Prendre la paraula
jordimartifont
Bages, han acollit, entre el 4 i el 6 de juliol, la “Trobada de
Moviments Socials: Posem en marxa el decreixement, construïm contrapoder”,
organitzada pel col·lectiu Temps de Revoltes (http://www.tempsdere-voltes-cat).
Decreixement, que es va dur a terme des del febrer passat per prop de seixanta
poblacions catalanes, amb una part final per diversos barris de Barcelona. La
gent que hi va participar es desplaçava en bicicleta i amb un vehicle elèctric
de suport. Al llarg de tota la marxa, van ser acollits per milers de persones
de multitud de col·lectius i organitzacions, gent molt diversa en les seves
actituds i pensaments però que coincidien en el fet que davant del desgavell a
on l’actual sistema industrial i econòmic ens està portant cal fer alguna cosa
encaminada realment a aconseguir un canvi de model social, un canvi de model
econòmic. La revolució? Potser sí, però la revolució sobretot personal que tot
això comporta, la revolució dels costums i de les maneres de fer. No sé quina
ha estat la fórmula emprada pels organitzadors però no hi ha dubte que ha
tingut èxit en les seves intencions, perquè de Santa Maria d’Oló, que és el
municipi on es troben les dues masies, la gent hi ha marxat amb ganes de
posar-se a la feina i començar o continuar el treball de canvi.
A la trobada s’hi han tractat diverses àrees
de treball: estratègies de decreixement a nivell local; economia
contrahegemònica; autogestió de l’habitatge; autonomia alimentària; model
territorial i defensa del territori; relació camp-ciutat; mitjans de
comunicació; aigua; energia i transport; estratègies front el poder polític;
coneixements i educació lliure; relacions socials i vida comunitària; i
organització. Moltes d’aquestes àrees van canviar de títol durant la trobada,
alhora que coincidien, tot i que sembli estrany, en bona part dels objectius.
En moltes de les àrees, es van articular projectes reals (no es contemplava la
possibilitat de donar idees i idees i no fer res), encaminats tant a dotar-nos
d‘autonomia davant del poder, com d’establir llaços d’unió i de col·laboració
entre persones i moviments socials que estan per la transformació social
passant per la reducció del consum, la defensa del nostre voltant territorial i
la no submissió de la vida humana i no humana als negocis d’uns quants.
Enmig de les discussions, amb acords finals
concrets, es van poder establir relacions humanes tan profitoses com les
conclusions escrites, es van desbloquejar camins que semblaven intransitables i
es va apuntar la necessitat del suport mutu entre els humans, entre tots els
humans. Que la crisi se la paguin els rics però, sobretot, que la pagui qui la
pagui, cal ja ara, sense esperar que sigui passat demà, bastir com més petits
projectes contrahegemònics millor.
Dóna gust constatar com els espais de
dissidència han crescut tant en els darrers temps als Països Catalans, si
recordem les Trobades contra el Neoliberalisme i la Humanitat de 1996 o de
1997, o la Trobada de Moviments Socials Trenquem el Silenci que es va fer uns
anys després a Esplgues. I ja no només els relacionats directament amb la
lluita contra la màquina, el monstre o com vulgueu dir-li, sinó també els
que es basen en propostes aportatives que milloren l’alegria de viure alhora
que ens doten d’espais alliberats del poder. És un gust, per exemple, constatar
la creació d’un nombre immens de cooperatives de consumidors que no accepten
menjar transgènics, per posar només un exemple. De la mateixa manera que fa
goig veure prop de tres-cents cinquanta persones comprometre’s a continuar
establint ponts, minant el poder en totes les seves expressions i acabar
d’aturar la màquina a partir d’allò que li fa més mal, l’economia.
Hi ha teoritzacions que en parlen. Hi ha qui
ho ha formulat com a text per llegir i reflexionar-hi. Tenim inclús hi ha qui
ho ha titllat d’esquerranisme, arrecerat a l’ombra del marxisme autoritari
(aquí com a adjectiu). A Santa Maria d’Oló s’ha materialitzat en forma de
realitats. Els qui apostem per les revolucions personals i col·lectives que
aconsegueixen autonomies que ens possibilitin la felicitat estem guanyant la
partida. I l’estem guanyant segurament perquè hem entès que això no és un joc i
per molta bandera i lema que diguis el poder no serà vençut per un altre poder
que li copiï les formes i maneres. El poder trontollarà, en canvi, i potser
fins i tot caurà quan deixi de tenir súbdits, quan deixi de tenir ramats de
gent i es trobi persones. Caurà quan els espais d’autonomia i autogestió siguin
tants que ni aquestes paraules siguin capaces de contindre’ls. I al pas que va
la crisi i amb el que estem construint, no m’estranya que ho acabem veient i
sobretot vivint.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sento ser pesimista, company. La gran massa treballdora és feixista, en actituts personals, laboralment, econòmicament i socialment. La fenya a fer és tant enorme…el dia de la vaga de transportistes, quasi tothom anava boig a les gasolineres, per dir el cas, el primer dia o el dia anterior, amb la por (la gran paraula POR que dona ales al feixisme) de no tenir gasolina, quan jo mateix vaig anar dos dies després per posar-ne a la moto i hi havien tres cotxes comptats. La gent está acostumada a la comoditat, a una rutina de desprecis que creu que els fa forts, a un món de paga i gasta i gasta i paga. Estic amb la lluita per canviar el món, el nou món el tenim al cor deia Durruti i no es va equivocar, tot el que es pugui fer és bo i bondat, estic d’acord i s’ha de fer, però mentre els treballdors siguin consumidors acomodats quan arribi la crisi econòmica forta demanaràn Law and Order com deien The Clash, i la culpa serà dels inmigrants, el rojos, els anti-globalització i o de qui sigui, és a dir desl de sempre, dels Humano demasiado Humano com deia Nietzsche, i provocarà l’odi del feixisme degut entre altres raons la falta de cultura i del fracàs educatiu tant a les escoles com a les famílies. Encara i així espereu-me a “la barricada a las tres, con las puertas de la victoria al amanecer” – Kortatu.
…com a mìnim volia em volia passar ni que fos el diumenge, però vaig acabar la festa al bages el diumenge al matí a les 11 del matí, o sigui que …
tampoc sóc tant pessimista com el company que ha escrit el post anterior, entre d’altres raons perquè tampoc m’espero tanta cosa d’aquestes trobades. com a molt, lo que ens va dir una companya del Berguedà que fa el curs de fotovoltaica a Manresa amb mi, que som pocs i es tracta de crear xarxes d’intercanvi i de contactes. i que només per això ja val la pena la trobada aquesta, això sí.
molaria que expliquessis particularment lo del punt d’energia i transport, que era el tema que a mi m’interessava 🙂 espero que aquest cop superin el “les energies renovables estan molt bé” i com a mínim hagin parlat de kilowatts hora. no sé si m’explico…