Cada cop que aquest bloc arriba a una xifra més o menys rodona de visites ho mig celebrem amb una entrada que ho diu. Aquest cop la xifra per mi és de vertigen total. Dues-centes mil entrades. Sorprèn i alhora desconcerta. Gràcies a totes les persones que obriu, ho llegiu i hi poseu comentaris. Va,
Avui hi ha hagut Paraules per la Pau, podeu descarregar la revista a l’adjunt d’aquesta entrada. Hi he arribat tard, baixant de Marçà després de llevar-me molt d’hora a Tarragona, comprar l’”Avui”, “Diari del Priorat” (m’han retallat l’article, suposo que per qüestions d’espai) i “Público”, dormir poc i trobar l’Stuart Mill entre papers i pols.
Demà serà un dia de celebració, sense cap mena de dubte. Haurem de fer una festeta i, acte seguit, continuar rimant la vida que tenim a les mans, que per altra banda és l’única que ens pertany. I aquí sí que hi ha propietat privada, que dialoga alhora que existeix amb la dels altres individus
Mentre retronen els tambors de la por que parlen només de mort (i qui els mana oblida la vida que arriba dilluns, es veu)… Mentre els de vida mengem pernil i forniquem, que sempre ha estat de les coses que més ens ha agradat de fer, inclús per Setmana Sant, què hi farem!… Mentre la
<!– @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } –> Al costat del “Llibre dels bons amonestaments”, el “Llibre de tres”, “Les cobles de la divisió del Regne de Mallorques” o la “Tuhfa”, Anselm Turmeda escrigué “La disputa de l’ase”, la seva obra més extensa, un petit episodi de la qual es desenvolupa
La programció de l’Ateneu del mes d’abril… – Dimarts 6 d’abril, 18h. Projecció documental “Vivir de pie. Las guerras de Cipriano Mera” Valentí Figueres, 2009. Campus Catalunya de la URV, Aula 404. – Dimecres 7 d’abril, 18 h. Debat – Trobada del Grup de Lectura. La SIDA: ¿realitat o muntatge? Ateneu Llibertari Alomà, C/ Misser
Les persones que ocupaven l’espai on havia d’anar la torre 114 del traçat de la línia de Molt Alta Tensió (MAT) ja no hi són. O almenys no són dalt dels arbres del bosc de Sant Hilari Sacalm, en el campament que durant mesos hi han construït a base de continuïtat, treball, alegria i compromís.
François-Marie Arouet (1694-1778), àlies Voltaire, és autor del conte De l’horrible danger de la lecture en què el muftí Iussuf-Xeribí “condemna, proscriu i anatemitza” l’arribada de la impremta les seves terres. Les raons amb què justifica la seva postura deixen clar que les paraules escrites són perilloses per al menteniment del seu poder ja que
milicians del nihilisme creatiu de l’anarquia la follia la irrealitatSabater Faceries MassanaCaracremada Rosset Catalàguspires del mite insurreccionalde l’acràcia la utopia i la ucroniaen columnes de foc i de fumsense base ni capitellmaquis en la memòria maquillada màculesd’oli per a òlibes-gàrgoles llibertà-ries llegendes-gargallsal cul de la raó i de la Històriafanals nihilistes en la foscor del
<!– /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-language:ES;} p.MsoBodyText, li.MsoBodyText, div.MsoBodyText {margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:18.0pt; mso-bidi-font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-language:ES; font-style:italic;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} –> Michel de Montaigne (1533-1592) dóna
<!– /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-language:ES;} h2 {mso-style-next:Normal; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; text-align:justify; mso-pagination:widow-orphan; page-break-after:avoid; mso-outline-level:2; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-language:ES;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} –> L’historiador romà Tàcit (56-118 dC), escriptor del Poder,
<!– /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-language:ES;} h1 {mso-style-next:Normal; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; text-align:justify; mso-pagination:widow-orphan; page-break-after:avoid; mso-outline-level:1; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; color:black; mso-font-kerning:0pt; mso-fareast-language:ES;} p.MsoBodyText3, li.MsoBodyText3, div.MsoBodyText3 {margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; text-align:justify; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-language:ES;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt
Avui, la Llibreria La Rambla de Tarragona ha acollit la presentació d’”El falsari”, el nou llibre del periodista falsetà Toni Orensanz. El Toni ha presentat aquest llibre de relats després de l’èxit de vendes i de crítica de “L’òmnibus de la mort”. A la sala s’ha parlat dels Mixos, del botxí Nicomedes, del Soquet… d’un
I Plató (427-347 aC) era només el seu propi reflex en una paret qualsevol, sense gairebé llum i, per tant, difícil d’establir en els seus propis límits. Dins la caverna intel·lectual on sempre el dibuixen els savis de la trona, les paraules canviaven de forma però les idees romanien inalterables. “Allò que no canvia és
Sòcrates (470-399 aC) fou fill d’un escultor i d’una llevadora, o bé mai no va existir. És el creador de la filosofia occidental com l’entenem avui o només el reflex dels seus darrers dies que Plató pinta en els diàlegs Aplogia de Sòcrates, Critó i Fedó? Un recurs literari, referenciat interessadament també per Antístenes d’Atenes,