Avui que fa setanta anys de l’afusellament de Lluís Companys per part dels iaios dels d’Intereconomia, el PP i CiU en bona part, el Josep Garganté ha passat la nit als calabossos dels Mossos després que el detinguessin ahir en plegar de treballar, acusat de desordres públics, segons sembla. “Desordres” que suposadament es van produir
(En solidaritat amb les companyes i companys de Kaosenlared)Les valoracions posteriors a la vaga del 29 de setembre passat han estat i seran molt diverses. I ho són i ho seran perquè ja no ens cal saber que només si som capaços d’entendre on som, d’on venim i a on anem podrem plantejar-nos com anar-hi,
Cultura és una paraula amplíssima, molt més enllà de les set lletres que en contenen els límits. I jo cada cop crec que agrupa més parts de l’activitat humana, tant de la individual com de la col·lectiva. De fet, “tot el que sabem o aprenem que no és genètic és cultura”, deia l’Eva que diu
I després del mal de panxa o fàstics diversos que pot produir la visió dels tres darrers personatges que heu pogut veure en aquest bloc, mireu-vos i escolteu Maragall, l’avi, no fotem!, i dos vídeos que amb motiu del centenari del poeta han realitzat els de Vilaweb. Un, una xerrada de l’Enric Casasses i l’altre
Les i els sotasignants, professores i professors de les universitats catalanes, denunciem l’actual política de criminalització dels moviments socials per part de la gran majoria de mitjans de comunicació del nostre país i de molts responsables polítics de les institucions que el governen. S’ignora, s’amaga, es desinforma i mai es dialoga amb el ventall de
Entre les coses positives de la passada vaga del 29-S hi va haver la creació de l’Agència de notícies 29-S, gràcies a la qual vam poder comprovar en el mateix moment que passava que la tria de les notícies que els mitjans del poder feien era com a mínim manipuladora i fastigosament tendenciosa. Res que
Finalment, avui no hi ha hagut judici als membres de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau ja que no hi havia els poders del Marc que es troba fora de l’Estat Espanyol. Es farà el judici al novembre. Avui, però, un cop més, s’ha fet evident per a què serveixen els mitjans de desinformació
Les violències sempre són diverses i de bona part d’elles el mercat en fa productes de consum.I la majoria silenciosa les consumeix amb una rialla idiota de costat a costat de la cara. Així, de les grans violències (grans per la magnitud del mal que fan) en surten milers i milers de pel·lícules, de sèries,
Avui no som el món. Avui som palanca que el pot moure. Però ens cal ser el món. Per això no cal rebaixar res sinó aprofundir en crítiques i autocrítiques i no deixar de lluitar. La lluita és el camí, sense deixar de ser humans, com deia Camus. La revolta no és només una paraula,
Meravellós és veure la constatació que la vaga visualitza quelcom que fa temps que notem i més temps encara que proposàvem. Moviments socials, sindicats no pactistes i esquerra de veritat junts en les lluites. Gairebé ja podem. Només cal esperar i no deixar de lluitar.
Res no es movia fins que es va moure. I quan es va moure només va anunciar més moviments, cada cop més grans, cada cop més contundents. Perquè no moure’s és estar mort o ser un esquirol.
A primera hora, piquets a la Imperial Tàrraco. A segona hora, es tanca la Universitat. A tercera hora, s’aturen els autobusos. A quarta hora, la policia defensa el “dret a treballar” però només avui, i els “secretes” més que ningú. A cinquena hora, piquet a la Rambla Nova i tancament general. A sisena hora, manifestació
Les mentides sobre la vaga, les mitges informacions i la censura corren com l’aigua cara avall en aquesta vaga i en qualsevol conflicte que visquem les treballadores i els treballadors, les classes populars i les persones en general. Els mitjans tenen amos i aquests són dels pitjors. Avui, la vaga ha arrencat als tallers de
Recullo d’un correu rebut un text que no sé de qui és però que havia llegit ja en castellà amb un contingut semblant però no igual. A vegades, riure és millor que plorar. Riem, doncs. Davant la vaga general, el dret a treballar Cal recordar que encara que estigui convocada una vaga general als Països
S’apropa la vaga general del 29 i sento actituds i discursets que no fan riure perquè fan plorar directament. Que la vaga del 29 no és revolucionària ho sap tothom, ara bé, pensar que això treu que si no es guanya anirem molt pitjor és també una mica ridícul. Treballar el dia 29 davant del