Company Jesús de
Girona -que no de Natzaret-, entenc que et sentis atacat per qui l’únic que ha
fet ha estat demanar precisament el que tu vols, respecte.
1 de juliol 2006
Company Jesús de
Girona -que no de Natzaret-, entenc que et sentis atacat per qui l’únic que ha
fet ha estat demanar precisament el que tu vols, respecte. Respecte per l’espai
públic laic, respecte per la llibertat d’expressió i respecte per una de les
opcions artístiques -la de Leo Bassi- que és tan legítima com qualssevol de les
altres que hem vist aquestes passades festes de sant Pere a Reus, incloses les
processons, a les quals no he anat però que no he demanat que es prohibissin.
Respecte et demano, company.
Respecte
que jo tinc per tot el que tu creguis, sempre que no ens ho vulguis imposar.
Penso que no assumir una crítica com aquesta és un deix de les imposicions
totalitàries que l’església que tu segueixes ha fet al llarg dels darrers
segles i que espero que acabi ben aviat. Aprofito per demanar públicament que
es deroguin les relacions de privilegi d’una religió sobre les altres que
encara es mantenen. Del que va passar a la passada Festa Major se’n diu censura
pura i dura, i així ho van entendre els reusencs i reusenques que van esbroncar
l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, membre de l’Opus, mentre encenia la
darrera tronada. L’alcalde Pérez va mostrar, en aquest acte, un sotmetiment
més, en forma de disculpes públiques a la institució de l’església, després de
la polèmica de la Festa Major.
I la gent va reaccionar en conseqüència.
Des
del meu punt de vista, les esglésies no haurien de vehicular cap celebració
cívica al nostre país, tot i que cadascú pot pensar el que vulgui i venerar el
que li vingui de gust. M’agradaria saber que tu també respectes els altres. Jo
als musulmans els respecto de la mateixa manera, però no a aquells que volen
imposar el seu concepte religiós damunt la vida de la col·lectivitat; així que
el tòpic -ho sento- de tan simple no et serveix.
Per acabar, només et convido a exercir
la sana crítica en aquesta organització de què formes part. La crítica i
l’autocrítica, que són dos coets que sempre ens fan avançar. Una crítica que
inclouria el fet, per exemple, que sense ser-ho, sense sentir-m’ho i sense
poder-me’n desapuntar de forma senzilla jo sigui comptabilitzat com a membre de
la teva associació -Església Catòlica- com si en formes part. Per tant, company
Jesús de Girona, espero que m’ajudis a desapuntar-m’hi.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!