Prendre la paraula

jordimartifont

3 de novembre de 2015
7 comentaris

“Les paraules són punys” a Tac12

arengada nonell 1910

Al minut 24.34 d’aquest noticiari de Tac12 (http://tac12.xiptv.cat/noticies-12/capitol/dilluns-02-novembre-2015) s’hi recull la presentació d'”En aquesta gran època… les paraules són punys”. Dijous, farem la presentació, a les sis a la Biblioteca Pública d’Altafulla, i divendres, a les 20h, l’Ateneu Popular La Biuxarda de Vic. Presentacions acordades a València, Palma, Vilanova, Falset, Tortosa, Alcoi…
El quadre és de Nonell.

    1. No sóc gaire versat amb la retòrica.

      Li repeteixo la pregunta: “De veritat, i honestament, pot negar que els elegits de les CUP no cobren el que ingressen, com a salari, al seu compte?”, i la continuació d’aquesta: “Pot afirmar que vostè té un salari [de l’erari públic] menor que qualsevol altre regidor amb les mateixes responsabilitats?”. Pregaria, si no és molt demanar, que la resposta fos un “sí” o un “no”, i es deixés de fer passar bou per bèstia grossa, com va intentar a http://blocs.mesvilaweb.cat/jordimartif69/?p=271876

      Vostè que a més de polític és mestre, crec que entendra que un [hipotètic] votant vulgui conèixer el nivell d’honestetat dels que es diuen que són els nostres representants.

      Ah!: i el riure és molt “divertit”. A Madrid, de ben segur, que el sr. Aznar es deu estar partint el pit de riure al veure com els de la CUP els hi fan la feina parlamentaria.

      Això sí: els parlamentaries i les parlamentaris de la CUP queden molt ben retratats, amb pur estilisme soviet (cara d’emprenyats i els braços creuats… Tot molt mascle! Ai, perdó!, que no me n’he adonat que són antipatriarcals).

      Atentament, i esperant resposta, que tingui un bon final i cap de setmana

    2. Els diners s’ingressen al meu compte i en queden només 1600 al mes. Sí, cobro menys.
      Però demanes només alguns paràmetres. El més important, a Tarragona, és que a més dels 1600 no cobrem res més de cap càrrec públic. Els altres juguen amb això, sumen i sumen i sumen. I si vols veure els comptes quedem un dia i te’ls ensenyo, sense cap problema.

      Salut

    3. No és tant difícil de comprendre: Vostè cobra el que diu la seva nòmina, que ve a ser el mateix que els seus companys de consistori (sigui quina sigui l’adscripció política). Deixo a banda els “extres” que altres electes puguin tenir (em refereixo a la nòmina com a conseller municipal).
      Si desprès, un cop ingressat tot al seu compte corrent, una qüantitat la dóna a la seva organització política perquè aquesta disposi de part del seu salari, és una opció ètica que vostès han triat. Però segueix cobrant el que diu la nòmina. Com també és una opció ètica quan un treballador (per exemple, jo) aparta de la seva nòmina, que és ingressada al compte bancari, el 10% per retornar el delme; i també un altre percentatge com a ofrenes… i per no parlar del temps (el delme és quelcom més que diner). Però el meu salari, el que cobro, és la qüantitat ingressada: la mateixa independentment de si retorno o no el delme, o dono la meitat del meu salari a les Germanes de la Caritat o m’ho gasto amb xibeques.
      Gràcies per la resposta, dit sense cap irònia, malgrat que no concordem en aquest tema.
      Atentament, i una bona setmana

    4. Hi ha alguna diferència entre allò que vostè diu i la realitat. Jo ingresso 1600 al mes, he proposat i hagués fet que totes i tots cobréssim això a l’Ajuntament com a màxim (vostè no crec que ho hagi fet a la seva feina i menys que ho apliqués) i aquest és l’objectiu.

  1. Per acabar amb el tema, i com a resposta al seu comentari de les 21:06 del 9/11:

    Si al seu compte corrent no es ingressat la totalitat del seu salari (que són més dels 1.600 € que al final vostè es queda), això no és cap raó per dir que la seva nòmina no és superior als 1.600 € que al final vostè es queda.
    Actualment jo cobro 1.400 € de pensió, i aparto 240 € entre delme i ofrenes tan bon punt com dita pensió s’ingressa al meu compte (això, però, no és raó per no “donar” temps, coneixença i més diners al llarg del mes). Cobro, doncs, 1.400 €, independentment de la quantitat que al final em quedi un cop descomptat els 240 i pico d’€.
    Abans, quan treballava en una empresa editora, els companys de feina i l’empresari coneixien que retornava el delme. Mai he dit, ni penso fer-ho ara per ara, que els altres han de cobrar el mateix que jo, i encara menys que han d’apartar del que cobren un percentatge per obra social. En altres èpoques he cobrat de més i de menys, però des de que sóc cristià retorno el delme (i a vegades -quan estava a l’atur- això no era gens fàcil, li puc assegurar).
    El que sí he dit és que cal que la gent tingui un salari que sigui digne (les persones, malgrat el que diguin alguns sociolegs i activistes socials -amb o sense sotana-, sempre són dignes; fins i tot quan viuen situacions indignes). I que cal fomentar en la gent el valor de l’austeritat, concepte que no té res a veure amb el misseribilisme ni amb les “retallades”. Però en qüestió de moral o hàbits de vida sóc de l’opinió que mai es poden impossar als altres les pròpies creençes i hàbits de vida, per “molt bones” que siguin aquestes (això no vol dir que no haguem d’impedir actes que atentint la llibertat o la salut de les persones, o que no haguem d’exposar les opinions que creiem que poden resultar beneficioses pels altres). Déu, al cap i a la fi, ens va crear amb el lliure albir; en la consciència de cadascú està el tenir un comportament responsable amb les tasques de majordomia.

    Atentament, i perdoni l’extensió de l’exposició argumental.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!