Trobada casual de dos examants En una ciutat llunyana Clandestinitat i resistència anti-feixista Ambdós furgant en cicatrius encara obertes En l’amor impossible Emocions que fereixen Sentiments enfrontats Tot era gris i tu, no obstant, de blau Hi ha un dolor en el passat Tu ets la cançó “El temps passarà” No, no és Casablanca, Perquè
“Muros” (“Murs” en català) és una intervenció d’Eduardo Galeano a iotub que el director de l’institut on treballo enguany ens ha regalat dins d’un dels seus enviaments de correus. Més que res perquè avui es commemora el vintè aniversari de la caiguda d’un símbol, un mur. En queden tants… i són tan silenciats…
Amb aquest article començo a publicar una columna al setmanari “Diari del Priorat” amb el títol de ‘Lectures escollides’. Per inaugurar com cal aquesta columna que des d’ara apareixerà periòdicament al “Diari del Priorat” amb el títol de ‘Lectures escollides’ el millor és una breu presentació. Així que qui escriu i parla -que sóc jo-
El dijous 19 de novembre, ja ho sabeu, es farà l’acte de presentació del llibre “Una Utopia, una Esperança. La història de Josep Alomà”, publicat per Arola Editors. El seu autor és Ramon Gras i Alomà, nét del protagonista i autor d’ un treball de recerca sobre el seu avi que fou el punt de
<!– /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;} @page Section1 {size:595.3pt 841.9pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} –> Que no vas a dormir? M’aixeco quan toca el despertador i poca cosa més sento al llarg del dia. Sembla com si
Aquests dies he començat les meves col·laboracions a dos mitjans nous, d’una banda la “Revista Mà”, dedicada a temes d’immigració i d’inclusió social, editada en aquest cas per la UGT del Camp (sí, la UGT, sóc així de traïdor en temes transversals més enllà de les sigles) i de l’altra al “Diari del Priorat”, que
El proper dijous 19 de novembre de 2009 a les 19 hores se celebrarà a la Sala Eutyches del Palau Firal i de Congressos de Tarragona l’ Homenatge a Josep Alomà, històric militant cenetista de Tarragona (el Catllar, 1909; Tarragona, 1993). Prèviament s’ haurà inaugurat un carrer que durà el seu nom a la ciutat
Tot i que l’entrevista és en francès, accessible per a qualsevol parlador, escoltador o escriptor en dues llengües romàniques, la notícia la portava en columna “L’Avenç” darrer, el número 351 de novembre de 2009, i la vaig llegir ahir. Finalment, l’Editorial Empúries ha trencat el tabú i ha tret al carrer una de les grans
Una magnífica cançó que vaig conèixer a través de la versió dels Quitatequememetoa (exEstupre). L’Arnella l’explicava ensenyant un cartell gran en què es mostraven les cares de quatre maquis que havia encartat em sembla que “Ajoblanco”.
Quan tot això del lladre Millet va sortir a al llum pública, el primer que em va passar pel cap van ser les semblances i les diferències amb al cas de l’Enric Duran. La destinació dels diners, com ho van fer, les quantitats i, sobretot, la presó que l’Enric va haver de viure i que
La Carla González és una destacada blocaire coneguda per les seves aportacions literàries i vitals a la blogosfera catalana. D’això la coneixia jo, de llegir-la i gaudir-ne. Però, com sempre passa, ella és molt més. De fet, si ella anés de prepotent per la vida, cosa que no fa, sempre podria treure el seu brillantíssim
Aquest sol que menstrua no es vol pondre.Mira la folla roja com rebutjael llençol de muntanya que l’acotxa.Un altre dia exagerat. Un altredia se’t mor cregut que el seu colorno tornarà mai més, no tornaràcom la sang que es podreix. Eixuga llum,llença cotons de núvols, renta’t, gira’t,beu el més límpid gin de lluna i mar.
Passes les pàginessuaude Getrudisdel llit estanti et noto i sentocom cruix el paperque resisteixsuaul’embat de la falsamodernitat.Suaude pelli no distant, acarones horesde raó i folliai suauencarojonits que vindransens res mésque son als ullsi carícies sense cadenes.
Sense cap mena de dubte, un dia si no ens rendim…
Mireu quina cosa més curiosa i educativa. Com que la majoria de gent del món mundial no era a Reus per saber qui ha pegat de valent avui, si Mossos o pagesos, podeu fer una prova. Mireu-vos primer aquesta notícia oficial amb les imatges que ha donat la tele del règim sobre el que hi