Per als de la patronal i els seus amics que avui tenen el seu dia de glòria, avui que és dia de l’espectador 70 fan locaut, l’article del Vicent Partal a Vilaweb: “Cada país té un Gustav Krupp, aquell industrial alemany que amb els seus diners va portar Hitler al poder. Ahir uns quants industrials
<!– /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;} @page Section1 {size:595.3pt 841.9pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} –> Quan jo tocava i cantava amb Llunàtics els viatges cap al sud per tocar eren sempre llargs. Una de les coses curioses
Presentació del documental “Mahilae” (2003), a càrrec de la seva autora Irene Franco. 60 min. A l’Ateneu Llibertari Alomà de Tarragona, carrer Misser Sitges, 9. Dissabte 30 de gener a les 7 de la tarda. “Mahilae (Dones de la Índia)” ha estat realitzat, escrit i filmat per la jove periodista barcelonina Irene Franco. Monira és
“A love supreme”, de John Coltrane, no cap al youtube ni ell sencer tampoc, però a trossos i a mossos també serveix per fer volar el cap com si aquest fos capaç de volar, de fer-nos volar i enlairar-nos, quan el tedi o l’ensopiment ens fa arrossegar pel carrer, i quan no també.
Els propers dies 5, 6 i 7 de febrer es celebra el IX Congrés de la CGT de Catalunya a Lleida. En el marc del Congrés es duran a terme unes jornades que comptaran amb xerrades sobre lluites laborals (TMB pels 2 dies i SEAT), sindicats combatius (CGT, COS, CNT, Intersindical, Actub i Co.bas) i
Aquest cap de setmana és el Fòrum Social Català. Si tot va bé hi serem, però ja veurem…
Les vagues les fem les obreres i els obrers. Unim la nostra força i aturem la producció. Demostrem així que som les úniques imprescindibles en el procés productiu, alhora que ens empoderem de cara, si s’esdevé el cas i les circumstàncies històriques ens són propícies, a prendre el control de la producció; vaga general revolucionària
Bonica perquè sí, la màfia juga bé les seves cartes. Així, pengen un article meu a Indymedia sobre el cinema en català amb un títol fals que pot irritar qui el llegeixi (amb tota la raó del món), envien missatges amenaçadors per fer callar qui parla, acusen qui ho fa d’”intel·lectual” o “universitari” com si
<!– /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;} @page Section1 {size:595.3pt 841.9pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} –> “Silent, el pas de l’aigua, de la terra i la llum. Jo sé com creixen dels teus cabells unes ombres que conec”.
Tot això com a mínim a l’Ateneu Llibertari Alomà de Tarragona aquest febrer que aviat comença. El cicle de cinema, sobre la guerra civil amb pel·lícules que mai no s’han vist a Tarragona o fa anys que no s’hi han projectat.
L’Ajuntament d’Ascó ha aprovat ser candidat a acollir un cementiri nuclear avui. Diumenge, milers de persones els vam recordar que la instal·lació no la poden decidir ells sols perquè no els afecta a ells sols. Avui, Xavier Garcia ha publicat aquest article a “El Punt” que el Josep Maria Yago reprodueix al seu bloc. Demà
La muixeranga revisitada pels incombustibles de la Dharma. Realment, amb temes així, ja poden durar dies i dies, que no cansen. És aquesta una de les fusions possibles on vivim, la interculturalitat i tota la pesca sense deixar les paraules en mans dels “creadors de tendències”.
La màfia a CGT (quatre gats ben organitzats) està nerviosa. No han presentat candidatura a aquest congrés (potser ja no els queda ningú a qui enredar) i d’alguna manera han de fer notar una ànsia de poder que no els deixa dormir. Confesso que jo, a través d’estranyes relacions i sintonies, en algun moment també
<!– /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-language:ES;} @page Section1 {size:595.3pt 841.9pt; margin:72.0pt 90.0pt 72.0pt 90.0pt; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} –> La Generalitat de les quatre províncies ha aprovat finalment una Llei que entre altres coses intenta normalitzar l’ús de la llengua
I per tancar el cap de setmana que va començar al Peret amb el Xavier Garcia que venia de presentar el darrer volum de l’Obra Completa d’Artur Bladé, res millor que un gran dinar al Trèvol, amb un munt de gent que ens hem trobat a la manifestació i amb alguns dels quals feia temps