Prendre la paraula

I el Che parla a tocar de Fuster. El primer demana a les noves nacions lliures que s’afegeixin a les nacions no alineades que lluiten contra l’imperialisme…; el segon, defensa «la nostra unitat.»

Orxata Sound System, mentrestant, aposten per la creació d’«un exèrcit d’escèptics, com a única arma la no-veritat. Per fer front a la veritat absoluta la farem mentida i el mentider serà qüestionat.»

I jo m’hi apunto, amb totes les paraules que he anat amuntegant, cada mes dels darrers anys, en llargues columnes… de paraules.

Perquè els dolents de la pel·lícula, els qui ens volen mal, no venen només de fora de la closca que ens hem fet. En tenim aquí que si tinguessin l’ingredient que els falta –el poder- serien si fa no fa com els de fora. I el poder no s’aguanta quan li negues la possibilitat del dogma. I del dogma en depèn l’obediència que aguanta els exèrcits. Per això, entre altres, l’exèrcit no és «dels nostres» ni ho serà. Perquè cap exèrcit és d’alliberament sinó negació de totes les preguntes, de totes les llibertats (no confongueu amb la paraula en boca dels que manen), i «No hi haurà cap creient sense ser esclau ni cap dogma innocent.»

Fora dogmes, fora exèrcits i fora esglésies, incloses les nostres. No només «nosaltres» i per això «les millors» sinó, sobretot, perquè estiguem lluny de l’autoritat. Així el no-exèrcit serà ingovernable, «d’escèptics» com diuen ells, i tindrà «com a única arma la no-arma», «Com a dogma: totes les paraules.» Amén.

(https://www.youtube.com/watch?v=REvLmXOvyOU)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!