Prendre la paraula

jordimartifont

11 de maig de 2008
0 comentaris

Mireia: ‘És necessari que les lluites sindicals tornin al carrer’

Aquesta és l’entrevista que li vaig fer a la Mireia del col·lectiu d’Usuàries pels Dos Dies i que surt publicada en el “Catalunya” 97, a la contraportada. La foto és de l’Albert Garcia de la “Directa”.

 

Una de les característiques diferenciadores de la vaga dels conductors i les conductores del bus de Barcelona ha estat la clara interconnexió de la lluita obrera amb altres lluites socials. Aquesta confluència ha portat a casos curiosos, nous i que cal analitzar i explorar en un futur com és la creació de plataformes externes de suport a la vaga, en aquest cas de les persones que utilitzen el bus per desplaçar-se per la ciutat. El cas més paradigmàtic ha estat el col·lectiu d’Usuàries pels Dos Dies.

 

 

-Com neix i quines intencions té en el moment de la seva constitució Usuàries pels dos Dies?

-La plataforma neix després de veure que era important coordinar tota la solidaritat que diferents col·lectius i persones de Barcelona i d’arreu ja estaven donant a la vaga. La nostra intenció principal era difondre les causes de la vaga, donar suport a les reivindicacions de les treballadores i denunciar el model de transport col·lectiu de la ciutat, que de públic no té res.

 

-Qui composa el col·lectiu i com us impliqueu en una lluita sindical?

-La Plataforma està composada per 86 col·lectius de caire ideològic divers i amb objectius molt diferents. Hi podem trobar associacions de veïnes, ateneus, assemblees de barris, sindicats i seccions sindicals, col·lectius independentistes, centres socials autogestionats, col·lectius d’estudiants etc. Encara que les lluites laborals no siguin l’àmbit de treball habitual de molts de nosaltres, la vaga d’autobusos s’ha gestionat utilitzat una metodologia assembleària que ens és molt pròpia, on són els treballadors i les treballadores les qui prenen les decisions, no els delegats sindicals que massa sovint s’han convertit en mers buròcrates, quant no en part integrant de la patronal. Personalment, crec que és aquest l’aspecte què ha fet que molts i moltes sentíssim la necessitat de participar en el conflicte. És necessari que les lluites sindicals tornin al carrer on sempre han estat.

 

-Quines han estat les línies de solidaritat endegades pel vostres col·lectiu i quina valoració en fas de cada una d’elles?

-La plataforma ha estat només un espai de coordinació de les diverses iniciatives que s’han anat proposant, tothom des de la seva perspectiva ha col·laborat en allò que creia útil i necessari, tot suma. S’han realitzat desenes de xerrades pel territori que proporcionaven l’oportunitat d’establir un contacte directe amb la gent de diversos pobles i barris i anar teixint una xarxa de solidaritat a nivell humà. Una altra iniciativa ha estat la creació d’un bloc on s’anaven anotant algunes de les activitats que s’anaven fent. També s’han repartit milers de diaris “Dos dies!” durant les jornades de vaga acompanyades de la tarja dos dies, tarja que es va fer per tal de convidar els i les usuàries a no pagar el bitllet de bus mentre durés el conflicte, com a forma de solidaritat amb les treballadores en vaga. També hi ha hagut molts col·lectius que han organitzat activitats com concerts, venda de samarretes, festes, paradetes de cafè, etc. per tal de guanyar diners per la caixa de resistència. Considerem que totes les activitats han tingut la seva importància per tal de denunciar la situació en què es trobaven les i els treballadors.

 

-Quina valoració feu del ressó de les iniciatives?

-A nivell de carrer hem trobat que moltes persones s’interessaven per aquesta reivindicació més enllà de les molèsties que els podia causar, creiem que ha estat molt útil l’explicació en primera persona als barris i als i les usuàries del serveis d’autobusos de la ciutat. Els diaris i les octavetes han estat unes bones eines de difusió del conflicte i la tarja 2 dies també, però sobre tot la comunicació tu a tu. L’empresa va engegar una campanya mediàtica finançada amb diners públics amb un tríptic que va repartir casa per casa, en el qual es difonien dades rotundament falses. A aquest tríptic es van anar sumant comunicats de premsa i declaracions insultants cap a les treballadores i els treballadors.

 

-S’ha criticat també l’actuació policial…

-Creiem que l’actuació tant dels Mossos com de la Guàrdia Urbana ha estat desmesurada com ha estat denunciat per les conductores i els conductors. A les portes de les cotxeres sovint no s’ha deixat controlar els serveis mínims, cosa que està recollida a la llei com un dret, fins i tot han arribat a encerclar les persones que formaven part del piquet informatiu no deixant-les sortir ni per dur als seus fills i filles a la llar d’infants o per anar al servei. Aquest tancament s’ha arribat a allargar fins a una hora i mitja, temps totalment intolerable. Hi ha hagut agressions i dues detencions a conductors els quals han estat acusats de delites que no han comès. També hi ha quatre persones, una d’elles menor d’edat, solidàries amb la vaga, que han estat detingudes acusades de delictes “tan greus” com fer unes pintades solidàries amb la vaga, delicte considerat com a faltes i pel qual no et poden detenir. De fet, encara hi ha gent pendent de judici i la plataforma ha convocat una concentració el proper 13 de maig als jutjats de Lluís Companys de Barcelona.

 

-Després de l’experiència, creus que és possible la col·laboració i l’enteniment de les lluites socials amb les laborals?

-Personalment crec que les lluites de caire social i laboral formen part d’una mateixa lluita perquè si analitzem els motius que les causen són els mateixos. Jo penso que el que és positiu és estrènyer els llaços de solidaritat i les afinitats entre les persones que estan treballant en els dos àmbits. Crec que no és positiu compartimentar les nostres lluites perquè les nostres vides formen part d’un tot: tenim una feina en la què sovint es vulneren una sèrie de drets, som veïnes d’un barri o poble en el què es fan plans urbanístic primant el benefici econòmic al social com és el cas de nombrosos cascs antics de poblacions catalanes que l’especulació està destruint i desnaturalitzant, generem un tipus de consum que pot ser responsable amb el medi ambient o tot el contrari. etc.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!