Un vídeo de primera per a una cançó de primera línia, de primera volada, de primera espolsada. I que se’n vagin a dormir els que tinguin son….
El punk de barri, el rock de garatge explosiu, el destroy de festa major. Surfing Sirles ho trenquen gairebé tot per aquí. Bonic perquè sí.
<!– /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;} @page Section1 {size:595.3pt 841.9pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} –> En van dir ‘batalla’, però no ho era: la transició cap a la segona restauració borbònica va tenir, a València (al sud
La rumorologia popular afirma que Salvador Estrem i Fa és el més gran poeta que ha donat el Priorat a la nostra cultura. I potser té raó, però això no treu que si l’enquadrem dins de l’àmbit que li és propi, és a dir el de la literatura catalana, l’autor no passi de ser un
I demà dijous, a les 7 de la tarda, com a membre de CGT participaré en la taula rodona “Què vol dir repartir el treball i la riquesa?” (podeu mirar el cartell adjunt). Una hora més tard, l’Ateneu Llibertari acollirà la taula rodona “El conflicte colombià des dels moviments socials” (el cartell que il·lustra l’entrada).
Aquest és un petit apropament als actes organitzats arreu del territori des dels àmbits anticapitalista, llibertari i independentista. La feina de recopilació l’ha fet la COS i jo l’he completat, però segur que hi falten un munt de coses, si us hi animeu… El cartell és l’unitari del Camp de Tarragona, on em toca llegir
Avui he rebut un correu del Fede Cortés de Falset, amb qui vaig compartir lectura el passat dia de Sant Jordi a la Biblioteca de Falset. El Fede escriu novel·la negra amb l’afegit especial que els casos dels seus detectius, Johnson&Johnson, passen al Priorat. Encara no he llegit cap dels tres llibres que ha publicat
El darrer estudi distingit amb el Premi Tarragonès d’Investigació ja és al carrar en forma de llibre. Aprofitant la diada de Sant Jordi, l’Editorial Arola de Tarragona ha tret al carrer “Plantant cara al sistema. Sembrant les llavors del canvi”, un estudi dels moviments socials al Tarragonès del 1975 al 2010, obra del Marc Suanes,
Publicada per Aeditors, “Cementiri nuclear” és l’esbojarrada història d’un vila anomenada Ocàs on la secta nuclear mana de fa anys després d’aconseguir el poder i ajudar, així, a fer fàcil el camí a FECSA, ENREDA i les diverses associacions que al llarg dels darrers decennis han manegat el negoci nuclear a l’Estat espanyol. El delirant
Dos mil copsDos milfer i desferel mateix camí Dos mil copsDos milja els sabemque ara els comptem Dos mil endinsDos mil enforaNo mecànicsni robòticsAmb passiói foc encès Dos mil copsDos milel dos-centsno és pascom qui el va precedirni tan sols com seràel que darrere vindrà. Dos mil copsDos milI flotem,agafats dins de l’altre,entre els últims
Al Principat principal i català (net), totes les enquestes atorguen representació parlamentària a la dreta xenòfoba explícita en les properes eleccions; la implícita fa anys que en té. Podríem estalviar-nos les paraules però avui no en tinc ganes. Utilitzades com a insults, “feixista”, “racista” i “xenòfoba” són paraules que defineixen perfectament aquests i aquestes que
Avui, finalment, podrem començar la lectura -prèvia adquisició a la parada de l’Ateneu- del llibre del Marc Suanes “Plantant cara al sistema, sembrant les llavors del canvi”. És el llibre guanyador del Premi Tarragonès d’Investigació i el primer que analitza des de la institució universitària el que nosaltres som: moviments socials de Tarragona i del
Abans d’ahir no vaig poder anar a la presentació del llibre de l’Àngel, de l’Àngel López, amb qui he compartit hores, dies, setmanes, mesos i anys de feina com a periodista a Trader. A banda de periodista, l’Àngel és un expert de primera fila sobre el món de la sardana. A mi no m’agradaven els
El David Fernández em fa arribar aquest article del Huertas i jo el penjo aquí, així m’estalvio d’escriure’l. El completo amb aquests del Xavier Díez i del Saül Gordillo. Avui, Carod feia pena a primera fila, davant del fèretre de l’exfeixista, (o no tant “ex” com “post”) que quan va ser demòcrata es va encarregar