Prendre la paraula

<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-language:ES;}
h1
{mso-style-next:Normal;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
text-align:justify;
mso-pagination:widow-orphan;
page-break-after:avoid;
mso-outline-level:1;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
color:black;
mso-font-kerning:0pt;
mso-fareast-language:ES;}
p.MsoBodyText3, li.MsoBodyText3, div.MsoBodyText3
{margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
text-align:justify;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-language:ES;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

Gòrgies de Leontins (485–380 aC), filòsof grec,
sofista, rival directe de Plató i orador reputat i famós, fou una influència
directa en Sòcrates per la forma d’expressar-se i de parlar. Tenia ben clar que
no existeix la veritat objectiva i que les normes morals són canviants en les
diverses ciutats i pobles del món, pel que es va declarar escèptic. I què pot
ser sinó escèptic qui es dedica a pensar? Què pot ser si no escèptic si no vol
esdevenir un ranci defensor de la tradició, és a dir de normes fosilitzades?

<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-language:ES;}
h1
{mso-style-next:Normal;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
text-align:justify;
mso-pagination:widow-orphan;
page-break-after:avoid;
mso-outline-level:1;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
color:black;
mso-font-kerning:0pt;
mso-fareast-language:ES;}
p.MsoBodyText3, li.MsoBodyText3, div.MsoBodyText3
{margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
text-align:justify;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-language:ES;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

Des
de la seva devoció per l’oratòria, en la qual excel·lia, pensava que la paraula
era l’única capaç de transformar la realitat (“Qui té la paraula, té
l’espasa”), ja que és ella la que la inventa, la modifica i la comunica.
Gòrgies ho afirmava des de l’aplicació de les seves idees en la realitat que
l’envoltava. Va ser ell mateix qui escriví i pronuncià un discurs oratori
davant l’assemblea d’Atenes, amb el qual convencé els seus membres de fer, amb
èxit, la guerra contra Siracusa, una empresa que aconseguí els resultats que
ell mateix havia pronosticat.