Prendre la paraula

Des de fa mesos, estic fent una antologia de la poesia anarquista (i voltants) del segle XIX en català. Porto més de cent poetes, alguns ocasionals i altres amb obres fins i tot de qualitat. Aquí us presento Dolors Mont, una poeta que escriu contra la celebració de l’Exposició Universal de 1893. La sàtira contra els amos és una de les característiques destacades de la majoria d’aquestes autores i autors.

Lo que es veu i el que no es veu
Lo que es veu
Grans festes per tot arreu;
panorames de batalles;
lo ball de bastons; les gralles;
espectacles de tot preu.
Grans concerts; grans serenates;
grans corrides de cavalls;
toros; baralles de galls;
simulacre de fragates.
Grans banquetes sumptuosos;
escales monumentals;
grans regates; jocs florals;
hostals de mar grandiosos.
Gran Palau de Belles Arts;
torres com la Babel;
ulleres per mirar el cel;
jardinets per totes parts.
Balls de rams per moltes places;
monuments mig acabats;
grans fanals; entarugats
i solemnes patillasses.

Lo que no es veu
Carrers tan mal empedrats,
que al passar-hi un home s’altera
deixant tuf de claveguera
i empestant tots los veïnats.
Honres que estan empestades
alcaldes molt presumits
edificis tan humits
que degoten les teulades.
Rates que ens deixen pelats
i nostres cases saquegen,
diners que molt escassegen
aliments falsificats.
Grupos de dones honrades
que demanen caritat;
deures que té al ciutat,
fàbriques paralitzades.
Emigracions a La Havana
d’obrers que no tenen pa;
i per dir-ho molt més clar:
tothom morint-se de gana.
[La Tramontana, número 364, 1 de juny de 1883, pàgina 3]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!