<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
“Silent, el pas de l’aigua, de la terra i la llum. Jo
sé com creixen dels teus cabells unes ombres que conec”. Secta Sònica
Aigua, terra i llum són ja negocis establerts i
controlats per immenses multinacionals per a les quals ens toca treballar. Les
cançons de Cotó-en-pèl han esdevingut, doncs, relíquies d’un passat que no es
recuperarà si no el poden convertir, també, en negoci; i això sempre després
d’esporgar i ensucrar els records.
Ara bé, afirmar tot això i quedar content pel
diagnòstic, content i immòbil, és un desastre encara pitjor. Si la reflexió no
serveix, com a mínim, per intentar intervenir en allò personal per sintonitzar,
després, amb allò general, de res no servirà la reflexió, si no és per arribar
a la masturbació intel·lectual solitària. I ara per ara tampoc és el nostre
màxim objectiu.
No és només saber que ens porta a actuar, fins i tot
quan sabem que fer-ho no servirà de res o de ben poca cosa, sinó la voluntat de
millora davant la vida i de solució davant la nocivitat. I aquest ordre de les
coses me’l crec, perquè “Jo sé d’on és l’abisme que profund ens engoleix i sé
d’on és la veu ritual que viscosa se’ns apareix”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!