Prendre la paraula
jordimartifont
16 de juliol de 2008
3 comentaris
Després d’anys i panys, al Camp ja tenim Esquerra Independentista
Venim de
lluny. I primer –que no era primer sinó segon o tercer però ja ens val- va ser
no res i a poc a poc va començar a fer calor i tot es va tornar a acabar. Era
el 92 i ens vam consumir entre baralles internes, escissions entre quatre gats
i la imbècil mania de pensar que millor sols que mal acompanyats; el que ens
portava a estar sempre sols, sols, sols…
Foto: David Abelló.
lluny. I primer –que no era primer sinó segon o tercer però ja ens val- va ser
no res i a poc a poc va començar a fer calor i tot es va tornar a acabar. Era
el 92 i ens vam consumir entre baralles internes, escissions entre quatre gats
i la imbècil mania de pensar que millor sols que mal acompanyats; el que ens
portava a estar sempre sols, sols, sols…
Foto: David Abelló.
I
després del silenci…
Hi
havia gent, hi havia papers, hi havia gent. I hi havia el Casal Despertaferro
de Reus i el Casal La Turba de Valls. I i havia gent… I ara els casals es
multipliquen i també hi ha el Sageta de Foc de Tarragona, La Bretxa a Alcover i
La Calderera a Riudoms. I al seu costat, l’Assemblea de Joves de Tarragona, les
de Valls, de Reus, de la Selva, del Baix Gaià i del Pla. I al seu costat, la
CUP de Valls i les propostes de Reus i de Tarragona. I al seu costat, la casa
okupada de l’Espina a Tarragona, els Maulets de Reus i el Sindicat d’Estudiants
dels Països Catalans. I al seu costat,
la revista de La Turba, “El Timbal” de Torredembarra, el full del
Despertaferro, “La Bicicleta” i el portal Pobleviu.cat. I al seu costat, el
Col·lectiu Independentista del Priorat, Endavant, Cau de Llunes… i més que hi
serien si no fos… No sé si tots en formen part, que crec que sí, però, junts
i remenats, els que en són part són l’Esquerra Independentista del Camp, l’EIC;
res a veure amb l’opció de l’Uriel Beltran i del Jaume Rañé dins d’ERC.
L’Esquerra Independentista és tota una altra cosa i així ho han explicitat
aquest darrer any amb la campanya “Aturem l’ofensiva del ciment!”, que van
tancar dissabte passat 12 de juliol a Alcover. Ni multinacionals, ni empresaris
destructors del territori ni iniciatives governamentals que trinxin l’espai que
encara ens queda. Per tant, aturar allò que el sistema en diu creixement i que
la població en general percep com a beneficis per als rics, precarietat per a
la resta i contaminació per a tothom.
Es veu que la pluja
va deslluir alguns dels actes previstos però, tot i així, el resultat, segons
els organitzadors, ha estat molt positiu, tant que la propera campanya no es
farà esperar i al setembre sembla ser que la tindrem aquí. Pel que jo sé i
recordo, aquest és el primer cop que l’alternativa independentista
revolucionària té un cert predicament al Camp. Un predicament que és irregular
però que en alguns llocs com el Priorat el podríem qualificar de massiu en
dates properes. I aquest és un fenomen polític de primer nivell, es presentin o
no a les eleccions, ja que sumades les opcions independentistes i
revolucionàries (o socialistes de base) omplen un espai que estava orfe de
referents. Algú em dirà que ERC omplia aquest espai però això és més que
evident que no és cert. Una classe política que es troba dins d’ERC no té res a
veure amb les persones que poden arribar a composar aquest moviment
independentista i socialista, amb base de Països Catalans, que en aquest darrer
any ha premut l’accelerador i ha pres la determinació de ser i existir, malgrat
algunes postures excloents que encara es perceben i que són més fruit de la
manca d’informació que de formació. És evident que hi ha gent pont que podria
estar a un lloc o a l’altre i que a barris i pobles petits l’espai es confon
però, en general, i més si parlem de Tarragona, Reus o Valls, és evident que
això no és així. Hi falten moltes coses, segons el meu criteri, però el meu
criteri és només això, el meu.
Segons les cròniques reunides, la
jornada d’Alcover va ajuntar més de cent cinquanta persones sota un cel
encapotat i posteriorment sota la pluja que va mullar més que remullar, tal com
va passar dissabte a tot el Camp. S’hi va parlar de la campanya “Aturem
l’ofensiva del ciment” i també del Pla Estratègic del Camp, s’hi va projectar
un vídeo sobre les lluites dels darrers temps, alhora que es passejava i es
coneixia el terme d’Alcover i s’acabava la jornada amb una festa musical.
I dissabte que ve, l’EIC tanca el
curs amb la seva Escola d’Estiu, una jornada de formació, debat i discussió,
perquè si no es posen en dubte els continguts, la “formació” no passa de ser
una missa per a creients sense criteri i aquest no és el cas. Ja ho deia Raimon
que “qui ja ho sap tot que no vinga a escoltar-me, que no vinga a escoltar-me”.
L’Escola d’Estiu la
fan a la Vilella Baixa, al Priorat, i hi haurà xerrades i diversió, perquè
tothom sap que és possible aprendre divertint-se i sovint és el millor dels
mètodes possibles. Entre els xerraires presents hi haurà Abel Caldera, Salvador
Palomar, Jaume Soler o Aleix Cardona; alhora que s’hi farà un dinar de germanor
i la construcció de diversos trencaclosques sobre els Països Catalans i el
Camp.
I, segon sembla, això just ara acaba
de començar. Salut i infectació!!!
havia gent, hi havia papers, hi havia gent. I hi havia el Casal Despertaferro
de Reus i el Casal La Turba de Valls. I i havia gent… I ara els casals es
multipliquen i també hi ha el Sageta de Foc de Tarragona, La Bretxa a Alcover i
La Calderera a Riudoms. I al seu costat, l’Assemblea de Joves de Tarragona, les
de Valls, de Reus, de la Selva, del Baix Gaià i del Pla. I al seu costat, la
CUP de Valls i les propostes de Reus i de Tarragona. I al seu costat, la casa
okupada de l’Espina a Tarragona, els Maulets de Reus i el Sindicat d’Estudiants
dels Països Catalans. I al seu costat,
la revista de La Turba, “El Timbal” de Torredembarra, el full del
Despertaferro, “La Bicicleta” i el portal Pobleviu.cat. I al seu costat, el
Col·lectiu Independentista del Priorat, Endavant, Cau de Llunes… i més que hi
serien si no fos… No sé si tots en formen part, que crec que sí, però, junts
i remenats, els que en són part són l’Esquerra Independentista del Camp, l’EIC;
res a veure amb l’opció de l’Uriel Beltran i del Jaume Rañé dins d’ERC.
L’Esquerra Independentista és tota una altra cosa i així ho han explicitat
aquest darrer any amb la campanya “Aturem l’ofensiva del ciment!”, que van
tancar dissabte passat 12 de juliol a Alcover. Ni multinacionals, ni empresaris
destructors del territori ni iniciatives governamentals que trinxin l’espai que
encara ens queda. Per tant, aturar allò que el sistema en diu creixement i que
la població en general percep com a beneficis per als rics, precarietat per a
la resta i contaminació per a tothom.
Es veu que la pluja
va deslluir alguns dels actes previstos però, tot i així, el resultat, segons
els organitzadors, ha estat molt positiu, tant que la propera campanya no es
farà esperar i al setembre sembla ser que la tindrem aquí. Pel que jo sé i
recordo, aquest és el primer cop que l’alternativa independentista
revolucionària té un cert predicament al Camp. Un predicament que és irregular
però que en alguns llocs com el Priorat el podríem qualificar de massiu en
dates properes. I aquest és un fenomen polític de primer nivell, es presentin o
no a les eleccions, ja que sumades les opcions independentistes i
revolucionàries (o socialistes de base) omplen un espai que estava orfe de
referents. Algú em dirà que ERC omplia aquest espai però això és més que
evident que no és cert. Una classe política que es troba dins d’ERC no té res a
veure amb les persones que poden arribar a composar aquest moviment
independentista i socialista, amb base de Països Catalans, que en aquest darrer
any ha premut l’accelerador i ha pres la determinació de ser i existir, malgrat
algunes postures excloents que encara es perceben i que són més fruit de la
manca d’informació que de formació. És evident que hi ha gent pont que podria
estar a un lloc o a l’altre i que a barris i pobles petits l’espai es confon
però, en general, i més si parlem de Tarragona, Reus o Valls, és evident que
això no és així. Hi falten moltes coses, segons el meu criteri, però el meu
criteri és només això, el meu.
Segons les cròniques reunides, la
jornada d’Alcover va ajuntar més de cent cinquanta persones sota un cel
encapotat i posteriorment sota la pluja que va mullar més que remullar, tal com
va passar dissabte a tot el Camp. S’hi va parlar de la campanya “Aturem
l’ofensiva del ciment” i també del Pla Estratègic del Camp, s’hi va projectar
un vídeo sobre les lluites dels darrers temps, alhora que es passejava i es
coneixia el terme d’Alcover i s’acabava la jornada amb una festa musical.
I dissabte que ve, l’EIC tanca el
curs amb la seva Escola d’Estiu, una jornada de formació, debat i discussió,
perquè si no es posen en dubte els continguts, la “formació” no passa de ser
una missa per a creients sense criteri i aquest no és el cas. Ja ho deia Raimon
que “qui ja ho sap tot que no vinga a escoltar-me, que no vinga a escoltar-me”.
L’Escola d’Estiu la
fan a la Vilella Baixa, al Priorat, i hi haurà xerrades i diversió, perquè
tothom sap que és possible aprendre divertint-se i sovint és el millor dels
mètodes possibles. Entre els xerraires presents hi haurà Abel Caldera, Salvador
Palomar, Jaume Soler o Aleix Cardona; alhora que s’hi farà un dinar de germanor
i la construcció de diversos trencaclosques sobre els Països Catalans i el
Camp.
I, segon sembla, això just ara acaba
de començar. Salut i infectació!!!
Arxiu adjunt: Programa EIC Escola d’Estiu
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bones Jordi,
Comparteixo amb tu el gruix del teu post. Ara comencem a caminar, però tenim moltes ganes i cada cop hi ha més gent arreu de les nostres comarques que aposten per construir alternatives davant del panorama gris en lo que ens trobem.
Comentar-te que la fotografia de la portada no és meva, sinó de David Abelló de l’AJR.
Gràcies per la teva atenció. Salut!
El pas endavant l’hem fet en base al present, però amb el passat al record.
Sense totes les iniciatives i errors passats naltros no estaríem tirant envant el projecte de l’EIC que és en definitiva la coordinació que tot el que es fa al Camp poble a poble, i de fet encara tenim molt de terreny per guanyar i creiem que un cop assolida aquesta fita, serà el moment d’extrapolar el projecte a nivell nacional d’una manera molt més àmplia. Però bé poc a poc i bona lletra…
Salutacions des de Ponent i enhorabona per tot el que esteu aconseguint.
Hi ha molts territoris que encara els hi falta molt per aprendre i sobretot creure-hi.
Hi arribarem,
Guanyarem!