Prendre la paraula

1897, Emili Guanyavents, poema a Alades

Crit de Pàtria
(posada en música coral pel mestre Enric Morera)
Des del fons de ses entranyes
Catalunya s’ha queixat:
per villatges i muntanyes
amb vent mascle t’ha cridat,
oh, Llibertat!

Amb constància i saviesa
la llar nostra irem refent:
des del cim de sa grandesa
direm forts, de cara al vent:
«Tomba, ponent!»

Si no minven els agravis
bregarem sense descans:
bastarà el record dels avis
per fe’ns créixer com gegants.
Fora tirans!
(Guanyavents, 1897: 35-36)

Guanyavents, poeta popular anarquista
Emili Guanyavents i Jané (1860-1941), que també signava en els seus primers anys com a Guanyabens, va ser un dels poetes anarquistes més populars del darrer terç del segle XIX entre els ambients obrers a Catalunya. Recitava els seus poemes en festes literàries populars, vetllades lliurepensadores, en celebracions de centres obrers anarquistes i en inauguracions d’escoles racionalistes. Era tipògraf i bakuninista, militant sindicalista i periodista que publicava en periòdics que anaven del catalanisme a l’anarquisme, l’espiritisme o, ja a la dècada dels 90 del segle XIX, pròpiament culturals i literaris. A partir de 1892, es distancià de l’anarquisme i mantingué, en canvi, les seves relacions amb el catalanisme i amb el seu vessant més literari i lingüístic. Els seus poemes els recollí en dos volums, Alades (1897) i Voliaines (1903) i el 1910 publicà un recull de traduccions de poesia francesa amb el títol de Trasplantades. El poema Crit de pàtria, inclòs en el volum Alades, uneix la defensa de Catalunya com a pàtria amb la reivindicació de la Llibertat i la lluita continuada contra les tiranies. El crit de «Tomba, ponent!» pot anar dedicat tant al vent com a allò que simbolitza ponent.
(Guanyavents, 1897; Guanyavents, 1903; Guanyavents, 1910)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!