que planteja en el document “Reformulación del Estudio de Viabilidad para
la Concesión de Obra Pública de la Anella Mediterrània de los Juegos del Mediterráneo
Tarragona 2017”. Cal destacar, que aquest document estipula un públic potencial per
a les seves instal·lacions que es basa, exclusivament, en la “Encuesta de Hábitos
4Deportivos” elaborat pel CIS, sense tenir en compte cap més factor socioeconòmic o
sociodemogràfic, més enllà de la piràmide de població. Així doncs, aquesta enquesta
que parla de quanta gent practica esport, no parla en cap cas de quanta gent PAGA
per practicar esport, ni té en compte el nivell de renda mitjà dels barris més propers
a les instal·lacions esportives.

11. A nivell estadístic, cal fer constar també en la lògica del punt 10, que l’empresa
calcula la quantitat d’abonaments potencials que podria rebre, en base a
instal·lacions esportives similars, però sense especifica el volum de població on
s’ubiquen aquestes instal·lacions, ni les característiques socioeconòmiques d’aquests
municipis.

12. En aquesta mateixa línia, cal fer constar la precisió del Patronat Municipal d’Esports
de Tarragona, quan diu que “dels 252 abonats actuals de Campclar, segons la
proposta, es passarà a 2.200, fet que cal considerar atès la incidència que pot tenir
amb els ingressos i/o dèficit de la instal·lació”. Així doncs, l’empresa preveu
multiplicar quasi per deu el nombre d’abonaments actuals. Un creixement més que
qüestionable i que les dades estadístiques en les que es recolza per justificar-ne la
viabilitat, no ajuden en cap cas a recolzar la proposta per la seva feblesa argumental.

13. Una altra qüestió que posa en entredit la viabilitat del projecte que planteja
l’empresa és la dependència que l’empresa Gimnàstic de Tarragona, SAD esdevingui
el principal client de l’empresa en dues de les tres instal·lacions que vol gestionar
inicialment. Aquesta dependència, a més, es basa en una possible col·laboració entre
ambdues parts que actualment no existeix, o almenys, l’empresa no ha mostrat cap
mena d’interès en aquesta proposta, o fins i tot, ni el propi coneixement d’aquesta.
Considerem especialment greu, que el principal client que ha de garantir la viabilitat
de dues de les tres instal·lacions esportives sigui mencionat (i fins i tot se n’utilitza el
seu logotip) en una proposta que l’empresa sap que s’elevarà a informació pública. A
més, aquest fet, posa en inferioritat de condicions a Santagadea o a l’Ajuntament de
Tarragona alhora d’una possible negociació amb aquest club esportiu, ja que aquest
sabria d’avançat les necessitats econòmiques de l’empresa, produint-se així, una
negociació desigual entre ambdues parts. Tanmateix, ens resulta més preocupant, el
fet que l’empresa Santagadea tingui tant clara el possible interès del Gimnàstic de
Tarragona, SAD per utilitzar les instal·lacions que vol gestionar Santagadea. I, més,
quan l’Ajuntament de Tarragona realitza una aportació econòmica a l’empresa
Gimnàstic de Tarragona, SAD de més de 500.000 € anuals, i quan n’és alhora
accionista. Tot plegat, ens planteja el dubte de si l’empresa, quan planteja en el seu
apartat de “recomendaciones” al seu projecte vers l’Ajuntament, el que estaria
plantejant és que el Gimnàstic de Tarragona, SAD pogués utilitzar les instal·lacions
gestionades per Santagadea amb una aportació econòmica suplementària de
l’Ajuntament.

14. A més, Santagadea parla d’un projecte d’inversió de capital xinès, que podria
esdevenir una font de finançament per a la residència d’esportistes, anomenat
Wanda. Cal dir que aquest projecte s’està desenvolupant ara mateix a les
instal·lacions dels clubs esportius Atlético de Madrid, València i Vila-real. És curiós
que Santagadea doni per fet que aquesta empresa de capital xinès pugui tenir interès
a invertir en aquest projecte i instal·lacions, quan els tres clubs de futbol amb qui ha
signat un conveni són equips de futbol de primera divisió i amb un important capital.
A més, cal tenir en compte que si el període d’explotació fos de quaranta anys, els
tres clubs mencionats plantegen una estabilitat econòmica que s’allunya força de la
trajectòria del Gimnàstic de Tarragona SAD que cal recordar que acumula un deute
5viu de 3M d’euros aproximadament, i que té una forta dependència als resultats
esportius que pugui obtenir el seu equip de futbol, una variable del tot incontrolable.
IV. En relació a les tarifes i indemnitzacions

15. L’empresa Santagadea realitza una proposta de preus basant-se en la tarifa actual del
Patronat Municipal d’Esports de Tarragona. Tanmateix, l’empresa es reserva el dret
de poder modificar aquestes tarifes segons el seu propi interès, el que provocaria un
greuge clar a la ciutadania i al propi Patronat, tenint en compte que aquest gestiona
d’altres instal·lacions esportives de titularitat municipal.

16. No sols això, sinó que també en l’apartat “Recomendaciones” del seu projecte
planteja literalment “definir mecanismos de reequilibriofinanciero en los pliegos de
la licitación que prevengan al adjudicatariotanto de cambios en las política tarifarias
de los equipamientos deportivospúblicos como por obras de ampliación de los
equipaminetos existentes”.

17. La possible inclusió d’aquesta clàusula en un contracte de gestió i el control de la
política tarifària per part de Santagadea implicaria una dependència total d’aquest
contracte amb la definició de la política esportiva de la ciutat en els propers quaranta
anys.

18. No sols això, sinó que el control de les tarifes per part de l’empresa, posa en risc
l’accés de la ciutadania a les instal·lacions esportives de la ciutat, impedint que gran
part d’aquesta no hi pogués accedir per qüestions de caràcter econòmic, perdent així
gran part del seu sentit com a servei públic.

19. Per últim, tot i la intenció de Santagadea de fixar una abonament conjunt amb el
Patronat Municipal d’Esports de Tarragona perquè els abonats del segon puguin
continuar tenint el dret d’utilitzar el complex esportiu de Campclar, la seva proposta
no desenvolupa en cap moment aquesta proposta, quan per contra, sí que
desenvolupa tot un seguit de propostes d’abonaments i perspectives d’ingressos, que
també tenen a veure amb l’activitat o actuació de l’Ajuntament de Tarragona, el que
posa al descobert la seva manca d’interès en desenvolupar-ho.

V. En relació a l’estabilitat pressupostària de l’Ajuntament
20. L’acceptació de part de l’Ajuntament de Tarragona d’un cànon anual de 2,55M
d’euros durant 40 anys obliga la institució a reservar aquesta quantitat econòmica en
una partida pressupostària anual, sumant a aquesta quantitat, l’augment de
l’aportació que hauria de realitzar al Patronat Municipal d’Esports de Tarragona, per
garantir-ne el seu equilibri financer.

21. Aquesta nova necessitat del capítol de despeses en el pressupost de l’Ajuntament
implica per tant, i més tenint en compte el nivell d’endeutament de l’Ajuntament de
Tarragona, una important reducció de despesa en d’altres partides pressupostàries
per garantir-ne l’estabilitat pressupostària. Així doncs, aquest contracte no sols
condicionaria la política esportiva de l’Ajuntament en els propera 40 anys, sinó el
conjunt de les polítiques públiques que pugui desenvolupar la institució durant aquest
període.

6VI. En relació a les implicacions de caràcter social
22. La proposta de Santagadea Gestión SL posaria en risc el manteniment dels llocs de
feina dels treballadors i treballadores municipals adscrits al Complex Esportiu
Campclar i que, segons admet el propi PMET, caldrien ser reubicats en altres
instal·lacions. A més, el PMET hauria de continuar assumint les despeses derivades de
la gestió i explotació de la instal·lació (manteniment, neteja, subministraments,
etc.). La proposta de concessió administrativa de l’Anella Mediterrània, que a plens
efectes equival a una privatització per un període de 40 anys d’aquests equipaments,
implica, a més a més, un risc evident per a les persones que treballen en aquest
equipament.

23. La proposta de Santagadea implicaria que l’Ajuntament gestionés de forma indirecta
a través d’una empresa privada el complex de Campclar, que actualment està
gestionant el Patronat Municipal d’Esports de Tarragona. Aquest canvi de titularitat
en la gestió, i tenint en compte la proposta, representaria eliminar tots els
mecanismes de control democràtic actuals, així com que la informació pública sobre
la gestió d’aquest complex que estableix la Llei de Transparència de la Generalitat de
Catalunya passaria a ser informació reservada de l’empresa.

24. Per últim, la proposta de Santagadea no s’inclou dins la lògica de la política esportiva
de l’Ajuntament de Tarragona, així com per la necessitat de lucre de l’empresa,
planteja la instal·lació de diferents negocis que no tenen cap mena de sentit en una
instal·lació esportiva de titularitat pública, de caràcter comercial.
En base a les al·legacions anteriorment exposades, SE SOL·LICITA que es donin per
presentades les presents al·legacions, que s’atengui el que s’hi formula i que, en virtut de les
mateixes, es DESESTIMI el projecte de la concessió de l’Anella Mediterrània dels Jocs del
Mediterrani Tarragona 2017 a l’empresa Santagadea Gestión SL

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!