Prendre la paraula

L’amor és (im)possible és el títol de la primera novel·la de la Carme Abril. La Carme era, fins ara, una coneguda i reconeguda activista social de les Terres de l’Ebre, present en bona part de les lluites d’aquest tros dels Països Catalans en els darrers decennis, des de la defensa del territori fins al feminisme, des de la defensa de l’educació pública fins a l’independentisme d’esquerres. Això ha comportat la seva presència en multitud de mobilitzacions i associacions que sempre ha anat aparellada amb la que és la seva vocació i ha estat la seva professió: la filologia i les dues branques que se’n deriven: la llengua i la literatura catalanes i específicament, també tot i que no només, les més relacionades amb el territori on viu i transita. La Carme ha estat professora de Secundària anys i panys i sempre des d’una visió transformadora de l’educació.
Des d’aquest postulats, és interessant destacar una presència constant des de fa anys en la premsa a partir d’articles d’opinió que no només es llegeixen amb ganes i amb gust sinó que donen llum a espais tant de lluites com de territori sovint massa absents dels debats generals del país.

Ara, a més, hem d’afegir a la seva llarga trajectòria vital i professional el seu vessant creatiu literari, en aquest cas novel·lístic amb un primera obra que no pot passar desapercebuda. L’amor és (im)possible és la història de la Bruna, una lectora de català que deixa enrere una relació amb el Marc que es troba estancada per anar a Birmingham a fer de lectora de català en un espai i un país on no té arrels ni passat i, per tant, tot el que hi troba pot ser i és nou i motivador. Allí, al voltant de la universitat d’aquella ciutat i les lluites sindicals a què s’afegeix, hi trobarà nova gent com la Lídia, el Tom o el Jaume. Alhora, a nivell pràctic hi coneixerà altres forme d’estimar, com la que tenen a Londres la Pepa, la Jana i el Robert.

Amb el Tom i el Jaume, la Bruna hi establirà dues relacions basades sobretot en l’estima i el sexe sense els lligams ni les dependències que genera la parella única que li faran recórrer a conceptes i conèixer llibres i literatures que abans d’aquell moment la Bruna desconeixia i que a poc a poc va assimilant fins a convertir-se en part de al seva pròpia vida, primer a nivell teòric i després des de la pràctica.

Paral·lelament, la novel·la és també la història de l’Aurora, la seva àvia, que abans de ser la dona del seu avi va tenir una relació amorosa i vital amb la Pura i el Joaquim, una relació que la Bruna descobreix a partir d’unes cartes que troba mentre passa el Nadal a casa seva. Aquestes cartes serviran per donar llum a un passat desconegut i alhora fascinant en què les idees llibertàries sobre l’amor i les relacions il·luminen uns fets que la pròpia família de la Bruna desconeix i que en bona part rebutgen. El pes de la llarga nit del franquisme es fa més que evident en tota una generació, la dels pares de la Bruna, la qual es troba més a prop de l’àvia anarquista que no d’ells.

Les relacions entre persones i com gestionar-les, sense cap mena d’intenció de ser manual de res, les múltiples formes d’amor i les reaparicions d’homes i dones del passat que esdevenen part del relat central de la novel·la la converteixen en un joc literari que és alhora una proposta lliure i vital, intel·ligent i rigorosa que demana lectures i omple d’emocions. Unes emocions que poden esdevenir intenses, tal com han estat en la meva lectura, en molts dels capítols de l’obra, sobretot els darrers, que evidentment no explicaré. En aquesta part final, els personatges, amb una profunditat que han anat construint mentre els anem coneixent, passen a ser més importants que les idees i viuen plenament, el que suposa un autèntic alliberament catàrtic que demostra que, ben al contrari del que diu el títol de l’obra, l’amor no només no és impossible sinó que és, sobretot i més que qualsevol altra cosa, necessari i imprescindible… Això sí, l’amor que no és només amor sinó, sobretot, amors.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!