Prendre la paraula
jordimartifont
<!–
@page { margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm
en la primera línia entre les destinacions turístiques dels qui
busquen un lloc per descansar de la feina o de l’estrès ciutadà,
pot sonar estrany el que diré en aquest article, però vull recordar
que el 1981, quan va sortir la “Guia del Priorat” del masrojà
Joan Asens, això no era així i el Priorat era un indret oblidat
d’on tothom qui podia se n’anava i on qui podia no hi anava. Així
havia estat durant decennis i així es mantenia en aquell moment.
Però poc importava. El Joan Asens, esperonat per la gent de la
Llibreria La Rambla de Tarragona, s’havia posat a la feina de deixar
constància d’un tros dels Països Catalans que era ple de vida tot i
que no aconseguia aixecar el cap des de feia anys. Era el seu tros de
món i, per tant, la seva manera de veure la humanitat passava per
aquestes muntanyes, aquests pobles, aquesta manera de viure i aquesta
manera de morir. I va ser així que ho va explicar a la “Guia del
Priorat”, un llibre que inaugurava la col·lecció ‘El prestatge
viatger’ de l’editorial que havia endegat la Llibreria de la Rambla
de Tarragona per donar a conèixer les comarques catalanes. Quan el
llegiu, us fareu vostra la manera com la seva mirada s’apropa al que
descriu, perquè la seva és una escriptura senzilla feta des dels
sentiments, això sí, sense caure en misticismes innecessaris i
intentant donar sempre dades que aguantin el seu relat. És per això
que sense ser un expert erudit en moltes de les coses que diu, el
text de l’Asens no acostuma a anar coix d’enlloc ja que les dades que
maneja sempre són verídiques i si una cosa no la sap, no la diu.
Tant de bo tothom qui escriu llibres sobre la nostra comarca hagués
obrat amb tanta honestedat i prudència com ell…
no és una guia com qualsevol altra de les que podeu trobar en una
llibreria que us informi de rutes, pobles, fondes i vistes
fotografiables de l’indret en qüestió. No. La “Guia” de l’Asens
és, sobretot, una guia per la comarca de la gent que, en la major
part dels casos, eren amics, coneguts o saludats del mateix autor. I
això es nota en les petites entrevistes que s’hi troben en tots i
cada un dels capítols dedicats a cada un dels pobles de l’actual
Priorat més l’Arbolí, que era part de la comarca aleshores tot i
que ara es trobi al Baix Camp. Per tant, ens trobem davant d’un
llibre que alhora que parla de la geografia física i geogràfica, té
un interès especial perquè amb els anys ha passat a ser un fresc
d’una determinada gent que va viure i en molts casos encara viu al
Priorat. Si tenim en compte que en aquell moment el periodisme que es
feia a la demarcació tarragonina no acostumava a posar la lupa sobre
aquesta terra entendrem la importància dels textos de cada un dels
pobles on l’autor centra la seva mirada.
Asens comença citant
Espinàs i el seu “Viatge al Priorat” -el clàssic de tema
prioratí per excel·lència- per parlar dels criteris que
s’utilitzen per donar el nom de Priorat a la comarcao a una part
d’ella. Hi parla de l’administració, de la història i del vi. Es
tracta d’un text que si no anés acompanyat dels articles de cada un
dels pobles, per ell mateix ja justificaria que parléssim aquí del
seu autor. S’hi defensa, amb multitud de dades i un coneixement ampli
sobre el tema, la voluntat d’unitat de la comarca i fins i tot, i
això avui ja seria més polèmic, una única Denominació d’Origen.
Us recomanaria la lectura
del llibre més del que ho faig si sabés que és fàcil de trobar
però us puc ben assegurar que el volum avui és introbable a no ser
que us el deixin o alguna biblioteca en tingui algun exemplar. No és
funció d’aquesta columna demanar ni exigir res, però sense cap mena
de dubte si un llibre que parli de la nostra comarca mereix ser
reeditat és aquest. Com a homenatge a qui el va escriure, com a
record dels prioratins i les prioratines que van resistir i alhora, i
el que és més important, per rellegir les paraules d’un home que va
escriure del Priorat quan aquest encara no estava de moda; i ho va
fer bé.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
tinc l’honor de sortir en una de les fotografies d’aquest llibre. Respecte a la denominació de comarca que fa l’Asens, cal fixar-se en les investigacions que es feren als anys vint. Com diuen les empreses de lladres : estem treballant-hi.