Prendre la paraula

jordimartifont

20 de gener de 2009
Sense categoria
0 comentaris

“Doble sesión” del Pau Gomis

Vinc de casa del Jaume de buscar el número 4 de “La Panerola”. Quan estigui en format pdf ja us la posaré aquí. Ara en podeu trobar exemplars a molts llocs, ja que se n’han fet tres mil. Ja parlarem de la revista. Ara, publico una crítica a un llibre que em vaig llegir fa unes setmanes i que en part es publica a “La Panerola”. suposo que perquè no hi ha cabut sencera M’alegra especialment publicar-la perquè és del Pau Gomis i perquè vaig gaudir molt llegint-lo.

Normal
0
21

Llibre: “Doble Sesión”

Autor: Pau Gomis

Editorial Cultivalibros

 

En una de les assemblees setmanals de Tarragona Patrimoni de la Pau, el
Pau Gomis ens va dir que havia escrit un llibre. Com que tinc aquesta malaltia
estranya i plaent que em fa devorar tinta impresa sobre paper diàriament, em
vaig comprar un exemplar del llibre amb la sana intenció de llegir-lo quan
pugués.

Dos dies deprés,
vaig començar a llegir-lo i vaig acabar-lo sense aixecar la vista del paper.

“Doble sesión” és
el llibre en qüestió i en les seves pàgines hi he trobat humanitat,
transcendència, senzillesa i contundència, tot amanit amb una prosa lírica que
dóna gust de llegir.


Aquest no és un llibre de política però també n’hi ha, no és un llibre
d’assaig social però també n’hi ha, no és una novel·la escrita amb gran prosa
però també n’hi ha, no és un poemari però -de poesia- també n’hi ha. “Doble
sesión” ens conta, en deu capítols, un prefaci, un epíleg i un postfaci,
l’experiència del Pau en el Programa Home per desenganxa-se, als anys noranta
del segle passat, d’algunes les seves addiccions més nocives. Ell mateix ens
diu que, explicant-ho, ell també ha volgut alliberar-se d’aquells records i
crec que li hem de donar les gràcies per compartir-ho i convertir-ho en paper
imprès. Massa sovint, hi ha racons de les nostres vides que airejats descansen
en pau i alhora, a la resta, l’airejament ens dóna notícia de móns, pensaments,
sentiments i emocions que ignorem i que, en saber-los, ens fan més humans. Per
fer l’airejament cal ser valent i aquesta valentia només la tenen els que són
capaços de sentir-se, “en un bar humil de Playa Zahora”, davant de tres
llenguados i una copa de ‘barbadillo’, “com un príncep”… de sang roja, és
clar.

Normal
0
21


<!–

–>

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!