Prendre la paraula

El nomenclàtor de la ciutat de Tarragona ha rebut canvis continus al llarg de la història, ja sigui per mantindre el topònim de referència a un element orogràfic o físic, o bé sigui per recordar fets i persones rellevants. L’actual toponímia urbana tarragonina encara manté noms que s’associen a la repressió i a dictadures.

Els noms de feixistes i criminals ja es van esbandir del nomenclàtor tarragoní amb una feina acurada desenvolupada durant els anys de l’alcalde Recasens. Malgrat aquesta revisió que es va fer, encara queden mostres de noms propis i genèrics que, si aquest passat fosc de la nostra història no s’hagués donat, no es veurien a l’espai públic, com és el cas de la plaça del cardenal franquista Arce Ochotorena.

Cal valorar positivament la tasca de la Comissió de Cultura d’aquest ajuntament pel que fa als nous noms de carrers. El fet d’igualar els noms dedicats a dones que als d’homes és un punt imprescindible per acabar, d’una vegada per totes, amb una desigualtat fruit d’una societat masclista.

El pas que es va fer en la seva època de fer desaparèixer els noms de criminals franquistes dels nostres carrers, s’ha vist mancat d’una segona revisió crítica i més profunda. Hi ha una important quantitat de noms que caldria revisar i, si calgués, treure´ls i substituir-los per altres. Un exemple, el carrer de Méndez Núñez, militar gallec especialitzat en matar gent per defensar els interessos colonials espanyols a Amèrica i Filipines, sense cap relació amb Tarragona. Un grup de tarragonins, amb Josep M. Buqueras al capdavant, han proposat posar el nom de Gaudí a l’actual carrer dedicat a Méndez Núñez, ja que és on es troba l’espai que allotja l’única obra d’Antoni Gaudí de la demarcació. Un altre exemple és el carrer de Pau del Protectorat, un nom que torna a recordar el passat colonial espanyol, no des d’un punt de vista crític, sinó amb un dels lemes que va utilitzar l’Estat espanyol per ocultar les matances que va fer Miguel Primo de Rivera el 1926 per mantindre la dominació colonial sobre el protectorat del Marroc.

Tarragona, a més, és plena de referències monàrquiques, un dels sistemes més antidemocràtics que ha patit la humanitat i amb unes institucions que han atacat directament el poble i qualsevol mena d’organització democràtica. Catalunya, especialment, i la ciutat de Tarragona, han patit un dels atacs més forts de la història, sigui cap a la població civil com a les seves institucions. La família reial espanyol, de la dinastia dels Borbons, es van instaurar al nostre país a sang i foc per dominar-lo i reinstaurats pel dictador més sanguinari de la història recent d’aquesta terra.

La nostra ciutat té el carrer Reial, l’avinguda de Maria Cristina i la plaça del Rei, com a alguns exemples que caldria bandejar del nomenclàtor tarragoní. La plaça del Rei, concretament, ha tingut diversos noms al llarg de la història. S’ha conegut com plaça Comuna, plaça del Castell, plaça Nova, plaça de la Llibertat i plaça d’August. La denominació plaça del Rei, present des del segle XV de forma intermitent, xoca en l’actualitat, amb els actuals representants de la família reial, tant el pare com el fill. A més, en aquesta plaça s’hi troba l’antiga presó franquista de Pilats, lloc on romanien els presos republicans de la Guerra Civil abans de ser afusellats a la muntanyeta de l’Oliva (a Tarragona van afusellar prop de 700 persones). Presos polítics que van mal viure o morir per creure en els valors de la igualtat, la llibertat i la solidaritat.

Per tots aquests motius el Grup Municipal de la CUP proposa al Ple de l’Ajuntament de Tarragona l’adopció dels següents ACORDS:

PRIMER: Tirar endavant una feina de revisió del nomenclàtor existent, seguint les mateixes pautes aplicades fins ara en les propostes de nous noms, amb la intenció de treure de carrers i places de la ciutat els noms de persones i fets relacionats amb el règim dictatorial i la negació dels drets individuals i col·lectius, i substituir-los per altres, preferiblement dones.

SEGON: Batejar l’actual plaça del Rei amb el nom de plaça de la República, un nom que respon als valors democràtics actuals i més d’acord amb el segle XXI i els principis d’igualtat, llibertat i solidaritat assumits per la major part de la nostra societat. A més de per dignificar els represaliats de la dictadura franquista que van estar tancats a la presó de Pilats, situada en aquesta plaça, per defensar la República.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!