Prendre la paraula

2 d’abril de 1885, Josep Llunas i Pujals, poema a La Tramontana

Desperta, Ferro!
No tinguem por; malviatge!,
del progrés siguem soldats;
endavant!, pit i coratge!,
acabem amb les maldats
de tant de pillo i salvatge.

De l’avenç, fort aguantem
la palanca poderosa,
que si tots nos hi posem,
la victòria no és dubtosa;
la llibertat obtindrem.

Des d’avui nostra fermesa
fem veure a n’aquests godays
amb orgull i amb enteresa.
Aixafem-los com a xais!,
no manqui nostra bravesa!

Acabem amb tal llopada;
sigui la nostra raó,
per tot argument, trompada;
qui xucli nostra raó,
mereix seca garrotada.

Arma al braç; avant i fora!,
s’ha acabat lo fer bunyols;
del poble n’ha arribat l’hora
que ja no escolti els grinyols
de tant gandul que el devora.
Signat amb el pseudònim W.***, a La Tramontana, número 198, 2 d’abril de 1885, Barcelona, pàgina 2.

20 d’abril de 1885, Josep Llunas i Pujals, poema a La Tramontana

Homenatge
La molt noble Catalunya,
amb orgull diguem ben alt,
de l’Avenç lo ceptre empunya,
i son nom sempre immortal
del cor dels bons mai s’allunya.

N’és d’Espanya la primera,
que amb ànimo decidit,
hissa enlaire la senyera
de la llibertat, qual crit,
a n’els tirans esparvera.

De les races la igualtat
ella amb veu forta i airada
proclama, puix la veritat
creua amb ràpida volada
de l’espai la immensitat.

Oh!, quant digne és d’alabança;
a tot hora i tot moment
ni reposa ni descansa;
vers lo lliure pensament
amb pas atrevit avança.

Res del món son cor espanta;
amb l’ajuda dels seus fills
fer feina es proposa tanta,
que arrastrarà tants perills
com aixafarà amb sa planta.

I qui no té confiança
amb sa gran abnegació?,
qui dubta de l’esperança?,
qui és qui per la convicció,
si anant units tot s’alcança?

I és tanta sa activitat,
tal és son alè i coratge,
que ella ens dón’ virilitat;
rendim-li, doncs, homenatge
a son Alta Majestat.
Publicat amb el pseudònim W.*** a La Tramontana, número 201, 24 d’abril de 1885, Barcelona, pàgina 3.

Llunas i Pujals, la Renaixença anarquista
De 1852 a 1905, la vida de Josep Llunas va deixar clar que es podia ser anarquista, un dels més destacats el 1881 dins del sindicalisme, i catalanista i alhora enfrontat de forma clara i diàfana amb els prohoms de la Renaixença que idealitzaven l’Edat Mitjana, un temps que, segons Llunas, incloïa moltes de les coses que ell combatia, sobretot el poder de l’Església. Llunas es construí políticament al voltant de la Revolució de 1868, la creació de la Internacional obrera a l’Estat espanyol el 1870 i la Comuna de París el 1871. La seva principal obra, escrita tota en català, és el setmanari La Tramontana, però alguns dels seus llibres de teoria anarquista, com Qüestions socials, són aportacions de primera línia a nivell europeu a la teoria anarcocol·lectivista. Llunas és un dels pensadors anarquistes més importants del segle XIX a l’Estat espanyol, un dels pocs l’obra del qual es pot confrontar amb la dels grans clàssics europeus del seu moment, sense que això depengui del context en què es troba. Alhora, però, és poeta i d’ell en coneixem 200 poemes, la majoria dels quals polítics com aquests dos. D’una banda, Desperta Ferro! suposa un intent de reapropiació del mite dels almogàvers en el context obrer del segle XIX, sense mitificacions medievals que Llunas atacava constantment. Homenatge proposa Catalunya com un indret on allò que compta és l’avenç i el progrés. És per això que Catalunya «hissa enlaire la senyera de la llibertat, qual crit, a n’els tirans esparvera.»
(Martí, 2015a; Martí, 2015b)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!