Déu salvi a la reina, i jo amb aquests pèls… Ha esclatat el Regne Unit, i tenen raó els grans mitjans quan afirmen que no es deu a les retallades socials perpetrades per Cameron, aquestes retallades estan destinades a empobrir a la classe mitja. Als joves que han fet cremar els carrers britànics poc els
Extret d’aquí, on podeu llegir altres textos sobre el mateix tema. Estic arraulida en la sala d’estar amb alguns amics en estat de xoc per la guerra, veient la meva ciutat cremar. La BBC va intercanviant seqüències de cotxes cremant i batalles rondaires a la carrera a Hackney, de cavalls de la policia posant-se en
Silenci de negra (1999) i Benedicat (2006) són les dues primeres obres publicades fins ara d’una trilogia teatral, que s’havia de completar amb L’ambaixada, escrita conjuntament pels germans Rodolf i Josep Lluís Sirera. Es tracta de tres obres, dues ja publicades i una tercera encara inèdita, en què els germans Sirera pretenien tractar el tema
“Memòria de Callosa d’En Sarrià a través d’un exiliat” Joan Gonsalbes Roig Editat per l’Ajuntament de Callosa d’En Sarrià, 2005 El 28 de març del 1939, al POrt d’Alacant desenes de milers d’anarcosindicalistes, republicans, socialistes, comunistes i altres istes de tota mena, tots i totes derrotats, esperaven poder fugir d’una revolució iuna guerra que havien
Tot i que en una part les fonts de l’Algar, a Callosa d’En Sarrià, semblen un escenari de Walt Disney amb la darrera remodelació feta en el riu Algar per la Generalitat de Camps, l’espai natural continua resultant sorprenent enmig d’un indret que els ignorants crèiem sec i més sec. És normal que Callosa tingui
Carme López i Carles Hac Mor, enmig de la migdiada filosòfica, van fer una intervenció compartida amb el públic, que de fet estava dalt de l’escenari també, amb el títol de “La Gràcia clàssica avui segons Francesc Pujols”. Els van seguir Carles Andreu i Miquel Àngel Marín, i el nen Sam (no recordo els cognoms)
A baix, al Mas Cremaànimes, hi havia bouetes que menjaven i feien fideuà mentre se saludaven i saludaven, i descansaven del camí fet i del que encara quedava. Hi ha qui sempre em diu que en aquest bloc sempre es parla de poesia i de menjar. I té raó. I és que això és la
Avui el Festival Bouesia obre a Riudoms els seus tres dies de poesia, dansa, cant i homenatge a les quatre carreteres de la Cava. Hi anem en cotxe com una rabera de bouetes que no som, o sí. Hi fan tot això. I si no, mireu a baix… Desboulocalització amb l’arquitectura de Gaudí i Jujol.
Entre els múltiples correus electrònics que diàriament rebo, alguns els llenço, altres els llegeixo, alguns els contesto i altres me’ls guardo. Ahir en vaig rebre un que val la pena de llegir i reflexionar. Des de fa molt de temps que des dels moviments socials parlem del creixement de l’extrema dreta, de l’assumpció per part
No puc treure res més que fàstics davant d’aquestes imatges. És una mostra d’imatges clares de com la classe dels que manen a Catalunya està per damunt de qualsevol altra cosa. La classes mana que els de la porra peguin però jo em continuo preguntant què pot portar a una persona a posar-se un uniforme
Ens estan robant la sanitat pública per obligar-nos, qui pugui, a pagar-ne de privada; de la resta se n’ocuparà la beneficència si n’hi ha. El cap de l’operatiu de lladres es diu Boi Ruiz i era (i deu ser tot i que ara càrrec públic), fins fa quatre dies, director de la principal patronal de
“Era el dia més llarg, s’allargassava, cloents dolçors de l’estació fruital. Els pàmpols, mòbils, ombregen la calç. Sobre els llençols el brunzir de les mosques, desficiós, la tarda. El cos sent, la nit, el soliguer ardent de les rajoles. La cançó dels gripaus buida el silenci, acompassa en frescors el so de l’aigua. Cauen els
Ho cantava Lluís Llach al disc “Porrera” i manté tota la seva actualitat. Li ho deia a la Pilar, quan li explicava que “fora, Pilar, hi ha tanta merda, merda, merda. La merda dels banquers que caguen misèria pels pobres de merda. La merda dels polítics amb horitzons de merda. La merda dels nous intel·lectuals
Encarem la vessant més formativa i de debat del Rebrot amb il·lusió i amb moltes ganes que vinguis a dir la teva. Enguany les xarrades i debats giraran entorn tres temàtiques: l’alliberament sexual i de gènere, la immigració i l’alliberament nacional i social dels Països Catalans. Així, el divendres a les 18h al Casal
La gent no s’adona del poder que té: amb una vaga general d’una setmana n’hi hauria prou per a ensorrar l’economia, paralitzar l’Estat i demostrar que les lleis que imposen no són necessàries.