Prendre la paraula

3Cat titulava la notícia així: «Maten d’un tret Charlie Kirk, el comentarista conservador afí a Trump». I Vilaweb en deia: «L’activista ultraconservador Charlie Kirk assassinat a trets en un acte públic», mentre que El Punt-Avui titulava «Maten d’un tret l’escriptor Charlie Kirk, un dels grans valedors de Trump». «Valedor de Trump», «escriptor», «activista ultraconservador»… i si remeneu una mica per les xarxes veureu que també era «un bon pare i marit», «defensor de la família» i el mateix Trump el definia com «El gran, i fins i tot llegendari, Charlie Kirk».

Kirk tenia trenta-un anys i milions de seguidors a les xarxes, sobretot molts joves que l’admiraven i per als quals era «un referent». El 2012, havia fundat l’organització Turning Point USA, present a molts campus universitaris nord-americans encarregada de difondre missatges d’odi, racistes, militaristes i neofeixistes. Era militarista però no va anar a l’Exèrcit i defensava les teories neonazis del Gran Reemplaçament, alhora que deia que haver aprovat la Llei de Drets Civils de 1964 havia estat «un gran error».
Sí, he dit «neofeixistes». O com li diríeu a algú que, entre les seves frases cèlebres i més repetides, pensava i deia que «La llei perfecta de Déu diu que els homosexuals han de ser apedregats fins a la mort» o que en un debat televisiu amb dues dones afroamericanes va afirmar que la gent negra estava millor quan era esclava o vivia subjugada abans de la dècada dels anys 40 perquè «allò era dolent i malvat, però cometien menys delictes».

Us sona dur, no? Us sona deshumanitzador? Doncs és només un petit tast, un tast d’un neofeixista que, davant el debat sobre l’accés a les armes als EUA i després d’una matança de xiquets en un institut de Secundària afirmava en debat públic que «Algunes morts són necessàries» per mantenir «la llibertat de tenir armes a casa».

Aquest és el to del nou feixisme nord-americà i mundial, el to dels amics de Trump, Abascal i Orriols. Ho entendreu millor si on Kirk parlava d’afroamericans escrivíssiu «immigrants» o, millor i seguint el to d’aquí, «moros». El partit de la racista de Ripoll n’ha dit la seva i ha qualificat Kirk de «ferm defensor de la llibertat d’expressió als Estats Units» des del seu compte de Relacions Internacionals. Vaja, igual que els seus germanets de Bocs, que enviaven «les (seves)… oracions a la família de Charlie Kirk» (Abascal) i afirmaven que «Ens estan matant per dir la veritat» (les joventuts del partit).

Abascal, a més, assenyalava els assassins. Segons ell, la mort era conseqüència de «l’odi i la violència dels de sempre» i el seu amic Milei ho deixava més clar encara: «L’esquerra és sempre en tot moment i lloc un fenomen violent ple d’odi». Trump ratificava aquesta acusació i anunciava mesures de control contra aquesta suposada esquerra violenta que, diuen, ha matat aquest neofeixista tan amic seu.

La realitat desmenteix no aquest assassinat, que encara no se sap qui l’ha fet, sinó aquesta associació interessada entre esquerra i violència. Perquè als Estats Units d’Amèrica, el 73% dels atacs terroristes entre 2001 i 2017 van ser responsabilitat de grups de l’extrema dreta. I compte, això ho diuen les fonts oficials del país, el seu Ministeri d’Interior, malgrat Trump els ha acusat de dir mentides i segurament aviat no en diran cap, ni tan sols piularan…

Tal com feien els feixistes de fa 100 anys, la violència política, als EUA, és una forma de fer política sobretot de la dreta i pren formes molt diverses, des d’atemptats contra mesquites fins a assassinats polítics i racistes. Ara bé, tal com el mateix Kirk estava fent en el moment que va ser assassinat, els bocs expiatoris funcionen sense parar. Kirk, sempre innovador, estava provant de responsabilitzarles persones trans dels assassinats múltiples produïts als Estats Units. Sí, tal com ho sentiu. Les dades? Inventades amb algun cas real entremig. És estrany, no? Doncs aquí Abascal i Orriols fan el mateix i bé que hi ha gent que se’ls creu i fins i tot els vota.

El món està fotut però cal veure com juga la partida l’enemic per entendre on som i quines són les hòsties que ens preparen si abans no els aturem.

Sé que en aquest article podria haver mostrat algun tipus d’empatia amb Kirk. No ho he fet perquè només en aquest cas i de forma excepcional li faig cas. Una de les seves frases que els agitadors neofeixistes lloen era que «l’empatia es una paraula inventada que fa molt de mal». Doncs això.

Sí que diré que l’assassinat de Kirk no portarà res de bo, tot el contrari. Estic segur que els neofeixistes (o diguem-los nazis si voleu) que manen un tros gran de món l’utilitzaran per fer el mateix que els nazis del segle XX van fer amb la crema del Parlament alemany: acusar els comunistes, que avui ens diem, segons ells, «wokes». El que és clar és que res del que passi tindrà a veure ni amb drets humans, ni amb justícia ni amb igualtat ni amb solidaritat ni amb llibertat. I, malgrat tot, malgrat nazis com Kirk, aquests continuen sent els nostres objectius, els meus.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!