Prendre la paraula

jordimartifont

22 de gener de 2010
3 comentaris

Cabassers segons Vicenç Biete

<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

Qualsevol prioratí -o habitant de la resta del planeta,
tant és- que estimés la seva terra i li agradés entendre-la en tota la seva
complexitat desitjaria que Vicenç Biete tingués algun tipus de relació amb el
seu poble. I que n’escrivís un llibre. I més encara si conegués o hagués llegit
“Cabacés. Un poble al peu del Montsant”, el llibre de què parlarem avui.

Editat per l’Ajuntament de Cabassers, el llibre en
qüestió és un volum de 400 pàgines publicat el 1991 en què se’ns dóna una visió
completíssima sobre la localitat del Priorat. L’autor hi desplega un fotimer de
dades aconseguides amb un mètode d’estudi exemplar i en cada un dels capítols
que té el volum la seva saviesa i les seves ganes de saber i d’explicar-ho comprensiblement
es fan més evidents. Biete ha estat membre destacat de la Societat Catalana
de Geografia i de la junta directiva de la Societat d’Onomàstica i, per tant, és lògic que
domini aquests dos àmbits humanístics, pel que podem dir que les descripcions,
tant extenses com de detall, de l’indret geogràfic on es troba Cabassers són
recomanables al cent per cent. Aquí no hi ha sensacions o suposicions sense
fonaments sinó mètode, apropament a la realitat amb un coneixement en
profunditat sobre per què aquesta realitat ha esdevingut i és així. Alhora,
però, Biete destaca en la gran quantitat de capítols dedicats a la història de
Cabassers ja des que parla de la mateixa prehistòria, tot i que aquest sigui un
capítol més centrat en els pobles del voltant que no pas en el mateix
Cabassers.

De la mateixa manera, us recomano els tres capítols
dedicats a la llengua del poble que tracten els temes de la parla, la toponímia
i el nom del poble, pel seu rigor i la seva claredat. El dedicat al nom del
poble resulta especialment interessant si tenim en compte que el nom oficial
actual de la localitat (que és Cabacés) és diferent del nom etimològic,
Cabassers. Més encara si sabem que de 1149 a 1158 Cabassers es va anomenar Vallclara.
Les dades que dóna Biete i els arguments que maneja són completament
intel·ligibles però alhora segueixen exhaustivament les regles de la gramàtica
històrica, tot i que també la normativa lingüística de la Generalitat de dalt a
l’hora de fixar els noms dels topònims i que a banda de les raons d’etimologia
n’inclou d’altres com l’ús social o la decisió dels habitants de l’indret en
qüestió.

Entre els 64 capítols de “Cabacés. Un poble al peu del
Montsant” resulta xocant el darrer, dedicat a tres personatges destacats del
poble. D’una banda hi tenim dues figures de les Ciències Naturals com són Longí
Navàs i Prudenci Seró. El tercer personatge destacat és Lluís Pascual Estevill,
exmagistrat de l’Audiència de Barcelona que en el moment que Biete escrigué el
llibre encara no havia estat condemnat a presó per corrupció en un cas que va
deixar al descobert algunes de les misèries més sòrdides del món de la justícia
al nostre país i en què l’il·lustre prioratí va ser no només un simple acusat
declarat culpable sinó protagonista principal.

El llibre inclou un pròleg de l’escriptor i
memorialista Albert Manent i una portada obra d’Isabel Biete, suposem que la
filla de l’autor. Ja ho he dit i ho repeteixo: tant de bo cada poble dels
Països Catalans tingués un Biete, sens dubte ens estalviaríem llegir un munt de
ximpleries escrites amb bona fe.

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!