Quan tot això del lladre Millet va sortir a al llum pública, el primer que em va passar pel cap van ser les semblances i les diferències amb al cas de l’Enric Duran. La destinació dels diners, com ho van fer, les quantitats i, sobretot, la presó que l’Enric va haver de viure i que Millet no xafarà. La conclusió és clara i fàcil d’entendre: si robes que sigui molt, per poc no t’hi posis; i el que robis, gasta-t’ho en luxes diversos…
I si voleu fer-vos d’or robant tant com sigui possible, cliqueu
aquí, a veure si guanyeu la Creu de Sant Jordi.
jo soc analfabeta en jususticia, pero no tonta, i si aixó que diuen justia, es justicia si hi ha deu que vinga aclarir-mosseu doncs jo crec que es deuria denominar injusticia en lloc de justicia, aci al pais valencià tambe tenim moltes injusticies posades al carrer
“El que feia el meu germà era engrandir i engrandir el seu ego” són les declaracions del germà d’en Millet…una educació no llunyana de la realitat social actual….article a una revista d’educació “La generació del “JO” arriba a les universitats”…estat del benestar estat de la construcció d’una autopista ben asfaltada a actituts totalment conservadores per no dir aquella paraula maleida (no no és Voldemorth)…”…i és que entre aquestos del PSOE i del PP s’ho maneguen tot, s’emporten tots els calés”, deia un treballador al bar on vaig anar a pendre un café el dimecres i lo més segur és que amb la pinta que portava mig rapadet, 50 i picu anys, i amb un d’aquells pentinats “maquinerus” és que no pensava en un món millor per tothom d’una manera humana, més bé tot el contrari…et mous pel bar del nou Campus Catalunya de la URV de Tarragona i sembla tot allò com si fos un menjador d’un lloc de reclusió, inhumnaitzat (m’ho va comentar un profe d’antropllogia l’altre dia que ho comentaven), també tenim la imatge de l’antic Bar de Lletres amb el Senyor Antoniu, un bar amb barra, un tracte diferent, amb sorna, amb conya…cap on anem? estem canviant el món a millor o la nostra pròpia egolatria no ens deixa vuere la realitat? Jo soc l’heroi de la lluita o en el fons participo i contribueixo amb la meva actitut a que tot sigui com és? Penso com deien els Sex Pistols No one is innocent, ningú és innocent, “todos contribuimos al desorden, evitamos huracanes cazando mariposas…” deien La IIIª Caida, grup desaparescut de Tarragona a la seva cançó
En la patera…en fí Serafí toca el saxofó…