Prendre la paraula

jordimartifont

24 de març de 2022
Escola, escoles, educació i ensenyament..., La Tramuntana,
1 comentari

El Govern independentista catalunyès, contra la llengua catalana

Avui, 24 de març de 2022, els partits ERC, JxCat, PSC i Comuns han dinamitat la immersió lingüística a l’escola de Catalunya. I no, no és cap titular, perquè el titular diu altres coses com que han acordat blindar el català o que amb una altra forma intel·ligent de fer política el Govern aconsegueix apropar el PSC a la defensa de la llengua a l’escola.

Fugint del titular, tenim que per primera vegada des del franquisme reculem a nivell institucional i legislatiu pel que fa a la defensa de la immersió lingüística a les aules, a l’escola, als centres educatius. La cosa ha estat tan greu que veient el disbarat que havien signat al Parlament, al tardet, Junts ha decidit rectificar. I aquí ve un altre tema que crec que cal dir en veu alta en forma de pregunta: a això que es diu Junts no hi ha ningú, cap filòleg o algú que hi entengui un borrallet de llengua per saber què estaven signant al matí? Tan abocador és aquest partit que ha d’esperar les reaccions a les xarxes per prendre una postura coherent amb el que diuen en veu alta suposo que perquè és el que toca dir?

Els altres signants ho han fet amb totes les lletres. En el PSOE s’entén perfectament perquè la feina de Ciutadans, malgrat vagin camí de desaparèixer com a partit, era afonar les possibilitats de pacte nacional en matèries com la llengua apartant el PSC del que la major part de la seva història havia estat. Als Comuns ni se sap perquè del que va ser el PSUC, que tenia ben clares aquestes coses, no en queda ni la P. I d’ERC què en podem dir? Doncs que un cop abandonada la independència i mentre intenta vendre l’educació del país (#cambraydimissió) als amics de fa quatre dies, abandonar el català a la seva sort, i per tant enviar-la a la substitució lingüística, és només una passa més cap al camí que els porta a buidar de significat les tres lletres que en definien la línia política.

Ahir mateix, la comunitat educativa d’aquest tros de país vam sortir al carrer, un cop més per defensar la llengua catalana i la seva utilització a l’escola, defensant la immersió lingüística, el català com a llengua vehicular a l’ensenyament a Catalunya i com a llengua comuna a les aules. Ho fèiem davant la sentència que obliga les escoles a fer un 25% de classes en castellà i oblida, alhora que obliga, que bona part de les classes, almenys a Secundària, ja es fan en castellà i que la majoria de converses del professorat amb l’alumnat són sempre en aquesta llengua. La referencialitat lingüística desapareix cada dia més ràpidament

Ahir mateix, una colla d’activistes partícips de la desobediència civil, membres del col·lectiu Silenci (que coneixem de fa molts anys a algunes comarques del país) van aturar la sessió del Parlamentet barceloní per dir als parlamentaris que eren una colla de vividors i tenien raó. Uns, vividors perquè han oblidat tot el que en justificava la seva participació a les eleccions (parlo dels que es deien independentistes: ERC i Junts), i els altres perquè, malgrat avui han estat els únics coherents en la defensa de la immersió (parlo de la CUP, que ha estat l’únic partit que hi ha votat en contra), van fer possible que aquest govern arribés a ser Govern i avui ja tenen més que motius per fer una moció de censura o deixar de donar-li suport i encara no ho han fet.

La política lingüística de Comuns s’ha allunyat de la defensa del català signant aquest acord, de la mateixa manera que la del PSOE, que des del 155 s’ha convertit en una sucursal a Barcelona dels de Madrid i ha abraçat els postulats de Ciutadans. De Ciutadans, Bocs i PP no cal parlar-ne perquè, a excepció dels darrers, que durant anys no van atacar al immersió (ara, sí), els altres dos viuen precisament d’intentar acabar amb ella, ambla immersió i amb la llengua. Avui, però, les seves polítiques lingüístiques han trobat aliats de luxe i, malgrat no votar a favor de propostes inspirades per les seves pròpies propostes, han estat els autèntics guanyadors de la votació.

A les aules continuarem intentant que tothom en surti coneixent tantes llengües com sigui possible però no permetrem que s’acorrali, s’escarneixi ni deixi de protegir-se la llengua pròpia, el català, i la immersió lingüística. Si els polítics han perdut la vergonya, nosaltres encara en tenim i, un cop més, defensarem la llengua utilitzant-la sempre i a tot arreu. Visca la llengua i mori el mal govern!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!