Prendre la paraula

jordimartifont

23 de juny de 2008
8 comentaris

La portada de Jordi Garcia Polop

Una de les coses que més m’agrada del “Ni Nadal…” és el disseny que ha fet el Jordi Garcia Polop (podeu llegir el seu bloc a http://maletasdelcaracol.blogspot.com/), un dissenyador a qui jo no he vist mai i que llegint el llibre va crear la portada que ara té i que em va haver d’explicar, burro que sóc. La dona que hi apareix és la llibertat guiant el poble, una estàtua que es troba als Camps Elisis de París i que ell havia fotografiat en un viatge que hi va fer. La portada que podeu veure aquí és la primera que va fer i que jo li vaig demanar de retocar, per tal que l’espasa no hi sortís; i ara ja no hi surt.
I si voleu veure una altra curiositat, obriu el document adjunt. Un altre canvi que li vaig demanar va ser el mapa del Camp que hi apareix a baix per tal que també hi sortís Marçà i el Priorat, però ell només va trobar un mapa antic que conté tota la nomenclatura franquista. Finalment, es va quedar el primer mapa sense ni Marçà ni el Priorat.

  1. M´agrada molt la portada, jo pense que posar el mapa franquista es un acert, doncs els politics que tenim moltes vegades actuen com si estiguerem amb l´epoca franquista. Felicitats

  2. Estimats amics:

    Hui mateix l’editor m’ha parlat de l’existència del blog i he tingut la curiositat d’entrar i veure les opinions.

    Com a dissenyador vaig passar una estona per tal de treure una imatge d’allò del Nadal i la Setmana Santa. Un arbre de Nadal? Un home amb caputxa? Finalment va ser Gregori Royo l’editor el qui em va parlar més del llibre i del caire ideològic de l’autor.

    Espasa o no. Bé, és una qüestió opinable. Si l’espasa s’enten com arma tal qual no, però la llibertat té les seues pròpies armes i quina més efectiva que la paraula. En definitiva queda oberta la qüestió de canviar la societat per la força (revolució) o mitjançant el reformisme (transició). És lícita la violència si es tracta de defendre la llibertat? Quina és la mesura? El feix de respostes ens parla d’una qüestió que no queda tancada i que pot tocar aspectes sensibles com és l’ús del terror per als canvis socials o l’us de les armes per a defendre la llibertat.

    Crec que la deesa llibertat que, efectivament, està a l’arc del triomf a París és el referent final a la revolució francesa i eixe sentiment que ha canviat el món i ha portat llibertat, igualtat i fraternitat a tota Europa.

    Respecte al mapa en català el vaig trobar en algun lloc d’Internet i el vaig tallar (perdò als natius de Marçà) arreu. El segon era d’una guia de carreteres que tinc per casa. Si jo haguès d’opinar jo diria que respecte a la temàtica del llibre em sembla més oportú en castellà i amb versió franquista perquè és el fons del llibre: una crítica a una política comarcal d’eixe caire.

    Respecte al roig i al negre no cal parlar més. El meu primer mestre de pintura va ser anarquiste.

    Salutacions des de La Safor

Respon a Jordi Garcia Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!