Prendre la paraula
jordimartifont
9 de febrer de 2008
1 comentari
Entrevista a Bruno Valtueña: ‘A CGT lliguem l’acció social amb la sindical’
foto: Joan Ramon Ferrandis
Bruno Valtueña va ser elegit secretari general de la CGT de Catalu-nya el passat dissabte 19 de gener al Congrés Extraordinari que l’organització va fer a Reus. Valtueña, de 51 anys i nascut a Barcelona, és afiliat al Sindicat del Metall de la comarca del Baix Llobregat, porta 32 anys treballant a la Seat de Martorell i havia estat, fins ara i des del 2005, secretari de Formació del Secretariat Permanent (SP) de la CGT.
-Quin és el panorama actual de l’organitzaió i quines són els prioritats organitzatives de CGT en aquest moment?
–Encara no he tingut temps per poder tenir una idea exacta del panorama de l’organització, i la meva opinió actual està basada en la meva experiència com a secretari de Formació durant els dos anys passats. El panorama és desigual, en unes comarques i sectors, hi ha més dinamisme que en unes altres, però això no és cap novetat…A l’actual SP ens hem marcat un pla d’actuació orientat cap a diversos camps. El primer és potenciar la participació de totes les Federacions en la Plenàries perquè Catalunya dugui propostes al SP Confederal, per a això la informació ha d’arribar amb temps i que les preses de decisions siguin efectives. Continuarem el Pla de Formació ja iniciat dirigit als delegats i delegades i a l’afiliació, i ajudarem les federacions que tinguin dèficits per superar-los.
-Com encares aquest mandat de dos anys fins al proper Congrés Extraordinari?
-Amb il·lusió, optimisme i la confiança que qui treballem a la CGT farem tot el que estigui al nostre abast per consolidar el nostre sindicat. Espero que el pròxim Congrés sigui de caràcter ordinari ja que el nostre desig és complir els dos anys de gestió que queden, tal com hem manifestat en el Congrés Extraordinari de Reus.
-Quines són les línies que com a SP prioritzareu?
-Les línies les tenim definides en els nostres Estatuts i Acords. Aquest SP, com ja he dit abans, encara la seva tasca en la línia de millorar la participació, coordinar les lluites dels treballadors, les treballadores i col·lectius per potenciar la solidaritat i estar oberts a la societat catalana, perquè la CGT estigui més present arreu. Treballarem amb il·lusió i posarem tota la nostra voluntat a fer les coses el millor que sapiguem per superar els obstacles que empresaris i polítics reformistes posin en el nostre camí.
-La secretària general sortint va parlar de “trencament” de l’organització. Quina és la teva percepció sobre el tema?
-Bé, aquesta és una cançó que els qui duem molts anys en l’anarcosindicalisme hem sentit moltes vegades. I tot i ser la pitjor cançó, després de repetir-la milers de vegades, potser és la que més agrada. Dir que la CGT està trencada és una opinió que no comparteixo. Quan es parla de ruptura és perquè es constata que hi ha diverses parts d’un tot i s’exagera aquesta realitat, la idea llibertària de la nostra organització entén la pluralitat d’idees, es contraposa amb la idea d’organització monolítica que és pròpia del partit polític. La CGT és un sindicat on hi ha persones amb diferents experiències, dinàmiques i opinions, aquí és on hem d’aprofundir amb una actitud, que respectant les diferents opinions, faciliti la convivència, la presa d’acords i el respecte a aquests, hem d’estar oberts a tothom qui vulgui incorporar-se a la CGT i estar segurs en el que diem ser. Una altra percepció que tinc és que a la CGT és difícil el debat assossegat i constructiu. Potser el treball immens que tenim davant ho dificulta i els debats mal tancats generen problemes i arrossegant problemes no s’avança. No podem, i és per pura supervivència, magnificar els problemes i destacar les diferències; no estic dient que cal evitar la confrontació d’idees, però sí que ha de prevaler per què estem a la CGT i creure en la bona voluntat de tots i totes.
-Quin creus que ha de ser el paper de la CGT de Catalunya en l’actual panorama de crisi industrial, deslocalitzacions i mercat global?
-Dintre del panorama laboral la CGT som un sindicat minoritari, no desitgem aquest paper i estem treballant per créixer sòlidament, però la realitat és aquesta. Fins ara, on la CGT existia, hem estat en tots els conflictes que les empreses han generat, amb les deslocalitzacions, retallades de drets laborals i altres situacions. La majoria de les vegades, per la relació de forces en l’empresa o sector, la nostra incidència condiciona, però no decideix, però això no vol dir que no sigui important. El nostre paper és fonamental perquè a tots els processos de defensa d’interessos laborals i negociació, hi hagi participació, solidaritat i que en la presa de decisions siguin protagonistes els treballadors i les treballadors, per evitar la política d’intermediació i resignació de les burocràcies sindicals que al reformisme tant li agrada. Alhora hem de pressionar les administracions i poders polítics. Hauríem de treure conclusions de les experiències i incorporar als treballadors i treballadores més conscienciats a la dinàmica interna del Sindicat i de la Confederació, les lluites haurien de servir no només per guanyar-les, sinó per créixer quantitativament.
-Com és pot encarar un fenomen com la precarització de la vida des d’un organització clàssica sindical com CGT?
-En primer lloc. la CGT estem encarant la precarització laboral en els centres de treball cada dia i allí on estem organitzats, el treball és ardu i complex. No hi ha cap gran centre de producció, de serveis o oficina, on els empresaris no busquin més rendiment dels empleats. La precarietat avança constantment. A la CGT, lliguem en el nostre discurs l’acció sindical i l’acció social, som l’únic sindicat amb representació que aplica l’àmbit social en la seva activitat laboral l’àmbit. Hem de lluitar contra els efectes de la precarietat, que no generem els treballadors i les treballadores ja que la desigualtat és una de les raons de ser del capitalisme. Per tot això, la CGT hauríem de fer una anàlisi de la precarietat, les receptes no poden ser uniformes perquè les situacions precàries no són en tots els àmbits iguals.
–Encara no he tingut temps per poder tenir una idea exacta del panorama de l’organització, i la meva opinió actual està basada en la meva experiència com a secretari de Formació durant els dos anys passats. El panorama és desigual, en unes comarques i sectors, hi ha més dinamisme que en unes altres, però això no és cap novetat…A l’actual SP ens hem marcat un pla d’actuació orientat cap a diversos camps. El primer és potenciar la participació de totes les Federacions en la Plenàries perquè Catalunya dugui propostes al SP Confederal, per a això la informació ha d’arribar amb temps i que les preses de decisions siguin efectives. Continuarem el Pla de Formació ja iniciat dirigit als delegats i delegades i a l’afiliació, i ajudarem les federacions que tinguin dèficits per superar-los.
-Com encares aquest mandat de dos anys fins al proper Congrés Extraordinari?
-Amb il·lusió, optimisme i la confiança que qui treballem a la CGT farem tot el que estigui al nostre abast per consolidar el nostre sindicat. Espero que el pròxim Congrés sigui de caràcter ordinari ja que el nostre desig és complir els dos anys de gestió que queden, tal com hem manifestat en el Congrés Extraordinari de Reus.
-Quines són les línies que com a SP prioritzareu?
-Les línies les tenim definides en els nostres Estatuts i Acords. Aquest SP, com ja he dit abans, encara la seva tasca en la línia de millorar la participació, coordinar les lluites dels treballadors, les treballadores i col·lectius per potenciar la solidaritat i estar oberts a la societat catalana, perquè la CGT estigui més present arreu. Treballarem amb il·lusió i posarem tota la nostra voluntat a fer les coses el millor que sapiguem per superar els obstacles que empresaris i polítics reformistes posin en el nostre camí.
-La secretària general sortint va parlar de “trencament” de l’organització. Quina és la teva percepció sobre el tema?
-Bé, aquesta és una cançó que els qui duem molts anys en l’anarcosindicalisme hem sentit moltes vegades. I tot i ser la pitjor cançó, després de repetir-la milers de vegades, potser és la que més agrada. Dir que la CGT està trencada és una opinió que no comparteixo. Quan es parla de ruptura és perquè es constata que hi ha diverses parts d’un tot i s’exagera aquesta realitat, la idea llibertària de la nostra organització entén la pluralitat d’idees, es contraposa amb la idea d’organització monolítica que és pròpia del partit polític. La CGT és un sindicat on hi ha persones amb diferents experiències, dinàmiques i opinions, aquí és on hem d’aprofundir amb una actitud, que respectant les diferents opinions, faciliti la convivència, la presa d’acords i el respecte a aquests, hem d’estar oberts a tothom qui vulgui incorporar-se a la CGT i estar segurs en el que diem ser. Una altra percepció que tinc és que a la CGT és difícil el debat assossegat i constructiu. Potser el treball immens que tenim davant ho dificulta i els debats mal tancats generen problemes i arrossegant problemes no s’avança. No podem, i és per pura supervivència, magnificar els problemes i destacar les diferències; no estic dient que cal evitar la confrontació d’idees, però sí que ha de prevaler per què estem a la CGT i creure en la bona voluntat de tots i totes.
-Quin creus que ha de ser el paper de la CGT de Catalunya en l’actual panorama de crisi industrial, deslocalitzacions i mercat global?
-Dintre del panorama laboral la CGT som un sindicat minoritari, no desitgem aquest paper i estem treballant per créixer sòlidament, però la realitat és aquesta. Fins ara, on la CGT existia, hem estat en tots els conflictes que les empreses han generat, amb les deslocalitzacions, retallades de drets laborals i altres situacions. La majoria de les vegades, per la relació de forces en l’empresa o sector, la nostra incidència condiciona, però no decideix, però això no vol dir que no sigui important. El nostre paper és fonamental perquè a tots els processos de defensa d’interessos laborals i negociació, hi hagi participació, solidaritat i que en la presa de decisions siguin protagonistes els treballadors i les treballadors, per evitar la política d’intermediació i resignació de les burocràcies sindicals que al reformisme tant li agrada. Alhora hem de pressionar les administracions i poders polítics. Hauríem de treure conclusions de les experiències i incorporar als treballadors i treballadores més conscienciats a la dinàmica interna del Sindicat i de la Confederació, les lluites haurien de servir no només per guanyar-les, sinó per créixer quantitativament.
-Com és pot encarar un fenomen com la precarització de la vida des d’un organització clàssica sindical com CGT?
-En primer lloc. la CGT estem encarant la precarització laboral en els centres de treball cada dia i allí on estem organitzats, el treball és ardu i complex. No hi ha cap gran centre de producció, de serveis o oficina, on els empresaris no busquin més rendiment dels empleats. La precarietat avança constantment. A la CGT, lliguem en el nostre discurs l’acció sindical i l’acció social, som l’únic sindicat amb representació que aplica l’àmbit social en la seva activitat laboral l’àmbit. Hem de lluitar contra els efectes de la precarietat, que no generem els treballadors i les treballadores ja que la desigualtat és una de les raons de ser del capitalisme. Per tot això, la CGT hauríem de fer una anàlisi de la precarietat, les receptes no poden ser uniformes perquè les situacions precàries no són en tots els àmbits iguals.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tarragona activa!
http://www.fotolog.com/revoltatarragona