Infectació del contrapoder

Gessamí

Ja fa temps que sabem que aquesta dieta consumista no pot durar
eternament. A alguns els costa assumir-ho, t’intenten ridiculitzar, et fan un
lloc a les cavernes i tot seguit s’aferren a un mite tecnològic post-petroler
per a semblar seriosos (els marrecs d’avui en dia també s’enfaden quan no els compren el Kinder Sorpresa o no els
porten al Mac Donald’s o no els compren la roba fashion i el mòbil com
als seus col·legues). En canvi, fa temps que assumim que el capitalisme és un
sistema molt ben lligat que difícilment podrem tombar i que l’únic a què podem
aspirar, de moment, és a resistir per tal que no ens esborrin del mapa i així
anar despertant consciències lentament. També fa temps que sabem que si cadascú
es tanca al seu ghetto no arribarem gaire lluny, tot i així encara hi ha
qui s’estima més vetllar per la puresa
o mirar pels seus des del seu corral, en contrast amb els que ja es troben amb els
altres posant l’espatlla en el dia a dia i debatent les diferències (sovint
teòriques, a vegades pràctiques).

És comú intentar projectes
ambiciosos i necessàris una vegada o dues i després tirar la tovallola (sobre
la gespa de la piscina?) tot justificant la contagiosa apatia amb l’objectivitat
dels fets. Si més no, alguns projectes prosperen (per un toc de gràcia o
per tossuderia) i es converteixen en els referents que fan possible parlar d’un
arxipièlag de realitats alternatives. No obstant, el millor de la revolució ho
hem anat deixant per a temps pitjors, naturalment.

I com anirà si d’un any per l’altre,
assistim a un fre a escala global, i més intensament estatal, de les inversions
que especulen i destrueixen els territoris? I com anirà si en conseqüència la
cua de l’atur es fa llarga com un dia sense pa? I com anirà si a més el preu
del carburant puja pels núvols i l’acompanya el de tots aquells productes que
la globalització feia viatjar, com si res, fins a la nostra taula? I com anirà
si els gestors de la democràcia comencen a tenir problemes per tapar totes les
esquerdes que li surten al seu progrés? Per afrontar aquesta situació, cal
esperar que el feixisme torni a llençar la seva proposta entre els que fins ara
no se’ns atansaven pel conformisme de la comoditat?

Arriben temps pitjors o els millors
temps per la revolta?

Mira-t’ho com vulguis, ja fa temps
que s’ha descobert la sopa d’all, però ara més que mai cal actualitzar i
popularitzar les receptes per tal que tothom en puguem menjar. Arrel de la marxa pel decreixement ens hem conegut
moltes persones a qui ens agradaria poder autogestionar les necessitats
bàsiques (alimentació, habitatge, salut, coneixement, energia, aigua…) des de
l’autonomia, l’ecologia i la democràcia directa per fer front al poder amb més
força i legitimitat i inclús per anar a explicar com ho fem a la cua de l’atur.

Des del primer cap de setmana de
juliol, arrel de la feina feta a la trobada de moviments socials per construir
contrapoder i posar en marxa el decreixement, aquestes idees ja són propostes
amb persones al darrere per impulsar-les.

Trobareu més detalls a www.tempsdere-voltes.cat i benvingut sigui tothom que tingui ganes de practicar
i estendre la re-volta!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!