Prendre la paraula

Es dirà “Tarragona desballestada” i serà la continuació d’aquell llibre de 2008 que vaig titular “Ni Nadal ni Setmana Santa”, publicat a l’editorial de Gandia Riublanc.

Ja només hi falta un pròleg i la portada per poder muntar el meu llibre sobre la Tarragona ballesteril. Igual que fa deu any vaig recollir els meus articles contra allò que va ser el nadalisme, aquest 2019, en pocs mesos, traurem al carrer, amb Lo Diable Gros, un recull ampli però no total dels meus articles dels darrers anys que inclouen, és clar, els escrits a pesar i en contra de la patètica etapa de Ballesteros al capdavant de l’Ajuntament de Tarragona, però també sobre i dels moviments socials de la ciutat i del Camp que hem lluitat i lluitem per tal construir un espai lliure i alliberat en aquest tros de món.

Poc quedarà d’aquests anys de no res amb un govern que es deia d’esquerres i progressista com a substitut d’un que es deia catalanista i liberal i eren, un i altre, el mateix govern de les elits contra la majoria de la gent. Allò que segur que quedarà seran aquestes pàgines, ni per bones ni per brillants, que no ho són, sinó perquè seran escrites en tinta damunt paper, i dura i dura i dura.

Aquest i dos llibres més que traurem els propers mesos seran el nostre petit llegat de paper per explicar i explicitar, al futur que encara no coneixem, per què aquests darrers anys a Tarragona han estat de misèria però, alhora també, de resistències, d’opressions però també de construcció.

Som-hi que no ha estat res… i que no parin les tecles!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!