És que la vaga de la Canadenca, i la posterior llei de jornada màxima de vuit hores (si no recordo malament, promulgada l’abril del 1919) fou contestada per l’única vegada que les classes benestants catalanes van fer insubmissió de debò!!! Els avantpassats del nostre empresariat es va negar a acatar la llei (també en van fer un lock-out espectacular). És l’única vegada que el catalanisme de la banda de muntanya de la Diagonal va passar de les paraules als fets. Veig que no han canviat massa.
Prendre la paraula
jordimartifont
Seria una tenda de campanya si això fos un catàleg d’un supermercat qualsevol, però és una aproximació sense massa convenciment a un diccionari. Per això, intenta reunir nous significats per a paraules que estan desaparegudes -a vegades elles senceres i altres només en els significats, dels nostres lèxics particulars i més encara col·lectius- o un intent de dotar-nos d’armes d’autodefensa en el món del llenguatge, que és on es lliuren els combats més durs tot i que no ho sembli. Per tant, no anem bé si al cap ens ve un terreny d’acampada ple de roselles i mosquits, cafè de pot i llet condensada, en llegir “Canadenca”. (Continua)
Si busqueu la referència a on busqueu normalment, al paper o a la xarxa, hi trobareu que aquesta fou una de les vagues més importants de les que visqué aquest país llarg al llarg de la seva història. Tan important que la majoria, que som els i les qui vivim del nostre treball, aconseguírem la jornada de vuit hores, és a dir posar un màxim raonable pel moment que era (febrer i març de 1919) de vuit hores de feina, alhora que dimitien (sí, és rar però aleshores hi havia qui dimitia) el governador civil i el cap de la policia.
L’Estat va declarar l’Estat de guerra i més de tres mil obrers foren detinguts però l’organització anarcosindicalista va ser més potent que l’Estat i el va derrotar. Els amos, per fets com aquest i altres, ens tenen por, no fos cas que la colla dels que sempre es queixen però no fan mai res o ben poc, un dia aixequessin el cap i remenant en el passat entenguessin que tot és possible si hi ha organització, determinació i objectius compartits. No ens cal massa cosa més. Quan no els tenim, ni canadenca ni tenda de campanya, ens desfan per on volen i ens porten a les pitjors formes d’explotació i vida possibles, perquè en són ferms defensors i és la seva feina, de la mateixa manera que la nostra és ser rebels mentre siguem humans i estiguem vius.
Segurament per això, el govern que ara governa la ciutat de Barcelona ha tret la placa que a la ciutat identificava l’espai on hi havia Barcelona Traction Light and Power i es referia a la vaga de la Canadenca i l’ha substituïda per una altra que recorda de qui era la fàbrica en qüestió. Les xemeneies del Paral·lel ens mostren així que els amos tenen tanta memòria que a la mínima l’exerceixen i esborren qualsevol rastre que demostri que alliberar-nos d’ells no només és possible sinó que ja ho ha estat. I és clar que prefereixen que “canadenca” vulgui dir només “tenda de campanya”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!