Prendre la paraula
jordimartifont
enquestes atorguen representació parlamentària a la dreta xenòfoba explícita en
les properes eleccions; la implícita fa anys que en té. Podríem estalviar-nos
les paraules però avui no en tinc ganes. Utilitzades com a insults, “feixista”,
“racista” i “xenòfoba” són paraules que defineixen perfectament aquests i
aquestes que a les persones les valoren en funció del seu origen, del seu color
de pell i, fins i tot, de la llengua que parlen o de la religió que tenen. Per
a ells, els individus no existeixen i cada cop que un individu d’una “raça”
diferent a la seva fa quelcom que no s’adiu amb allò que el consens social
mana, tota la “raça” en qüestió n’és culpable. (Petit parèntesi: parlo de
“raça” tot i que els que m’envolten els diuen “aquesta gent”, “rumanos”,
“immigrants”, “moros”, “xusma”, “sudaques”… i ho faig al 2010 perquè és ara
que passa i aquest no és un àmbit formal asèptic sinó un de pensament crític,
de pensament al cap i a la fi). Continuem.
Que equivocats estàvem quan pensàvem que el racisme
vindria disfressat de radicalitat estètica. Com ens vam equivocar dibuixant
cap-rapats amb bats de beisbol obrint el cap a persones que no els agradaven!
No havíem revisitat la història europea correctament i fèiem cas de
l’espectacle més que del passat que ara es repeteix. El passat ens diu que cal
deshumanitzar la víctima, a qui se li atribuiran les malifetes estructurals
dels botxins a partir de petites malifetes concretes que ell faci. El passat
ens explica que el racisme i la xenofòbia no busquen l’extermini dels
“diferents” sinó objectius moderats com l’accés als serveis socials sense
competències innecessàries; la resta ja arribarà. El passat ens diu que l’odi
és més fàcil dirigir-lo cap als de la pròpia classe social convenientment
estigmatitzats que demanar responsabilitats als culpables de la pròpia misèria
o precarietat, menys encara si aquests responsables són qui mana.
Veurem canvis que seran totals i alhora desconcertants.
Líders veïnals d’esquerres construiran l’odi; alguns ja ho fan. Sindicalistes
demanaran la prioritat de feina per als “nacionals”. Masclistes defensaran els
drets teòrics de les dones que algunes de les religions dels “objectius per
abatre” diuen que neguen. Somiadors somiaran l’expulsió com a solució a un
problema que els amos han programat i del qual s’han lucrat durant anys i
panys, primer amb l’explotació dels nouvinguts i ara situant els “altres” al mig
de la diana de l’odi popular.
normal”.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Molt bo Jordi, salute!
… conservaduritzada, que té por…, i que alguns volen que la senti ben endins.
En veurem de tots colors. I això no ha fet més que començar.
Salut!
Aleix