Prendre la paraula

Barón Rojo: «Vivim en el regne de la incomunicació»

«No em puc alliberar de veure la televisió, me’n vaig al cine o a una reunió. No em satisfan, son insuportables, cap emoció, cap sensació. Vivim en el regne de la incomunicació, la gent es podreix en la seva gàbia de formigó.» I les distàncies curtes es fan immenses entre el fred que deixen anar les cafeteres del bar on has posat casa, per escalfar-te les puntes dels dits que surten dels guants en què t’embolcalles les mans. Anuncien confort i regals i tu reculls ferros i cartrons, i tu et trobes fred i rebuig. Ara bé, si tu o qualsevol altre els ho recorda, els diu amb paraules entenedores o pamfletàries la veritat nua, serà acusat de pesat, passat de moda o esgarriacries. La pàtina de modernitat és l’oblid de qui no és enfocat pels anuncies de la tele. Saps que algú semblant a tu sortirà pel telenotícies un dia o altre perquè alguna fundació de les que els lladres munten per no pagar tants impostos ha pagat quatre plats de sopa a uns pobres que també celebren el Nadal. Entens perfectament què vol dir el Nadal, contenidors més plens d’opulència que sobra i fred, perquè al desembre al carrer acostuma a fer fred. Si tan sols poguessis dir-los que tens gana sense que acceleressin en pas en veure’t! Si tan tan sols poguessis apropar-t’hi i mirar-los als ulls… Corren cap a casa a veure la tele, corren cap a casa a passar el seu fred.

I cantes Barón Rojo: «Estic sol aquí, jo me’n vaig d’aquí, estic sol aquí, jo me’n vaig…»

(https://www.youtube.com/watch?v=7iiiNTAJeB0)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!