Prendre la paraula

(Llegit per la Laia Estrada avui al Ple de constitució de l’Ajuntament de Tarragona)

Abans de tot, permeteu-nos explicar que en ple S.XXI, en un estat suposadament democràtic, es continuen cometent atemptats contra els drets bàsics i fonamentals de les persones per expressar-se i participar lliurement de qualsevol organització política. A Alcover un company de la CUP ha estat acomiadat de la seva feina, tal com li ha comentat un dels encarregats de manera informal, per haver sortit escollit com a regidor. Des d’aquí tot el nostre suport i solidaritat per al Josep Maria Trenchs Climent.

En primer lloc, explicarem per què la Candidatura d’Unitat Popular hem decidit renunciar al pin, agulla o medalla de la ciutat que ens tocava a cadascun de nosaltres pel sol fet de ser nomenats conseller i consellera de l’Ajuntament de Tarragona.
Ens estimem aquesta ciutat, el seu present i el seu passat, i sobretot ens estimem la seva gent i el seu futur. Però no ens agraden ni els rituals buits ni els privilegis. Nosaltres defensem la igualtat de tracte amb tothom i ens considerem treballadors i treballadores al servei de la ciutat. De fet, com a conseller o consellera no deixarem mai de ser treballadors i treballadores. I cap treballador o treballadora de l’Ajuntament de Tarragona rep una medalla en el seu primer dia de feina. Per això, creiem que és millor renunciar-hi i explicar-ho així.
Per a la nosaltres, la millor medalla ha estat obtenir representació per primera vegada a la nostra ciutat de la mà dels 4.180 vots que van dipositar els tarragonins i les tarragonines confiant en el nostre projecte de transformació el passat 24 de maig.
Tanmateix, no podem estar contentes perquè el passat 24 de maig només va votar la meitat de la gent (sense comptar amb la població tarragonina exclosa), la qual cosa ens hauria de fer reflexionar sobre la qualitat democràtica present i la legitimitat amb la què avui seiem aquí.

Per sobre dels símbols, hi ha els projectes de transformació, la voluntat de canvi. És aquesta la que queda recollida en el codi ètic que proposem a tothom i que nosaltres ens comencem aplicar des d’avui mateix. Limitarem els nostres salaris a un màxim de 2,5 vegades el SMI, un màxim de 1.600€ nets repartits en 14 pagues anuals.
Seguir el nostre codi ètic implica rebre un únic salari per la nostra funció com a representants públics; rebutgem l’agregació de sous i apostem per la total transparència, tant de sous com de comptes públics.
Per acabar, no podrem romandre més de dues legislatures consecutives a l’ajuntament i no acceptarem regals per la feina de conseller o consellera municipal.

En relació al nostre vot, la CUP, a l’hora de valorar a qui donem suport o qui són els nostres aliats, ho decidim en funció d’allò que s’ha fet i que es fa, i no d’allò que es diu que es farà. En aquest sentit critiquem les prioritats i la manera d’orientar la política municipal que hi ha hagut fins al moment, que resumim com assistencialista, basada en polítiques d’aparador i centrada en un model de gestió de la misèria amb el que clarament no combreguem. Per això hem decidit no donar suport a cap dels alcaldables que es presentaven, una decisió que, per cert, vam prendre en una assemblea oberta, seguint els nostres principis de radicalitat democràtica.
La CUP de Tarragona també hem decidit no votar-nos a nosaltres mateixes en aquesta sessió d’investidura. Hem preferit emprar el nostre vot de manera simbòlica, en homenatge a la memòria rebel, encara avui viva, de la ciutat de Tarragona.
Ha rebut el nostre vot com a alcaldessa de Tarragona, Dolors Martí i Domènech, sindicalista, feminista, marxista, mestra i lluitadora pels drets socials i col·lectius, però per damunt de tot, dona. Perquè volem una ciutat de les dones, també de les dones invisibilitzades i oblidades, una ciutat de les dones en una societat que desterri el patriarcat de la nostra vida diària, aquí i arreu, i per sempre.

Hem votat també Josep Alomà Sanabras, mestre també, pedagog anarquista, catalanista i defensor de la cultura i el patrimoni de la ciutat, tant des del carrer com des de la Conselleria de Cultura d’aquest Ajuntament. Un home que va ser peça clau en l’escolarització de la totalitat dels infants de Tarragona per primer cop a la història i ho va fer en català.
Alomà i Martí, un i altra, ambdós antifeixistes, encarnen una lluita de la qual ens sentim hereves, avui i aquí. Som hereves dels lluitadors i lluitadores, i de les lluites, que ens han precedit. Som hereves de la lluita obrera i veïnal dels anys setanta, dels esforços per eradicar el barraquisme que no era sinó una altra forma de violència. Una violència que el poder mai no ha renunciat a aplicar contra les classes populars. Som també hereves de la gent que va aixecar els nostres barris, amb esforç, solidaritat i suport mutu. Hereves de lluites que l’anomenat “gran pacte de la transició” va trair, amb una democràcia borbònica limitada i insuficient, les conseqüències de la qual encara patim.

Nosaltres som avui aquí per canviar-ho tot, per transformar-ho tot. I què vol dir això de transformar? Què hem vingut a fer a l’Ajuntament de Tarragona?
La nostra presència a l’Ajuntament té un triple objectiu: portar-hi la lluita social, la lluita per la igualtat de gènere i la lluita per l’alliberament nacional del nostre poble. Algunes coses ja les hem dit: som aquí per denunciar i acabar amb privilegis, acabar amb la gestió de la misèria, apostar per la radicalitat democràtica, reivindicar les lluites de què venim, i construir el futur que volem, un futur de totes i tots.

D’una banda, som aquí perquè volem ser una eina al servei dels moviments socials de la ciutat, motor dels veritables processos de transformació. No som aquí per usurpar la veu de ningú. Som aquí per acompanyar lluites, per fer d’altaveu quan pertoqui. I, alhora, no deixarem mai de tenir un peu als carrers, als barris i a les places, amb qui lluita per la igualtat, la democràcia i la justícia social.
Per això avui, volem fer sentir les veus dels treballadors d’EMTE, que reivindiquen el compliment del Pacte d’empresa, i denuncien la precarietat i les retallades que estan patint, i que començaran una vaga d’una setmana el proper 17 de juny. A ells els donem ple suport i ja manifestem que ens posem a la seva disposició.
També volem fer sentir la lluita de les treballadores i treballadors de Port Aventura contra la precarització; la defensa dels lluitadors sindicals d’Expert que seran jutjats a la nostra ciutat; o la lluita contra el procés de privatització de la sanitat a les nostres comarques a mans d’un consorci encobert.

I d’altra banda, som aquí per defensar el nostre programa d’acció política, que és fruït d’un procés de participació que ens ha permès intuir quines han de ser les accions prioritàries per donar resposta a les necessitats de les classes populars. Resumim aquest programa en:
La demanda d’uns Pressupostos participatius que permetin a la ciutadania decidir on han d’anar a parar els diners de tots i totes, tenint en compte la gran que la gran quantitat de Grans Runes (edificis de titularitat pública en desús) que hi ha a la ciutat poden albergar múltiples funcions com llars d’infants, centres cívics, equipaments per a entitats, etc. Volem uns pressupostos participatius que, a més, incorporin un procés d’auditoria del deute municipal, per determinar si és o no legítim. I recordem que la nostra lluita contra la corrupció és un compromís per evitar que es malversi un sòl cèntim dels diners de tots i totes.
Volem aturar els JJMM, perquè segueixen endeutant la població i no responen a les necessitats reals que hi ha a la ciutat.
Volem avançar cap a la municipalització de tots els serveis bàsics: com la recollida de brossa, les llars d’infants o l’aigua.
Defensarem una veritable «Seguretat Ciutadana» i no la que serveix emprar mesures repressives. Les persones ens sentim segures quan tenim: Habitatge, ocupació digna, sanitat, i alimentació i cal treballar perquè aquesta «seguretat ciutadana» esdevingui una realitat a la nostra ciutat
Treballarem per salvaguardar el mediambient tenint cura dels espais naturals, com l’anella verda, i defensant el finançament de l’estudi de la qualitat de l’aire al polígon sud, perquè volem saber què respirem.
Treballarem a favor de la igualtat de gènere i contra els masclismes. Contra tots els masclismes i també contra totes les formes de discriminació: homofòbia, racisme i xenofòbia.
I apostem per tirar endavant, des de l’àmbit municipal, el procés d’alliberament nacional que s’expressa ara en la lluita democràtica i popular per la independència de Catalunya dins d’un procés general d’alliberament social i nacional dels Països Catalans.

I per defensar aquestes, i moltes altres, reivindicacions buscarem tantes aliances tàctiques i concretes que calgui entre les forces polítiques que avui sou aquí. Però també deixem clar que totes les nostres reivindicacions les durem a terme amb un peu dins de l’Ajuntament i un altre fora. Perquè el Jordi i jo som dins, però alhora no abandonarem el carrer, on romanen la resta dels nostres companys i companyes d’assemblea, de l’Esquerra Independentista, l’Esquerra anticapitalista, els moviments socials… tots ells i elles companys i companyes de lluites i de somnis. No abandonarem el carrer, que és la nostra trinxera, el nostre espai natural, allà on hem après a mirar i a interpretar el món que ens envolta i que volem transformar.

Tarragona, 13 de juny de 2015

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!