Prendre la paraula

jordimartifont

24 de maig de 2020
0 comentaris

#llibrenegre 1908, Felip Cortiella, ‘A la Llengua Catalana’, poema d'”Anarquines”

1908, Felip Cortiella, poema d’Anarquines

A la Llengua Catalana
Oh llengua estimada,
llengua del meu cor!
Qui no t’ha cantada
no sap què és conhort!

Sols amb tu troba
mon pensament…
lo que no es roba
i al cor no ment!;

i als que t’estimen
tan bé els escaus,
que si amb tu rimen
els fas ser braus.

Gent ignoranta
i altra de vil
junta et bescanta
l’accent viril,

tos mots precisos,
ton fer roncar
i bells matisos
d’amistançar.

I altra gentota
que et mima arreu
et fa patriota
per lo que en treu;

contra uns que es diuen
lliures i iguals…
i amb tu no viuen
lleis naturals!

Que ets gran i bella
no es pot dubtar,
puix que ets l’estrella
d’un ser humà.

De ta hermosura,
rica expressió
neix ma font pura
d’inspiració.

Amb ma energia
fas un sol ser,
té ma anarquia
propi valer.

I amb tu he lluitat,
per tu he patit…
mes tot m’és grat,
si t’he servit.
……………………….
Oh llengua estimada,
llengua del meu cor!
Qui no t’ha cantada
no sap què és conhort!
(Cortiella, 1908: 17-19)

Felip Cortiella i la llengua catalana
Felip Cortiella (1871-1937) va ser home de teatre, poeta, anarquista i catalanista. Defensava la culturització de la classe obrera per aconseguir fer-li prendre consciència de la seva opressió, a la qual caldria arribar a través d’una formació intel·lectual, cultural i artística. Cortiella va viure la seva infantesa al Raval de Barcelona i després d’un breu pas per l’escola passà a treballar com a ajudant de tipògraf. El 1894, fundà la Companyia Lliure de Declamació, amb la qual va recórrer els escenaris obrers amb obres d’Ibsen (representaren Casa de muñecas només tres anys després de la seva primera recepció a Catalunya) i Teresa Claramunt, alhora que introduïa Hauptmann i Mirbeau, de qui en va traduir Els mals pastors en els cercles obrers. També participà en l’engegada de Teatro social, una publicació de la qual només en sortí un primer número.

L’atemptat terrorista al carrer de Canvis Nous i la repressió que desencadenà comportà la dissolució de la companyia i portà el jove Cortiella, el 1897, a treballar com a caixista als tallers de L’Avenç on entrà en contacte amb alguns destacats modernistes com Jaume Brossa o Joan Maragall, amb qui mantingué relació d’amistat més enllà de la feina. Publicà el poemari Anarquines (1908); i obres de teatre pròpies com Els artistes de la vida (1898), Dolora (1903) o El morenet (1904).

El 1905, sortí al carrer Avenir, una publicació modernista i anarquista escrita en català promoguda per Cortiella, després de tirar endavant diverses iniciatives culturals com el grup Alba Social o el Centre Fraternal de Cultura. La publicació es repartia, junt amb Teatro Social, a les Vetllades Avenir, en què també s’incloïen conferències. El 1907 va començar a publicar el setmanari Tramontana, en homenatge a l’obra de Josep Llunas, amb qui s’havia relacionat força en els primers anys de la seva vida militant.

A la Llengua Catalana és un dels poemes d’Anarquines. En el llibre hi trobem poesia social i política anarquista amb temes explícits, amb una presa de posició de Cortiella en contra de l’explotació i l’autoritat, però també poemes sobre les meravelles de la natura que l’envolta i fins i tot un sobre Montserrat que tanca amb uns versos d’una duresa espaterrant: «Ditxós el dia, / oh Montserrat!, / que l’anarquia / t’hagi llevat / monjos i frares i el lladre Estat!» Per la seva banda, A la Llengua Catalana és un poema que mostra tota la seva estimació per la que és la seva llengua i en lloa les virtuts subjectives (Sols amb tu troba / mon pensament… / lo que no es roba / i al cor no ment;), sobretot basades en les seves apreciacions i en relació a ell mateix: «I amb tu he lluitat, / per tu he patit… / mes tot m’és grat, / si t’he servit.» En el poema defuig les justificacions més enllà de la seva pròpia relació, com a individu, amb la llengua que ha estat i és part de la seva forma de lluita, del seu combat per l’anarquia: «Amb ma energia / fas un sol ser, / té ma anarquia / propi valer.»

(http://www.estelnegre.org/documents/cortiella/cortiella.html)
(Rocamora, 2011; Jorba, 2017)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!