Prendre la paraula

El 1963, Josep Banqué i Martí va escriure les seves
memòries a Moscou, una de les obligacions que tenia com a militant del Partit
Comunista. Aquestes memòries van ser localitzades a l’Archivo General del
Partido Comunista de España, traduïdes al català i editades pels historiadors
reusencs Joan Navais i Frederic Samarra. El llibre que les recull va ser
publicat amb el títol de “Comunistes i catalans” per l’Associació d’Estudis
Reusencs el 2004 i és una autèntica joia. L’autor hi narra la seva vida fins a
l’any de redacció però jo hi vull destacar precisament els anys que passà al
Priorat, concretament a Falset, els anys anarcosindicalistes que arriben fins a
la pàgina 26 del llibre.
Fill d’una família molt humil, amb sis germans, el
falsetà Josep Banqué ens hi descriu  les
condicions de vida del proletariat prioratí al començament del segle XX, tant a
les mines de plom del Lloar i de Bellmunt propietat dels Folch i Albiñana on
treballava son pare com al camp de Falset i de la resta de la comarca on
treballava ell mateix i bona part dels seus germans.

Banqué ens explica les penalitats que passaven a casa
seva, amb els seus sis germans, on tot i que mai no els faltà menjar “el darrer
que s’aixecava del llit havia de tornar-hi perquè no podia vestir-se”. Aquests
patiments adobaren el camí per a la propagació d’idees socials emancipadores:
anarquistes, socialistes i republicanes, que tingueren un altaveu clar i potent
en la Cooperativa El
Porvenir. La Cooperativa,
a més d’oferir els seus serveis als socis, era un lloc de trobada, debat i
organització, tal com ens explica que va passar el Primer de Maig de 1919, quan
es va celebrar la festa dels obrers amb una manifestació en què els crits més
corejats van ser a favor de la revolució socialista, les Joventuts Llibertàries
i la CNT. “Comunistes
i catalans” dóna testimoni de les vagues realitzades a la comarca, tant la vaga
minera de 1918, que la patronal va guanyar “important” obrers murcians a Bellmunt,
com la vaga camperola de 1919, en què la Guardia Civil es va lluir, per
dir-ho suaument. De fet, la
Guardia Civil té un paper destacat en totes aquestes pàgines
com a braç executor de la repressió damunt els obrers.
Amb la lectura d’aquestes memòries entenem la potència
d’aquella CNT, que alguns han volgut explicar com si fos un dimoni, com a
expressió de les classes populars catalanes, l’absoluta majoria de la població,
no ho oblidem. Ho entenem perfectament quan llegim el relat de les
conseqüències de la Vaga
de la Canadenca
al Priorat, al 1919, a
partir de la qual s’aconsegueix la jornada de vuit hores. En aquell moment, prop
de mil prioratins (les dades poden ser inflades però en tot cas van ser molts),
organitzats i armats es van reunir a prop del Mas de l’Anguera per assaltar
Falset i tirar endavant la revolució social que de feia anys que somiaven.
Les memòries de Banqué, però, no parlen només de
política o de moviments socials, ja que també inclouen valoracions sobre la
vida de la classe obrera al Priorat i un capítol deliciós que qualsevol falsetà
o falsetana no hauria de deixar de llegir i que en tres pàgines evoca la Festa Major de Falset viscuda
per l’autor amb batalla de flors inclosa.