Mentre Zapatero llepava les petjades de les sabates dels amos, representats per aquest president del Fons Monetari Internacional de visita a Madrid el passat 19 de juny, Dominique Strauss-Kahn, la mirada freda i sense miralls ni còncaus ni convexos al Reial decret de Llei de reforma del mercat de treball aprovat dos dies abans deixa
<!– /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-language:ES;} p.MsoBodyText, li.MsoBodyText, div.MsoBodyText {margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:18.0pt; mso-bidi-font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-language:ES; font-style:italic;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} –> Malgrat les queixes del matemàtic
Camina amb pas apressat cap a la feina segura que li van assegurar unes oposicions fetes amb tanta sort com colzes, quan enmig de les lluites va decidir, amb qui era el seu company de tota la vida, presentar-s’hi. I treure-les. Camina camí de la seva cadira amb el cap mig cot i així
<!– @page { margin: 2cm } –> Josep Robrenyo és un dels autors teatrals catalans del segle XIX més populars i més liberals. Nascut el 1780 a Barcelona i mort al Mar del Carib el 1838, Robrenyo va començar la seva carrera teatral amb peces de tipus polític a favor dels liberals i en contra
A les set, piquets; a les 11 davant l’Estàtua dels Despullats la CGT i davant del Departament d’Educació els metres i professors; i a les 12 a la plaá de la Font. La Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa hem convocat igual que els “majoritaris” però diferenciats. I, evidentment, demanem una vaga general per
De moment, cap a… Però a aquest pas quan hi arribem ja no caldrà, no quedarà res.
Un primer pas camí de la vaga general. Anem tan lents…
Aquest cop han matat “occidentals” i per això és un escàndol. Però els assassins d’Israel, els assassins sionistes, maten sovint. Per saber com en parlen i com en parlem, aquest vídeo en castellà (en català no l’he localitzat) que penja l’Oriol Rigola via Pau Yonch al Facebook. Companys que només sabeu catala i francès o
Tot i que semblava impossible (molts i moltes dels qui llegiu això m’heu sentit a dir mil cops que “ja surt la Infectació” o “la setmana que ve”!, finalment el tinc a les mans. És el llibre que recull els articles que durant un any es van publicar en la secció que sota aquest títol
Avui, aguantant la vaga convocada i posteriorment desconvocada per la resta de sindicats (encara no se sap quan l’han posat), la CGT de Catalunya manté la convocatòria de vaga a l’Ensenyament Públic, o com a mínim el marc legal que la permet. La d’avui serà totalment testimonial (de fet, jo mateix me’n vaig assabentar ahir
La nostra revista (“Catalunya” al Principat i “Papers” ales Illes Balears) arriba al número 117 en ple atac de la dreta contra els drets de les treballadores i els treballadors. “És temps de mobilització!” diu la tapa i esperem i contribuirem que sigui gran i dura. Sinó, anem-nos preparant. El número 117 del “Catalunya” –
Els rics i poderosos de veritat mai no en tenen prou. Aspiren a un únic govern mundial que prescindeixi d’aquesta inutilitat que són les democràcies capitalistes. No pot ser que alguna llei els impedeixi robar la cera de les orelles a qui només ha nascut per proporcionar-los diners. Ara han arribat una mica més a
Avui a dos quarts de sis, marxem amb el Ricard Vilaregut al País Basc per participar demà 12 de maig a partir de les onze del matí al Congrés Internacional Euskal Herria-Països Catalans Camins de trobada. Hi presentem la comunicació “Independentisme basc i català, una proposta comparativa”.
L’enfrontament només pot convertir-se en victòria amb organització (hi ha dos vídeos), però mai amb obediència cega.
El Ministeri de Treball i CCOO han negociat, d’amagat, la cessió a aquests darrers de les plantes desallotjades recentment per UGT a l’edifici de Via Laietana de Barcelona. Mentrestant, la CGT, que disposa de molts menys metres quadrats en el mateix edifici, ha quedat al marge d’aquest procés, que ni tan sols ens ha estat