Prendre la paraula

Sisa: «…Si és que hi ha cases d’algú»

«Oh benvinguts, passeu, passeu, que casa meva és casa vostra si és que hi ha cases d’algú» cantava, canta i cantarà Jaume Sisa, com a mínim des de meitat dels setanta del segle passat. I la cançó ha esdevingut banda sonora de milers de persones que l’han cantat i, fins i tot, ballat. Algunes de les que s’hi han emocionat també ho fan escoltant els comunicadors locals quan fan bandera de la lluita contra la inseguretat ciutadana i, sobretot, contra l’okupació i els okupes.

Qui són els okupes? Doncs anomenats així són una altra de les construccions mediàtiques que la dreta econòmica i política fa dia sí i dia també a tots els mitjans que dominen, que són la majoria. Els okupes són bruts, tots ells fill de pares rics, malcriats, més dolents que la pudor, sense cap mena de civisme, desconnectats de qualsevol problema que no sigui la seva mateixa okupació i les festes que hi fan cada cap de setmana. Això són els okupes i per això cal fer-los fora de qualsevol casa que hagin okupat per la força, com els «lladres silenciosos», les «bandes de l’est», els «segrestadors exprés»…

No hi ha problemes d’accés a l’habitatge, ni especulació immobiliària, ni qui té deu cases tancades, ni immobiliàries que fan guaret tancant la meitat de les que tenen en una zona i apujant els preus de les que tenen obertes, ni bancs que hipotequen la nostra vida i la dels que ens aniran darrere.
Només hi ha boniques melodies que repetim mentre ens emocionem i cantem, a la llum de la lluna, que «qualsevol nit pot sortir el sol.»

(https://www.youtube.com/watch?v=9C-SjuP0wZo)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!