Prendre la paraula

jordimartifont

12 de març de 2010
2 comentaris

Joan, el de l’Evangeli, Déu i paraula

<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-language:ES;}
p.MsoHeading7, li.MsoHeading7, div.MsoHeading7
{mso-style-next:Normal;
margin-top:0cm;
margin-right:25.6pt;
margin-bottom:0cm;
margin-left:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
text-align:justify;
mso-pagination:widow-orphan;
page-break-after:avoid;
mso-outline-level:7;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
color:black;
mso-fareast-language:ES;
font-weight:bold;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

L’Evangeli de Joan, en traducció catalana
de Joan Francesc Mira, és clar en afirmar que “al principi, hi havia la
paraula, i la paraula estava al costat de Déu i Déu era la paraula”. Per tant,
la divinitat, allò més alt que hi ha, té la paraula al costat i ella mateixa és
la paraula.

Continua el text dient que totes les coses
van existir per la paraula i és en aquesta on es troba la vida. Motor de tot,
Déu mateix, la paraula esdevé, en la tradició cristiana, Déu mateix.

  1. …l’apocaclipsi d’en Joan evangelista trobem món actual, no com a tal però si actituts del món actual, al nostre costat, situacions calcades, és un llibre que et parla de les transformacions de la Babilònia (“no corras no corras me dijo, babilonia está en todas partes” Potato – 1986) durant l’història, potser no només d’un únic apocalipsi i un únic judici final, es va repetint…n’hi han èpoques de l’història de la nostra era que es compleix,…luxe brut i fals, un fons frívol, despiadat i sense humanitat….
    …són els 80 una època mesiànica donada la situació històrica…l’actor secundari Reagan proposa la guerra de las galaxias, per exemple, el món en dos blocs i cançons i lletres com Euroshima dels TNT de l’any 1984 mostren la manca d’esperança a un món que no és vàlid…després vindrà poc a poc el “venerati desitjat” estat del benestar i la gran massa oblida amb luxe brut i fals, un fons frívol, despiadat i sense humanitat que els sistema no és vàlid….
    mesiànic? després del barroquisme actual vindrà el neoclassicisme…s’ha d’estar preparat i fer força fins el romanticisme pesimista, el temps va més ràpid que abans, és una manera de parlar…i és que l’història no es repeteix, o potser sí doncs repetim comportaments a occident ja sabuts des de la Grècia clàssica., les nostres arrels de civilització…però la brillor dels diners “money makes the world all around”, de la peli Cabaret de Bob Fosse 1972, ens porta la comoditat i l’oblit…..Cabaret finalitza amb el triomf dels nazis a l’Alemanya…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!