Prendre la paraula
jordimartifont
Patrícia Olivé Conde i Jordi Martí Font
A mitjan segle XIX, el fisiòleg Friedrich Goltz va fer un experiment que amb el temps esdevindria metàfora de com és possible modificar la conjuntura política d’un país sense que els i les ciutadanes tinguin ni tan ols la possibilitat de notar-ho. Goltz posava granotes en un recipient ple d’aigua al foc i a poc a poc aquesta aigua s’anava escalfant fins a bullir. Les granotes, que haurien reaccionat intentant marxar si les haguessis posat en un entorn amb aigua a cent graus, no fugien de l’aigua bullent perquè eren incapaces de reaccionar a la modificació de la temperatura de forma gradual i acabaven bullides.
Aplicada aquesta constatació a a sociologia, es diu que el subjecte que pateix canvis graduals o poc perceptibles en el seu entorn no se n’adona de la magnitud dels canvis fins que és massa tard i no pot reaccionar. La granota queda bullida sense ni adonar-se’n i la persona es troba en un món nou que s’ha modificat davant i al voltant seu però de forma tan imperceptible que no ho ha acabat d’entendre fins que els canvis ja no tenen remei.
Això, per a una persona europea no massa informada és el que semblava que estava passant amb la segona presidència de Trump als Estats Units d’Amèrica. Utilitzem el passat perquè els recents esdeveniments a Minneapolis fan impossible que qualsevol espectador mínimament atent no se n’adoni de fins a quin punt està pujant la temperatura en la maniobra de destrucció de la democràcia als Estats Units, el país que s’autoproclama «el més democràtic del món». És clar que se’n digui no vol dir que ho sigui, és clar.
Els analistes més perspicaços i els més explícitament antifeixistes tenien clar, però, que Trump arribava d’una forma radicalment diferent a com ho va fer el 2017. Aquests canvis van acompanyats d’escenificacions dirigides als seus més radicals seguidors; i quan parlen de radicals seguidors de Trump estem parlant, evidentment, de l’extrema dreta nord-americana, un aiguabarreig de nous feixistes, cristians ultres, supremacistes blancs, racistes, masclistes, xenòfobs, conservadors ultres i altres perles per l’estil.
Trump va entrar com un elefant en una cristalleria en aquesta legislatura que va començar el 20 de gener de 2025. Totes i cadascunes de les accions empreses pel seu govern van en la línia de retallar drets i llibertats i fer saltar les costures de la democràcia liberal per avançar cap un estat autoritari. Fins a finals de 2025 i principis de 2026, havia signat al voltant de 220 decrets executius (executive orders), tantes com en els quatre anys de presidència anteriors. Un decret executiu és una ordre oficial del president dels Estats Units dirigida a l’administració i altres mecanisme del Govern però que no passa pel Congrés i, per tant, no es vota, ni es debat. Només pot ser anul·lat per un altre president, pels tribunals o per una llei del Congrés, però la segona i la tercera opció requereixen molt de temps i en això, en la velocitat, Trump ha après que com més corre menys el poden aturar.
Amb alguns d’aquests decrets executius, per exemple, Trump ha ordenat a una agència del Govern que canviï la manera com aplica les lleis d’immigració del país. Trump ha governat durant aquests primers mesos a la casa Blanca a cop de decret i ha demostrat que abusar-ne, tal com ell està fent, posa en risc les regles del joc democràtic als EUA, ja que n’ha fet molts i sobre temes molt importants, el que vol dir que està governant «per decret», com si fos un rei. Vol dir també, buidar de contingut les capacitats del Congrés i del Senat, carregant-se per la via ràpida la separació de poders, i invalidar tota possible oposició dels representants demòcrates i també d’aquells republicans menys afins al MAGA.
És per això que els Estats Units es van omplir de manifestacions multitudinàries amb el lema «No Kings» (Sense reis), en què es rebutjava la percepció que Trump estigués actuant com un monarca absolut que no respectava les regles democràtiques que, evidentment, no són només votar un cop cada quatre anys algú que faci el que vulgui en aquest període de temps. Més de 2.600 manifestacions van tenir lloc als 50 estats dels EUA el 18 d’octubre de 2025, amb rèpliques en diverses capitals europees. No era la primera vegada que protestes d’aquest tipus tenien lloc ja que el 14 de juny de 2025 ja s’havia sortit al carrer també en milers de ciutats d’aquell país. Al voltant de set milions de persones hi van sortir el 18 d’octubre i prop de cinc milions havien participat en la de juny. Sembla que la granota, de moment, està notant el canvi de temperatura…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sí, afortunadament la granota està notant el canvi de temperatura en diverses parts de l’olla, i per això als EUA i també a Europa i a tot el món hem de continuar sortint al carrer. Els feixistes tenen una maquinària de poder molt bèstia, per això nosaltres hem de continuar alçant la veu, per continuar defensant la nostra llibertat i el nostre poder com a poble, com una manera d’augmentar la massa crítica per les llibertats i els drets socials, i com a contrapès a la ultradreta. Hem d’aprofitar a fer-ho per nosaltres i per aquelles i aquells que cada vegada ho tenen més difícil per poder fer-ho. Visca la llibertat i la sobirania dels pobles!!